Presentació del llibre de Marian Burguès. Autor: David B.

La Llar del Llibre reedita ‘Sabadell del meu record’ de Marian Burguès

Aquest dimarts s’ha celebrat la presentació de la reedició facsímil de l’obra de Marian Burguès, Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Es tracta d’una iniciativa de la llibreria i en particular de Carles Fàbregues que a tal efecte ha constituït l’editorial La Llar del Llibre edicions.

La presentació ha anat a càrrec de Fàbregues i de la periodista sabadellenca Gemma Ruiz, autora del llibre Argelagues, on Marian Burguès (1851-1932) és un dels personatges de la narració. Fàbregues ha explicat que aquest esforç editorial és un “exercici de sabadellenquisme” amb la finalitat de recuperar un “llibre molt valuós” que “estava fora de circulació”. S’ha fet una primera tirada de 100 exemplars que s’ha ampliat a un centenar més degut a la bona acollida de l’obra. De moment, és una “iniciativa aïllada”, però no descarta publicar altres autors sabadellencs.

Gemma Ruiz ha qualificat el llibre de Burguès com una obra important de la cultura sabadellenca i catalana que va descobrir quan es documentava per escriure Argelagues. En aquest sentit ha aclarit que en aquesta obra Marian Burguès es tractat de forma “extemporània” com a un personatge de ficció, ja que va morir al 1932, però l’autora l’allarga la vida fins a després de la Guerra Civil.

Ruiz ha descrit a Burguès com un dels seus “herois sabadellencs” i un representant del Sabadell obrer i lliurepensador enfront del Sabadell oficial de l’Acadèmia Catòlica i el Gremi de Fabricants. Així ha esbossat la seva biografia com a terrissaire, artista en el germen del noucentisme, espiritista, anarquista i intel·lectual autodidacta compromès que ha comparat per la seva qualitat literària de “gran narrador” amb Joan Brossa, Pere Quart, Eugeni Xamar i Joan Sales.

Així mateix ha realitzat un elogi de llibre d’en Burguès, escrit amb “molta humilitat”, i ha desgranat les raons per animar a llegir-ho. En primer lloc, per seu vocabulari amb paraules i expressions típicament sabadellenques com allavors, estrep, fer beguda o pas de les sopes. També per a la seva descripció de costums i oficis desapareguts com ara els serenos, els segadors o els tirapits, en moltes ocasions il·lustrats amb dibuixos a la ploma del mateix autor. Altres raons són les seves explicacions sobre els orígens dels noms dels carrers, els personatges i festes populars, els jocs infantils, els noms dels comerços o de les famílies de totes les classes socials. Així com per els seus relats ¡d’esdeveniments històrics com el destronament de la reina Isabel II.

Altres valors de l’obra rauen en la seva descripció i crítiques a la indumentària i moda de l’època o els hàbits de l’alimentació que incloïa gats, serps, llangardaixos o granotes. També ha destacat el gran sentit de l’humor i el seu pensament “avançat al seu temps”, la seva fe en l’educació i la cultura, el seu rebuig a les supersticions i el seu “anticlericalisme popular”. De manera que avui hauria estat catalogat “d’antisistema”. Ruiz ha acompanyat aquestes reflexions amb la lectura de textos de Burguès.

Tercera edició

Aquesta és la tercera edició del llibre de Mariàn Burguès. La primera, prologada per Joan Sallarés, es va fer al 1929, per l’impressor Joan Sallent i va ser objecte d’un cert vet pel Sabadell conservador i de censura per les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

La segona edició va ser encarregada per la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell el 1982, per l’aleshores regidor de Oriol Civil. De fet, Civil, present a la sala, ha explicat les vicissituds d’aquesta segona edició i els problemes per a localitzar als hereus d’en Burguès que llavors vivien a Mèxic i la seva correspondència amb el seu fill Frimari Burguès. Aquesta és doncs la tercera edició d’aquesta obra imprescindible per a conèixer el Sabadell obrer i menestral del segle XIX.

Foto portada: Ruiz i Fàbregues en la presentació del llibre. Autor: David B.