Una de les característiques de l’entitat gracienca és que a diferència d’altres sales de la ciutat, més habituades a un tipus específic de teatre, a El Ciervo la programació és generalment eclèctica i sorprenent, oferint des de vodevils i comèdies (Tres maletes, Políticament Incorrecte…) fins musicals (Golfus de Roma), teatre clàssic (Antígona), obres de capçalera del teatre europeu del segle XX (La visita de la vella dama, Estiu…), i des d’autors internacionalment coneguts com Agatha Christie o Oscar Wilde fins autors locals com Nicasi Camps.
Fruit d’aquest gust per la diversitat, en aquesta ocasió programen Arcàdia, considerada l’obra magna de l’autor britànic Tom Stoppard, curiosament també protagonista del Festival de Sèries aquesta passada setmana. Arcàdia explica la historia de Thomasina Coverly, una adolescent de principis del segle XIX amb un interès especial per la ciència que la va portar a fer alguns descobriments d’excepcional importància tot i la seva edat.
Durant tres hores els personatges del segle XIX i els del segle XX es van alternant en escena per esbrinar què va passar durant tres dies de 1810 que van poder canviar la història de la ciència i la literatura. I és que un altre dels personatges de pes a la història, tot i no aparèixer en escena, és Lord Byron, el cèlebre poeta romàntic. Tres dies a cavall entre la Il·lustració francesa i el Romanticisme germànic. Un text, doncs, allunyat dels paràmetres més comercials però que pot resultar de particular interès pels amants d’aquesta etapa històrica, o simplement, pels afeccionats a la literatura clàssica i a la ciència, ja que ambdues disciplines s’entrecreuen constantment a la història. Pels que no coneguin aquesta etapa, una breu recerca a internet sobre l’obra els ajudarà molt a entendre-la millor.
Tot i ser un text molt dens, amb poca acció i on cal estar molt atent a cada paraula per no perdre el fil de la història, aquesta és generalment assumible pel públic adult de totes les esferes. Les escenes del segle XX, més assequibles, aporten el millor del conjunt ajudats per una escenografia, ambientació i vestuari senzills però molt efectius. A l’estrena es van poder observar certs detalls a millorar en les properes funcions, com acostuma a passar. Principalment la dicció d’algun dels més joves actors, al qual devien trair els nervis. Detall, però, fàcilment corregible per les properes sessions. En quant al repartiment, són els actors que donen vida als personatges contemporanis els que llueixen més en escena, en part degut també a la seva veterania. Destaquen especialment Quim Ribalta i Aleix Bistuer en els papers de Bernard Nigthingale i Valentine Coverly respectivament.
Després d’aquesta obra, que estarà en cartell fins el proper 15 de març, l’entitat presentarà Vodevil, una clàssica comèdia d’errors dirigida per Anna Poquet els dies 11, 12, 17, 18, 19, 24, 25 i 26 d’abril. Una mostra més, doncs, de l’eclecticisme que els caracteritza.
