L’exposició D’Ofici Dibuixant: superpoders creatius, organitzada pel col·lectiu Bafarada, ha conclòs aquest cap de setmana amb la taula rodona Un art d’ahir, un ofici de demà? i l’activitat de dibuix del Casal Pere Quart, impulsada per Dibuixant Sabadell.
Aquest dissabte ha tingut lloc a l’Auditori del casal Pere Quart la taula rodona Un art d’ahir, un ofici de demà?, sobre la situació del dibuix en el context de la societat actual. Al debat, moderat pel dibuixant sabadellenc i president de Bafarada, Ricard Efa, han participat Christian Inaraja (il·lustrador, professor de l’escola Illa i vicepresident de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya del 2005 al 2012), Pam López (il·lustradora i professora de l’escola Joso), Carles Miralles (editor de còmics a Yermo ediciones), Josep Maria Polls (coordinador d’estudis de l’escola Joso) i Marina Vidal (il·lustradora i dibuixant de còmics).
A partir de les diferents òptiques presents a la taula sobre el món del novè art, el públic assistent ha pogut conèixer els punts febles i forts del còmic en l’actualitat, així com les amenaces i les oportunitats que té el medi, des del prisma de qui educa als futurs i a les futures professionals del dibuix, de qui s’hi dedica professionalment i de qui assumeix el cost econòmic de publicar un còmic.
En aquest sentit, els i les participants al debat han anat desgranant quin creuen que és el reconeixement social actual del propi mitjà i els estigmes que arrossega, que per Ricard Efa sovint comencen a casa “quan et pregunten: al còmic et dedicaràs? Tu a treballar a la fàbrica”. Uns prejudicis que en l’actualitat s’han superat en gran mesura, tal i com ha defensat Christian Inaraja, per qui “ja no hi ha aquella barrera de que el còmic és per petits i adolescents, el que passa és que, malgrat això, no vol dir que venguem més, el mercat continua estant estancat”. Un tema, el de les vendes, que també ha centrat gran part de la tertúlia, i on s’han exposat diferents experiències d’èxits i fracassos editorials, en tot cas en un mercat, l’espanyol, força petit en comparació amb el francès, on sovint acaben treballant molts dels autors nascuts aquí. Amb tot, “allà tampoc estan tan bé, el que passa és que sí que estan millor que nosaltres comparativament”, com ha recordat Efa.
Però no tot el debat ha tingut un to pessimista. També s’han exposat exemples de còmics supervendes, com el d’El Rubius, que tot i que s’allunyen d’una tipologia d’història més d’autor o amb un públic molt acotat, sí que ajuden a que el còmic com a mitjà arribi a més persones, un fet que ha remarcat Carles Miralles recordant que “no hi ha una obligació de tenir aspiracions molt elevades en tots els projectes ja que cada publicació té la seva funció”. Segons Polls, però, cal tenir sempre clara “la línia entre la popularitat i la banalització”.
La majoria de la mesa també s’ha mostrat optimista pel que fa al paper de les noves tecnologies. “Tothom està tot el dia amb el mòbil avui en dia”, ha remarcat Vidal, una porta d’entrada al món de les vinyetes a la butxaca de la majoria de la gent. Internet, però, i en tant que gran aparador, pot ajudar als autors i a les autores novells a donar-se a conèixer, però també és fàcil passar desapercebut o no arribar a tenir un retorn econòmic per la feina publicada. Per això per Marina Vidal “els il·lustradors i els dibuixants hem d’aprendre també a fer una mica de màrqueting de nosaltres” i per López també cal aportar valor afegit als treballs d’un mateix, “què pots aportar tu com a dibuixant que no hagi fet cap altra persona? Quina és la teva essència com a dibuixant?”.
La taula rodona ha conclòs amb un torn d’intervencions del públic, la majoria de les quals han denunciat les dificultats per poder arrivar a professionalitzar-se.
Dibuixant el casal Pere Quart
Diumenge, darrer dia de l’exposició, el col·lectiu Dibuixant Sabadell ha dut a terme una de les seves jornades de dibuix al natural. En aquesta ocasió el motiu a plasmar ha estat el casal Pere Quart, equipament cultural que ha acollit la mostra de Bafarada i totes les activitats complementàries que s’hi han anat duent a terme.
