L’Embassa’t aprova amb nota alta el tercer dia de Festival

L’Embassa’t ha tancat la seva cinquena edició amb una interessant oferta de concerts, bastant més públic que els dies previs i la sensació d’haver aprofitat al màxim el nou emplaçament, que a més ha ajudat a revitalitzar el sector dels bars i restaurants del centre mitjançant la col•laboració amb alguns restaurants de la zona que oferien uns plats especials a preus populars (6 euros) i inclús aquells no adherits han notat una major afluència de públic, conseqüència colateral però positiva del trasllat. De fet, si algun retret podíem fer-li a les anteriors edicions era la pobra oferta de restauració i uns preus excessius del menjar a la Bassa. Dins el recinte tampoc va faltar la paradeta de merchandising i discos (vinils i cd’s) dels participants.

Començava la tercera jornada amb l’interessant Guillamino a la classe de les girafes, dedicat al públic infantil, que s’ho van passar d’allò més bé. També els tallers de maquillatge i murals els van tenir ben entretinguts. Sens dubte el Petit Embassa’t és una idea divertida i lúdica perquè els petits gaudeixin del què significa un festival.

Com ja es tradició, els participants al Festival assistien a peu de gespa o amfiteatre als concerts de la resta del cartell, demostrant el caràcter “petit però càlid” de l’Embassa’t. Els concerts, tots molt puntuals, van començar a dos quarts de set de la tarda amb el quintet Aldrin y Collins. Música alegre i animada que va agradar força el públic assistent. Seguidament una de les grans sorpreses d’aquesta edició: els joveníssims The Free Fall Band, procedents del Maresme, un sextet atípic amb cançons que incloïen des de l’ukelele elèctric al clarinet passant pel saxo, entre d’altres. Un grup a tenir molt en compte. També molt aplaudits foren els Berlinist, en aquest cas amb un so més clàssic que incloïa diversos violins, a més de guitarra elèctrica, bateria i òrgan, acompanyant la dolça i melodiosa veu, amb certs aires celtes, de la vocalista. En aquest punt l’amfiteatre estava desbordat de públic.

Podeu veure l’àlbum ‘Embassa’t 2013‘ a Flickr.

Ara venia el torn d’un dels artistes més esperats de la nit: Joan Colomo que amb el seu imprevisible show va fer riure de valent els assistents. No va faltar una versió del Compra en Sabadell al repertori, ni la Albertplaniana, L’ocell. També va haver un moment per l’emotivitat quan Colomo va interpretar Annunakis dels Surfing Sirles, en homenatge al seu guitarrista Uri Caballero mort aquest dimecres. De fet les mencions de condol al grup barceloní han estat una constant durant els tres dies de festival. Colomo, definit pel públic com ‘genial’, ‘únic’ i ‘irreverent’ ha estat un dels grans triomfadors. A més la seva interactuació amb els espectadors més petits ha resultat molt divertida.

L’amfiteatre Yeearphone (batejat així en honor a Pol Saura, dels O’Valiant Hearts, participants a l’Embassa’t 2011 i mort l’octubre passat a l’edat de 24 anys) va acollir els sons discotequeros de Sea & Sun. Paral·lelament el Mirador del Museu del Gas acollia el DJ bRUNA (anteriorment havien punxat Lester i Wooky)

De tornada als jardinets, la música electrònica de Jupiter Lion seguit d’un altre ple de públic per sentir Salvaje Montoya, un projecte del sabadellenc Miguel Angel Blanca dels Manos de Topo. I a continuació, els també sabadellencs Tercer Semestre que amb el seu rock instrumental ple de força van fer vibrar el nombrós públic que els acompanyava.

I ara sí, arribava l’hora dels cap de cartell. Standstill no va defraudar ningú, amb el seu espectacle sonor i visual. Les imatges de fons i les llums d’aquest Cénit que serveixen per acompanyar els temes del seu darrer àlbum, Dentro de la luz van meravellar el públic. Una molt favorable acollida que contràriament al que acostuma a succeir no es va traduir en bisos.

Després el so dels Furguson, molt més agressiu i no apte per a tots els gustos, i l’actuació del DJ Gato TV posaven el punt i final a les actuacions als Jardinets. Tres hores abans havien acabat les actuacions al Museu del Gas amb Alizzz.

Tot i que l’hora teòrica de finalització dels concerts era les tres de la matinada, l’últim dia els més noctàmbuls han pogut acomiadar l’Embassa’t amb una festa posterior a la sala Jaleo, amb la presencia dels DJ’s Deckart , Maadraassoo  i Marc Terri que com sempre han assegurat bona música per ballar sense parar .

En definitiva, satisfacció general per un tercer dia molt eclèctic, amb menys electrònica que el dia anterior, i un ambient força més concorregut i animat. La nota global és prou bona com per esperar una nova edició al 2014, encara que s’hagi de valorar amb molta calma el tema de l’emplaçament.

Foto portada: Els Standstill en concert a l’escenari de l’Embassa’t. Autor: David B.

Comments are closed.