Damaris Gelabert. Autor: David B.

Dàmaris Gelabert canta els seus grans èxits a La Faràndula

El fenomen Dàmaris Gelabert ha aterrat de nou aquest diumenge a Sabadell. Ho va fer fa tres anys a la plaça del Gas provocant la bogeria infantil i familiar, amb més de 3.000 persones, i ho ha tornat a fer ara a La Faràndula, amb entrades exhaurides des de feia setmanes. 

Aposta sense risc aquest diumenge per a LaSala Miguel Hernández. Malgrat la pluja i el fred insistent, un miler de persones esperaven la psicopedagoga vallesana amb ganes. Un fenomen el de Gelabert, amb ressonàncies a la passió infantil als primers anys 80 per Parchís i només comparable actualment amb la Lucrecia dels Lunis. Però un fet diferencial: la música de Gelabert no només sona a les llars sinó també, o sobretot, a les llars d’infantils i escoles d’infantil i primària de tal manera que els temes de Gelabert són la banda sonora d’algunes aules i els mestres els seus millors prescriptors. La música és el primer llenguatge dels infants, sosté la ‘Dàmaris’, com la coneixen alguns infants, que combina la formació com a pedagoga i musicoterapeuta i ja acumula una dotzena llarga de discos. Amb aquest punt de partida, i lletres didàctiques i senzilles, acumula milers de seguidors.

Damaris Gelabert. Autor: David B.
Gelabert, aquest diumenge. Autor: David B.

Acompanyada de quatre músics i dues coristes, i amb la complicitat esporàdica d’alguns infants des de l’escenari, Gelabert ha arrencat amb Bon dia!, un dels temes més coneguts, i repassant els més populars, amb melodies enganxoses i lletres accessibles, com Els dies de la setmana, Qui sóc jo?, El mosquit, Els mesos de l’any, Que seré quan sigui gran o L’abecedari.

Un greatest hits sense riscos, tancat amb Tu (“recordeu que cantar és estimar”, ha insistit) que fa les delícies dels més menuts, amb una durada perfectament calculada i una extensa sessió fotogràfica al vestíbul del teatre tan bon punt s’acaba la música.

Foto portada: Gelabert, a La Faràndula. Autor: David B.