El pianista sabadellenc fa un recorregut musical des de Chopin a Lennon.
Adolf Pla realitza un concert intimista a la Cava Urpí.
Escoltar l’Adolf Pla sempre és un plaer. Fer-ho a la Cava Urpí esdevé, a més, un regal per a l’esperit, doncs el públic s’hi sent gairebé com al menjador de casa seva. L’acústica, gairebé perfecta. Sense dubte, aquest local ja s’ha convertit en un referent cultural de primer ordre a la nostra ciutat i l’Adolf, fidel als seus principis d’humilitat, prudència, saviesa i pedagogia, ha fet un concert únic, d’aquells que romandran per sempre en les memòries dels assistents.
Pla ha volgut en primer lloc agrair al públic, on s’hi trobaven molts amics i coneguts, la seva presència, per passar ràpidament a explicar el fil conductor del concert, l’amor des de molts punts de vista i on ha recordat que, malauradament, molts dels compositors triats havien mort molt joves. Ravel ha estat el primer en sonar, amb una curta peça on s’enalteix l’amor per les flors. El romanticisme ha planejat per tota la sala amb obres de Mendelssohn, Schumann i Chopin, on queden paleses les seves vides amoroses. El Nocturn d’aquest últim ha demostrat una vegada més la personalitat pianística d’Adolf Pla, que combina la tècnica més delicada amb una passió continguda, en consonància també amb la seva aparent timidesa. Les seves mans s’han mogut de manera que ha retratat exactament el patetisme i la força de la coneguda peça. El concert anava agafant més força, però ha tingut un parèntesi en la 3ª Consolació del compositor hongarès Franz Liszt, on l’amor esdevé universal, gairebé religiós. Liszt va tenir molta vida social però al final dels seus dies va decidir retirar-se a un monestir.
L’Adolf ha fet una reflexió abans de la primera sorpresa de la nit, i on ha manifestat el seu convenciment de que les músiques són creades per tal d’expressar sentiments i ha tingut un record molt especial per a la seva mare que, ha confessat, era una fan de Carlos Gardel. El tango El día que me quieras ha evolucionat cap a una improvisació que el propi Pla ha tocat amb gran emoció, barrejant diversos estils, jazzístics especialment, de la mà de Duke Ellington, per acabar amb les notes de Moon River, produint un tema clarament encisador que Pla ha tocat de manera sublim.
El binomi amor-mort ha estat reproduït amb el tema El amor y la muerte d’Enric Granados, de l’Òpera Goyescas, i on es revela el dramatisme dels gravats de Francisco de Goya. Pla ha volgut també explicar la desgraciada i desafortunada mort del compositor lleidatà, quan el seu vaixell va ser enfonsat per un submarí alemany quan tornava de Nova York després d’haver estrenat de manera apoteòsica Goyescas.
En un concert de l’Adolf no podia faltar un tastet de Mompou, que ha volgut, d’una banda, dedicar a una amiga desaparescuda recentment i d’altra banda barrejar de manera increïble amb el tema pop Catch & Release del músic americà Matt Simons. El punt i final ha estat realment impressionant, doncs Adolf Pla ha fet un recorregut per la música dels Beatles. Let it be, Yesterday, Imagine, Hey Jude i Something han sonat encadenades de manera enèrgica i alhora pausada, amb una sensibilitat extrema. Per a l’Adolf Pla, John Lennon, però també els seus col•laboradors, volien transmetre aquest sentiment que és l’amor universal i ell ha sabut traspassar-ho al públic amb les seves mans.
Els forts aplaudiments volien mostrar alhora el reconeixement a un bon concert però també l’estimació cap a la persona de l’Adolf que, amb la seva vessant més pedagògica, sempre sap ficar-se el públic a la butxaca. Ell ha volgut correspondre a les mostres d’afecte amb Sgt. Pepper’s, que ha ressonat enèrgic i potent, per acabar amb una peça de Johann Sebastian Bach, al que ha definit com “el pare de totes les músiques”.
No ha estat un concert qualsevol. L’Adolf Pla comunica d’una manera autèntica, personal i inigualable. Precisament aquestes qualitats les transmet al piano que, de manera automàtica, arriben als participants dels seus recitals. UiU ha apostat per un pianista sabadellenc conegut arreu i amb un concert diferent i atractiu, aconseguint que els comentaris del públic fossin, sense pal•liatius, completament positius.
Foto portada: Adolf Pla, aquest diumenge a la Cava Urpí. Autor: David B.
