El popular mag canvia de registre amb un nou espectacle.
Entreteniment i misteri, claus del xou.
Una trentena de persones es van reunir dissabte al vespre per tal de conèixer de prop el nou espectacle de l’Albert Llorens, conegut bàsicament pel seu vessant més de mag i d’il·lusionista. Des del 2007 treballa exclusivament en aquest món intentant convèncer el públic de la necessitat de portar a terme trucs i efectes més complexos que aquells que es fan habitualment.
En aquest cas ha estat l’Espai Àgora el lloc triat per representar Mèdium una espècie de barreja entre les percepcions més telepàtiques i l’espiritisme suau, on la clarividència, la lectura de mans i visions remotes fan que la funció no deixi indiferent a ningú.
Malgrat alguns moments fluixos, l’Albert va a més. Les seves convincents paraules van en la línia de molts dels mentalistes actuals i deixa ben clar des del primer moment la seva prudència en tot allò que va fent així com el respecte a tots aquells que hi creuen o no hi creuen en posicionaments més paranormals. El seu objectiu, a més de deixar tothom sorprès i pensatiu, és donar a conèixer les diferents tècniques de visualització i premonició. El seu gran poder interpretatiu, discursiu i pedagog converteix també l’espectacle en una sessió d’aprenentatge de tot aquest món.
Els moments més significatius de la funció arriben quan és capaç d’endevinar qui té un determinat número que prèviament un espectador ha triat sobre l’escenari i dibuixar a la pissarra el dibuix que aquest ha fet sobre el paper, només tocant-lo amb la mà.
Però potser el més atraient és quan a una persona li fa escriure en una carta el nom d’una persona especial ja difunta i les inicials d’altres quatre vives també especials. Mitjançant el moviment del collaret que la persona portava arriba a esbrinar no només qui és la morta sinó el seu nom.
L’Albert Llorens deixa clar al finalitzar l’acte que una part és intuïció, d’altra il·lusió i una tercera, molt important, que pot venir de la parapsicologia. No diu res més. Tot queda a criteri de l’espectador. Potser molts venien amb expectatives diferents a aquelles que el mag ha posat damunt l’escenari però ell només explica que l’entreteniment ha estat l’únic objectiu. Cadascú que pensi el que vulgui.
