OSV

La Simfònica toca a ritme de mambo i gaita

  • La gaitera Cristina Pato, la gran protagonista.

  • West Side Story connecta el públic amb l’OSV.

Esperat concert el de divendres amb una Orquestra Simfònica del Vallès disposada, com en els últims temps, a experimentar noves formes d’entendre la música. En aquest cas, la fusió de la gaita, instrument de característiques molt particulars, venia de la mà de la considerada millor gaitera actual, Cristina Pato, la primera en publicar un àlbum en solitari al 1999.

Polifacètica, compositora, cantant, pianista i amb una simpatia desbordant, es va ficar al públic a la butxaca amb la interpretació del Concierto para Pato y orquesta, escrit per l’argentí Emilio Solla, present a la sala i aplaudit al final quan va pujar a l’escenari. Barreja d’estils, es mou entre la música fílmica, el jazz i diversos ritmes llatins. El desafiament és interpretat amb rigor, doncs en un primer moment la gaita sona estranya i trista envoltada d’instruments clàssics. Però la bella melodia i l’assemblatge precís donen com a resultat una molt bona peça. Amb una petita explicació dels orígens pastorals de la gaita, ofereix, per acabar, un tema en solitari on vol fer un homenatge a totes les cultures amb instruments propis.

j. Foto: J.L.Lai
Cristina Pato i Rubén Gimeno, divendres. Foto: J.L.Lai

La segona part comença amb les Danses simfòniques de West Side Story, suite basada en el famós musical i estrenades per primera vegada al febrer de 1961. Ja des de l’inici es veu clara la petjada d’un prolífic Leonard Bernstein, que va tenir la seva etapa daurada entre els anys 50 i 60 del segle passat. El dinamisme, la musicalitat, el ritme, l’alegria, la profunditat, l’emotivitat la passió i la força hi són presents en tota l’obra que barreja melodies properes a la música de Gershwin, al jazz i als ritmes llatins, amb una gran presència dels instruments de vent, especialment les trompetes i també de la percussió. La tasca del director, Rubén Gimeno, és indispensable per tal de poder captar els moments principals i aconseguir la perfecció.

El concert acaba amb el Danzón núm. 2 del mexicà Arturo Márquez i on l’OSV continua ficant el públic en una mena de somni on els ritmes són ballables i contundents. El compositor, l’únic de la seva família dedicat a la música, té les seves primeres experiències amb valsos, polques i xotis. Profundament desconegut, el seu pas per La Faràndula no deixa indiferent.

Amb la repetició de la part del mambo de West Side Story i la participació del públic acaba l’espectacle dedicat en aquesta ocasió al Gran Recapte d’Aliments. El pròxim concert, Romances d’amor, dijous, dia 4 de desembre a les 21 hores a La Faràndula.

Foto portada: La Faràndula, aquest divendres. Autor: J.L.Lai

Comments are closed.