Viladoms Bosch i Cardellach

Es presenta el llibre en record de Jaume Viladoms

  • La presentació de l’obra sobre Jaume Viladoms reflexa la profunditat del mestre i lluitador.

  • “Formem a persones, no a màquines”, deia el “mestre de treballadors”.

La presentació que va tenir lloc aquest dijous a la Fundació Bosch i Cardellach del llibre sobre la trajectòria professional, política i humana de Jaume Viladoms i Valls (1913-1976) es va convertir en un homenatge i recuperació de la seva figura.

Presentació-Llibre-Viladoms-3
Coberta del llibre 'Jaume Viladoms 1913-1976.

Un homenatge, en tot cas, extensiu a tota una generació de lluitadors i lluitadores sabadellenques que van entregar-se des dels anys de la Segona República a l’emancipació de la classe obrera.

El llibre l’ha editat l’escola Jaume Viladoms amb el suport de diverses institucions i s’ha elaborat amb la coordinació de l’historiador Eduard Masjoan. Xavier Sanuy, director de l’escola, va explicar que l’obra veu la llum al complir-se el cinquantè aniversari de la primera promoció de Mestres Indstrials. Va comentar que per posar en valor el llegat de Viladoms es va crear una comissió per integrar antics alumnes de l’escola i antics docents, a més d’altres persones que van conéixer de ben a prop a Viladoms. Sanuy va destacar la tasca realitzada per Masjoan, que ha investigat l’activitat professional i política de Viladoms, un home eminentment autodidacta i que va deixar poca documentació.

Mestre de treballadors

L’obra s’estructura en dos grans blocs. El primer té un caràcter racional, fruit del treball de recerca de Masjoan i de la documentació aportada. Tot serveix per posar en context la seva evolució vital. La segona part del text, segons el va qualificar Sanuy, es “més emotiva, feta des del cor, els sentiments i les vivències de les persones que es van relacionar amb Viladoms”. Sanuy va subratllar que Viladoms era un “mestre de treballadors” i va citar una frase seva: “formem a persones, no a màquines”.

Presentació-Llibre-Viladoms-2
L'autor, Eduard Masjoan, i la cantautora Teresa Rebull. Autor: José Fernández

Eduard Masjuna va explicar que Viladoms “no era un teòric” sinó una persona forjada en l’objectiu d’enriquir la cultura obrera i emancipadora “mitjançant l’acció cultural permanent i la feina ben feta”.

Un home, moltes facetes

Les convulses dècades a partir dels anys 20 del segle passat, juntament amb la seva extracció humil van fer possible que tingués contacte amb els grups marxistes, anarcosindicalistes, coneixent de prop moviments com el naturalisme, l’esperantisme, l’escola laica, el mutualisme preventiu i fins i tot el federalisme. Viladoms va pertànyer al Bloc Obrer i Camperol (BOC), grup marxista-leninista, però més enllà de la seva adscripció política es va implicar des de l’Escola Industrial en la “renovació pedagògica”.

En aquest sentit, Masjoan va subratllar que era un actiu promotor de l’esperantisme, perquè va considerar que era positiu “que els obrers parlin una mateixa llengua i que es puguin entendre”. Durant el franquisme, Viladoms va mantenir en el seu propi domicili una escola que va aprofundir en la formació de treballadors.

Eduard Masjoan va agraïr les aportacions de persones com Josep Lasalle (Institut Obrer de Can Feu), Ramon Manau, Jaume Barberà, Pere Canyelles, Joan Ramoneda, Marta Pesarrodona, Anton Creus, Sebastià Ribes, Llibert Puig, Jordi Estivill, Joan Dalmau, Jordi Bofarull, que han escrit textos sobre el mestre. La tasca de recerca i recopilació de dades va començar l’any 2008.

Maragall assisteix a l’acte

L’acte va comptar amb l’assistència de l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, entre el públic, i a la taula d’oradors amb Teresa Rebull, que també va conéixer Viladoms i que hores abans havia estat homenatjada al consistori.

Precisament Rebull va tancar l’acte explicant vivències personals amb ironia i un punt de sarcasme. Va demanar els joves que llegeixin el llibre i va reclamar que “frenin les passes del règim nefast”, ja que poc desembocar en l’aparició “del populisme que condueix al feixisme”.

És a dir, que els pobles que ignoren el seu passat estan condemnats a repetir-lo.

Comments are closed.