Riera, Nebreda, Peregrina i Martín, durant la presentació. Foto portada: MA Claveria.

Dibuixants de ‘El Jueves’ repassen els 40 anys de la revista a La Llar del Llibre

Es presenta a Sabadell El Jueves 40 años, antologia que repassa les quatre dècades d’història de la revista.

El Jueves va arribar als quioscs per primer cop el 27 de maig de 1977 amb un preu de “25 pesetas y la voluntad”. D’això ja fa quaranta anys, quasi quaranta-u, motiu pel qual RBA ha editat un llibre, escrit per Jordi Riera (divulgador del món del còmic), que repassa al llarg de 226 pàgines les quatre dècades d’humor gràfic de la revista i que s’ha presentat aquesta setmana a La Llar del Llibre de Sabadell en col·laboració amb Norma Còmics Sabadell. A la presentació han assistit el propi autor, acompanyat de JL Martín (fundador del setmanari, dibuixant i actual director de publicacions), Óscar Nebreda (també fundador i dibuixant, ja retirat) i Ricardo Peregrina (dibuixant que s’incorporà al 2010 a la redacció).

La publicació reuneix una selecció de pàgines de quaranta de les sèries més emblemàtiques de la revista, com per exemple les ja històriques Clara de Noche (Bernet), ¡Dios mío! (JL Martín), El profesor Cojonciano (Nebreda), Historias de la puta mili i Makinavaja (Ivà), Martínez el facha (Kim) o Seguridasosiá (Maikel), a mode d’antologia, amb una breu explicació dels personatges, de com han anat evolucionant durant la seva existència i de la trajectòria dels seus creadors. Un llibre “atractiu per les dues generacions de seguidors de El Jueves“, segons ha assegurat Riera durant la presentació.

Portada, contraportada i índex de “El Jueves 40 años”.

La quarantena d’històries triades són, però, una petitíssima mostra si tenim en compte que per la redacció han passat més de 150 autors, entre guionistes, escriptors i dibuixants. Destaquen les absències dels membres que van abandonar la revista al 2014 després que l’editorial no permetés una portada dedicada a l’abdicació del rei Joan Carles I, entre els quals figuren Albert Monteys o Manel Fontdevila, que a mitjans dels 90 van ser protagonistes de la renovació de la publicació després de la defunció dels ja icònics Ivà, El Perich o Gin i amb algunes sèries habituals que en aquell moment havien perdut l’interés del públic. Paco Alcázar, Manuel Bartual (que el passat estiu va revolucionar Twitter amb una inquietant història relatada en un fil de tweets que va durar uns dies), Bernardo Vergara i Bea Tormo es compten entre les 18 baixes de El Jueves arrel d’aquell episodi de censura.

El Jueves al centre de la polèmica

I és que durant les seves més de dues mil setmanes de vida, la capçalera ha estat protagonista de polèmiques de tota mena i ha rebut sovint amenaces i denúncies. En aquest sentit, va ser famós l’episodi en el que el jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo va ordenar el segrest de l’exemplar 1.573, amb una portada dedicada als aleshores prínceps d’Astúries mantenint relacions sexuals. Va ser l’any 2007 i no era el primer cop que això succeïa; 30 anys abans, el 1977, durant el primer any de vida de la publicació, un jutge ja havia ordenat el segrest del número 7, amb portada dedicada al Papa Pau VI. Entremig, també sonada va ser l’aparició al 2002 del ministre d’exteriors israelí, Simon Peres, amb una portada de la revista a la mà protagonitzada per l’aleshores primer ministre d’Israel Ariel Sharon amb nas de porc i una esvàstica, per denunciar el que ell considerava que era un augment de l’antisemitisme a Europa.

La darrera polèmica, de tot just fa uns mesos, té a veure amb un acudit publicat al web del setmanari: “la continua presencia de antidisturbios acaba con las reservas de cocaína de Cataluña“. L’ocurrència ha suposat que el Cos Nacional de Policia demandés la revista i que la magistrada Maria Eva Moltó Guardiola, del jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona, hagi imputat al seu director, Guille, per un presumpte delicte d’injúries.

Però les pressions no només han vingut d’organismes oficials. Cal recordar que El Jueves va néixer durant el període de l’anomenada Transició i, tot i que amb el seu humor va contribuir a trencar i normalitzar alguns tabús del moment, no van ser temps fàcils per la redacció, que havia de viure sota la permanent amenaça de grups d’ultradreta en una època, recordem, en la que un altre setmanari humorístic, El Papus, va patir un atemptat amb bomba perpetrat pel grup terrorista d’ideologia feixista Triple A.

“Treballàvem amb policia dins la redacció per protegir-nos” ha rememorat Nebreda durant una de les seves intervencions, “estàvem amenaçats per l’extrema dreta. Era una situació bèstia però és el que havies de fer. La missió d’un humorista és riure i fer emprenyar a la banca, a la monarquia, al clero, als partits polítics i, bàsicament, a tot déu”.

Aquesta amenaça no s’ha esvaït mai del tot: l’11 de maig de 2016, Mayte Quílez, directora de El Jueves en aquell moment, va ser agredida per un encaputxat al portal de casa seva, sent el tema de portada d’aquella setmana una àcida crítica a la proliferació de grups d’extrema dreta, sota el titular “plaga de nazis“.

Tres portades de “El Jueves” que han suscitat polèmica.

A més, tal i com ens recorda Nebreda, “la censura es fa de moltes maneres: es podien presentar dos inspectors d’hisenda a la redacció, coi, quan feia quinze dies que ja havien vingut, o alguns anunciants et deixaven de posar publicitat“.

La revista satírica més duradora de l’estat

Setmana a setmana El Jueves, “la revista que sale los miércoles” (la seva primera dotzena d’exemplars ho van fer en divendres), ha anat apareixent als quioscs fins arribar als 2.124 números. Des del seu número 1.898, publicat a l’octubre de 2013, és la revista d’humor més duradora amb distribució a tota Espanya, superant a La Codorniz. I segurament la segona més longeva que s’ha fet mai a l’estat, segons ha apuntat Riera, “l’única revista que conec que ha durat a la història més que El Jueves és L’Esquella de la Torratxa, que va durar 60 anys“.

El paper de El Jueves a la societat espanyola durant aquests 40 anys d’existència ha estat el d’analitzar des de la sàtira i la paròdia l’actualitat política, econòmica i social, però no només, ja que els personatges recurrents i les seves aventures no necessàriament es relacionen amb l’actualitat, però sí amb l’humor, i exploren gèneres molt diversos, com el costumisme o l’absurd. Un paper clau per la pervivència del setmanari, segons ha defensat Riera:

“L’actualitat política sempre ha estat fonamental a El Jueves, però els seus personatges són els que sedueixen als lectors i fomenten un seguiment. Les sèries ens expliquen històries amb el fil conductor de l’humor i amb estils d’humor molt diferents segons els seus autors“.

La portada de El Jueves sempre ha estat reservada pels temes més candents, tradicionalment sota el somriure burlesc de la seva mascota, El Bufón, un personatge nu de cos i amb un barret de bufó, símbol d’una revista que, gràcies a l’enginy dels successius equips que han estat al capdavant de la seva capçalera, ha perviscut fins als nostres dies. “El Jueves sempre ha estat dirigida per un equip de dibuixants, que prenien les decisions a ‘el consejillo’, que és com ells anomenen el consell de redacció. En aquest consell sempre s’intentava millorar la qualitat de la publicació, amb canvis continus i sempre amb un punt de vista crític amb el poder, sigui en mans de qui sigui“ ha explicat Riera per destacar un altre dels motius de l’èxit de la publicació satírica, que també edita durant l’any monogràfics, almanacs i recopilatoris de les seves sèries i seccions.

Portades del primer número, de l’exemplar més venut i de la darrera publicació de El Jueves.

El Jueves ven en l’actualitat 25.000 exemplars i té una difusió de 436.000 lectors. El seu rècord de tirada el té el número 785, de 1992, que va arribar als 201.700 exemplars. Aquesta davallada al quiosc no és un fenomen que pateixi en exclusiva el setmanari, sinó que forma part de l’anomenada “crisi del paper“. Avui en dia, però, El Jueves també es pot llegir a Internet, on publiquen continguts específics i adreçats a un públic més jove i més transgressor. La seva pàgina web és visitada 991.000 cops al mes, segons l’OJD.

Humor amenaçat

L’àmplia difusió de continguts a la xarxa podria estar al darrera de l’actual repunt del debat sobre la llibertat d’expressió i els límits de l’humor, segons ha apuntat JL Martin durant una de les seves intervencions. “Abans la revista estava en un circuit tancat. Tu la compraves i la llegies. El poder sabia que si anava a per tu es podia produir l’efecte Streissand (que es dóna quan un intent de censura fracassa i es torna contraproduent, fent que allò que intentava encobrir es divulgui àmpliament). Nosaltres hem viscut molt gràcies a l’efecte Streissand. Però ara, amb les xarxes socials, el que fas arriba a gent que no és lectora teva i s’indigna, o es viralitza i al poder no li agrada“.

A mes, per Peregrina, la incorporació més recent dels membres de El Jueves que han assistit a la presentació, la societat actual s’ofèn més ràpidament. “Fa poc molta gent es va indignar a Twitter per una portada on hi havia la caricatura de participants d’Operación Triunfo. No perquè fos un dibuix irrespectuós o un acudit punyent, sinó pel sol fet que els concursants apareixien caricaturitzats“. Una situació sobre la que Martín ha bromejat, citant un titular del diari humorístic de notícies fictícies El Mundo Today, “Un niño dice su primera palabra y ofende a varios colectivos. Las redes sociales esperan que la próxima palabra que aprenda sea «perdón»“, però sobre la que també ha expressat la seva preocupació, atès que “l’ofensa dels diferents col·lectius li dóna l’excusa al poder per dir, escolti, que vostè està ofenent a la gent i he de fer alguna cosa“.

En tot cas, ha teoritzat Nebreda, “la revista continua sortint, vol dir que té lectors, i això significa que s’estan fent les coses bé. Que no us preocupi la Guàrdia Civil. Ivà va tenir un consell de guerra amb Franco encara viu! Però és la nostra professió i has d’assumir riscos“.

Riera, Nebreda, Peregrina i Martín, durant la presentació. Autor: MA Claveria.

Uns riscos que poden esdevenir fatals pels humoristes gràfics, com en el cas de l’atemptat al 2015 contra Charlie Hebdo, la publicació satírica més polèmica de França, un esdeveniment que ha suscitat un dels debats més interessants de l’acte. “En aquell moment sí que em vaig cagar viu“, ha reconegut Nebreda, “l’humor no ha de tenir por, però et poden matar per fer humor“. “I tot i així els dibuixants de Charlie Hebdo van decidir en assemblea que continuarien fent la seva feina igual que sempre, s’ofengués qui s’ofengués, per preservar el dret a la llibertat d’expressió, amenaçats, protegits per la policia, canviant sovint de lloc la redacció“, ha explicat Martín reconeixent la seva admiració. “Però això la gent els hi agraeix?“, ha reblat Nebreda.

De moment, El Jueves ja porta 40 anys d’anàlisi, de sàtira i de transgressió, i això no els hi treu ningú.

Foto portada: Riera, Nebreda, Peregrina i Martín, durant la presentació. Autor: MA Claveria.

Comments are closed.