James Ross s’estrena com a director de l’OSV.
El grup Brincadeira s’endinsa en la Novena de Beethoven.
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) ha començat la seva temporada de concerts a Sabadell amb una obra mítica, la Novena de Beethoven. La novetat, però la van donar els percussionistes del grup Brincadeira i l’estrena de James Ross com a director.
Hi havia expectació divendres a la Faràndula. D’una banda, la presentació del nou director de la Simfònica, James Ross, i d’altra la Novena de Beethoven, que sempre atrau arreu. El que no sabien molts dels assistents és que el grup Brincadeira anava a trencar tots els motlles establerts i formaria part de la peça més aclamada del compositor alemany. Ai, si n’aixequés el cap!
James Ross va sortir a l’escenari eufòric i amb simpatia desbordant. Se li notava que tenia ganes de demostrar la seva vàlua, però sobretot volia transmetre sensacions a un públic que omplia el Teatre. Va agrair l’assistència de l’auditori i va voler reivindicar la personalitat de l’obra que estava a punt d’interpretar-se, una composició única, que malgrat els seus dos-cents anys d’història roman actual i no deixa indiferent. Una música potent i accessible que crida de manera contundent contra qualsevol mena d’irreverència, sent ella mateixa irreverent.
Els membres de Brincadeira van iniciar l’espectacle des de diferents punts de platea. Amb més de deu anys d’història, aquesta formació ha actuat a diferents fires, com la de Tàrrega i d’altres mostres, com a Igualada. També han fet el salt internacional, viatjant al Marroc i a Suècia. La seva percussió és vital, enèrgica i sobtada, amb coreografies que l’acompanyen fins a crear una imatge plàstica que no deixa indiferent. Alguns espectadors es preguntaven què hi pintava aquest grup en un concert de Beethoven, però James Ross ja havia advertit que seria únic, una Novena “nova”.
De fet, els músics, vestits amb roba informal, volien també donar una imatge de novetat, d’acostament al públic i a la generositat dels percussionistes. Tot plegat, la Novena va començar de manera com estava previst, però en finalitzar cada acte, Brincadeira oferia una petita peça que volia si més no, recolzar la força de la composició, fondre’s amb ella, reivindicant la seva actualitat i demostrant que noves formes són compatibles amb aquelles que les precedeixen.
Faltava la traca final, la simbiosi perfecta. Però calia esperar que els membres del Cor de Cambra de Granollers i del Cor Lieder Camera s’aixequessin de les seves butaques a platea i acompanyessin els seus companys i companyes a l’escenari. La sonoritat, perfecta. Tot el teatre sonava a l’uníson, i semblava que tothom cantés aquest Oda a l’alegria adoptat com a Himne d’Europa al 1985. La novena va acabar amb la mateixa força que havia començat, si bé al principi mostrava aquesta ràbia, aquest enuig del qual havia parlat James Ross i s’extingia de manera vivaç i optimista.
De manera igualment vigorosa, el públic assistent va premiar els 90 minuts de concert sense interrupció amb aplaudiments que van fer que James Ross sortís fins a cinc vegades a l’escenari, amb posat alegre i convençut que la tasca s’havia acomplert de manera positiva. Les novetats van resultar-ne enriquidores i aquest mateix públic, ja acostumat a les innovacions de la Simfònica, va sortir, una vegada més, satisfet.
El pròxim concert de la Simfònica, divendres 17 de novembre a les 20:30 hores, amb música de pel·lícules, sota la direcció de Rubén Gimeno.
