Paisatges d’hivern barreja tradició i dansa.
Bernat Castillejo dirigeix un concert ple de força.
Si haguéssim de definir el concert que la Banda de Música de Sabadell ha ofert aquest diumenge al Teatre Principal caldria fer-ho amb dues paraules: elegància i dansa tradicional.
En la primera actuació d’aquesta formació centenària al teatre, el seu director, Bernat Castillejo, flamant guardonat amb la 6a. Batuta d’Or en reconeixement a la seva tasca docent i professional, ha triat un programa ple d’empenta, força i passió, que ha barrejat amb balls tradicionals.
La Banda de Música de Sabadell ha fet el seu primer concert al Teatre Principal, un lloc on l’acústica ha premiat també els components d’una formació que mereix més respecte i més consideració per part dels sabadellencs. La gran tasca que des del 2001 ha desenvolupat en Bernat Castillejo està donant uns fruits que han de ser descoberts no només pels que ja són habituals a aquest tipus d’activitats sinó per tota la ciutadania. Llunyana ja la municipalitat de la Banda, ha de ser precisament l’Ajuntament, és a dir, tots els ciutadans, els que la recuperem i la posem en el lloc que es mereix. No en va, és l’agrupació musical més antiga de Sabadell.
El concert ha començat puntual amb un Teatre Principal gairebé ple i on s’han trobat a faltar els programes de mà, tot i que un somrient Bernat Castillejo ha intentat satisfactòriament redreçar la situació explicant els temes que estaven a punt d’escoltar-se. Ha estat La Processó d’Elsa a la Catedral, de l’òpera Lohengrin de Richard Wagner la primera peça interpretada, amb una particular elegància que contrastava amb la vestimenta dels músics, tots de negre, ells amb corbata vermella i elles amb un collaret també vermell. Aquesta peça presenta un bellísim passatge orquestral que descriu la processó cap al temple. Elsa s’hi dirigeix on ha de tenir lloc el casament amb el seu salvador. Ha estat el torn tot seguit de la Irish suite del compositor americà Leroy Anderson famós per la seva feina com a creador de petites peces orquestrals. En aquest cas, s’ha pogut escoltar música tradicional irlandesa barrejada amb el més pur estil pop, fent-ne una barreja excepcional, que els músics han interpretat de manera precisa.
La segona part ha començat amb l’Adagio, del ballet Spartacus, d’Aram Khachaturian. Aquest ballet és probablement l’obra més important del compositor soviètic, que va tenir força problemes amb el règim perquè havia de cenyir-se a estàndards melòdics concrets, respectant sempre les formes tradicionals i utilitzant elements rítmics i harmònics transcaucàsics.
La Dansa gitana, del ballet La Perla d’Ibèria de Joseph Hellmesberger ha agradat molt entre el públic assistent. Hellmesberger, envoltat per una gran família de músics, sempre va estar atret per la cultura mediterrània, la qual cosa va desembocar en aquesta obra de la qual en destaca la Dansa gitana, que la Banda de Sabadell ha interpretat amb gran solidesa. La sorpresa final han estat les Danses armènies de l’americà Alfred Reed, un recull de les més de quatre mil que van ser rescatades de la cultura popular per ser interpretades novament. La Banda ha sabut plasmar tota la seva intensitat i tota la seva dificultat la qual cosa ha provocat forts aplaudiments per part del públic.
Com no podia ser d’una altra manera, en Bernat Castillejo ha volgut agrair les mostres de suport amb una nova interpretació de la Dansa Gitana i amb un fragment de la sardana Sabadell del mestre Joaquim Serra. Ha estat un concert eminentment familiar però que reivindica la vigència d’una formació musical amb empenta, amb músics joves amb molt de futur, amb qualitat que va a més, i que necessita més que mai tenir un espai més enllà de les festes majors.
