Interessant biografia de les filles de l’últim Tsar de Rússia, que per una banda ens explica la vida quotidiana de la família Romanov, i per altra ens ensenya com i per què es va acabar amb una dinastia de més de 300 anys, i amb ella, el sistema de governar el país.
El llibre comença explicant els orígens de la tsarina Alexandra, que era néta de la reina d´Anglaterra, i el fet no gens usual en aquella època en les monarquies europees, que ella i el Tsar Nicolau es van casar per amor. De fet, aquesta es una constant de la biografia: la devoció que sentien l´un per l´altre. L´altre, es la religiositat de la tsarina, i la seva fe en Rasputín, tot augmentat amb el naixement del seu únic fill mascle. Primer van tenir quatre filles, i quan ja ningú s´ho esperava, va néixer un hereu a la corona. L’hereu, però, va néixer amb hemofília i sempre va patir una salut precària.
El llibre ens explica anècdotes de les grans duquesses i el tsarèvic (hereu del Tsar), extrets dels diaris, cartes i altra documentació que s´ha conservat. Gràcies a això, podem saber el caràcter de cadascú, i com es relacionaven amb el personal de palau, i els soldats que els vigilaven.
També hi ha el testimoni dels mariners de l’Standart, que era el iot reial, on passaven les vacances navegant pel mar Bàltic i on més lliures se sentien tots.També hi ha testimonis d´aquells que van educar les grans duquesses i el tsarèvic. Tot i ser una família molt rica, els tsars van ensenyar els seus fills a viure una vida senzilla i austera, allunyats de la cort reial de Sant Petersburg.
Quan va començar la guerra, la tsarina i les dues filles grans van fer un curs d’infermeria i es van posar a treballar ajudant els ferits de guerra. Hi ha molts testimonis d´aquells dies que parlen de la segona filla del Tsar, la Tatiana, i la seva vocació de servei i disposició d´ajudar als altres, arribant fins i tot a ajudar en operacions i amputacions.
Finalment, s´explica el seu temps de captiveri al palau de Tsarskoye selo, el seu trasllat cap a Sibèria, i finalment l´arribada a Ekaterinburg a la casa Ipatiev, on després de poques setmanes, el 17 de juliol de 1918, els van assassinar a tots, junt amb alguns servents fidels que els van acompanyar durant tot l’empresonament.
L’autora Helen Rappaport, és una historiadora que ha dedicat part la seva carrera a estudiar l’època victoriana i la revolució russa i ha publicat vàries obres.
