El director de l’OSV, Rubén Gimeno, destaca la il•lusió del conjunt.
Els joves ofereixen un concert ple de força al públic de La Faràndula.
La Faràndula es va omplir diumenge per escoltar la Jove Orquestra Simfònica del Vallès. Amb una temperatura exterior al voltant dels 40 graus, sortosament al Teatre funcionava l’aire condicionat que alleugeria l’esforç fet per familiars i amics que volien gaudir d’un bon espectacle. Feia setmanes que els joves preparaven amb il•lusió aquest concert que volia posar de manifest, entre d’altres coses, l’empenta de la música a la nostra ciutat.
El director, Rubén Gimeno, va sortir a l’escenari precisament per destacar la il•lusió que compartia amb aquest joves d’entre 15 i 21 anys, doncs representava un treball en comú essencial per a aconseguir l’objectiu principal. Després d’agrair a tots el suport rebut va presentar la primera part del concert on diversos grups de cambra interpretarien diferents temes. Efectivament, fins a set conjunts van fer la seva aparició per demostrar la vàlua dels joves intèrprets. El primer, format per quatre clarinets i un clarinet baix; el segon amb flautes, fagots, violins, violoncels i oboès; el tercer amb deu violoncels; el quart amb onze violoncels; el cinquè, molt nombrós, amb violins, violes, violoncels i contrabaixos. Finalment, i tal i com s’havia anunciat, la percussió va sonar ben forta amb dos temes portats per xilòfons, bateria i diversos tipus de tambors. Per acabar aquesta primera part, s’hi va aplegar també el conjunt de vent, amb trompetes, trombons i tubes que juntament amb la percussió van oferir dos temes intensos i potents que van aixecar els aplaudiments del públic.
La segona part va començar amb la interpretació del Prélude à l’après-midi d’un faune, de Claude Debussy. Estrenada a París al 1894 i inspirada en un poema de Mallarmé, és segurament la més famosa del compositor francès i es caracteritza per la seva dolça i delicada melodia. La Jove Orquestra Simfònica del Vallès va demostrar aquí una acurada representació on en destaquen les flautes i els violins, donant com a resultat una delicada i finíssima harmonització.
Amb l’orquestra, ara sí, completa, Rubén Gimeno va dirigir tres temps de l’obra de G. Holst, Els Planetes, Op 32. Desconegut pel gran públic, el compositor nascut a Gales va escriure aquesta suite inspirat per un amic astròleg, convençut de la influència dels planetes en els esdeveniments mundials. El primer moviment, Mart, ple de força i grandiloqüència com a conseqüència de la supremacia dels instruments de percussió, contrasta amb el segon, Venus, més suau i melòdic. En canvi, l’últim, Júpiter, el portador de l’alegria, sona gairebé com un himne amb elements propers a la dansa.
Els llargs aplaudiments del públic van fer que Rubén Gimeno tornés a agrair el suport dels familiars que acompanyen els joves, orgullós de la feina ben feta. Com a mostra d’afecte cap a tots, la Jove Orquestra Simfònica del Vallès va interpretar novament Júpiter. En definitiva, un concert extraordinari on el més important és certament saber que aquest embrió que va néixer al 2010 és una base ferma i consistent de cara a nous elements que han d’anar sustentant l’OSV.
