Seguint la filosofia que els va empènyer a crear el festival, apostant per la branca menys comercial i mediàtica de la música pop, electrònica i independent, i després del trasllat al centre de la ciutat, al qual s’han adaptat amb imaginació, tot i els inconvenients colaterals, principalment pels veïns; la sisena edició de l’Embassa’t ha servit per consolidar el festival com un referent a la comarca.
Basant-se principalment en un cartell coherent, assequible i de qualitat (la prova es que el Poparb d’Arbúcies, un dels grans festivals del circuit, porta un cartell que repeteix molts dels noms que l’Embassa’t va portar el 2013) i en uns principis de coherència i rigorositat amb el qual s’han guanyat el respecte d’altres professionals del sector. El cartell d’aquest any, molt eclèctic i amb un parell de canvis respecte a l’originalment previst, ja que Tokyo Sex Destruction i Les Sueques van reemplaçar Juveniles i Aliment, respectivament; (aquest darrer informat el mateix dia per malaltia d’un dels membres de la banda) va satisfer el públic, en aquesta ocasió amb xifres per sota dels que van assistir l’any passat, assolint el major nombre d’espectadors la jornada de dissabte.
Després d’un tímid començament a mitja tarda amb Elsa de Alfonso y los Prestigio, mica en mica l’assistència va anar incrementant-se fins els plats forts de divendres, El Petit de Cal Eril i Nueva Vulcano, que van ser aplaudits amb entusiasme pels espectadors. Recordem que El Petit de Cal Eril ja va assistir a l’Embassa’t 2009, la primera edició, just abans de fer el salt a la popularitat. Una de les característiques del festival és també l’habilitat per descobrir noms que al cap de poc temps acaben guanyant fama.
Dissabte, la impressionant veu de Joana Serrat va enamorar els espectadors, alguns ja admiradors de la jove cantant i altres nous descobridors. Seguidament, Boreals, amb el seu estil de música ambiental i new age, continuant amb el pop-punk de Les Sueques, que evoquen entre d’altres alguns temes de Rakel Winchester i els mallorquins Oso Leone, amb una electrònica molt depurada i minimalista. Els caps de cartell, el trio osonenc La Iaia, van fer gaudir el públic amb la seva música accessible i versàtil, movent-se entre el pop, el rock i el folk amb interessants tocs d’electrònica suaument pinzellats. Queda el dubte, però de la tria d’una il·luminació fosca i quasi monocroma que no resaltava la posada en escena dels músics. Seguidament, Da Souza, Tokyo Sex Destruction i Buffetlibre, van concloure l’Embassa’t 2014. Les actuacions al Mirador del Museu del Gas van acabar un parell d’hores abans.
A diferència del tan anunciat Jiwapop de Montcada, que coïncidia amb dates i presentava un cartell ple de noms de primeríssima fila que ha estat incapç de ser assumit per l’organització, la qual ha acabat suspenent el festival, l’Embassa’t ha sabut adaptar-se als temps que corren, renunciant a caps de cartell de primer ordre com el seu dia foren els Manel (rècord d’assistència al Festival) o Mishima, per oferir una varietat de noms amb moltes sorpreses per descobrir i altres ja consolidats però no massius, per un públic més especialitzat i menys casual, que busquen la totalitat de la proposta i no un nom concret a l’hora de comprar les entrades. Falta avaluar, però, la sostenibilitat a llarg termini.
