Josep Maria Casas. Autor: David B.

Josep Maria Casas (‘El llibre de Sabadell’): “la gent no sap el que aquesta ciutat ofereix”

La Torre de l’Aigua, el Museu del Gas, l’aeroport o l’ICP Miquel Crusafont són alguns dels llocs importants i emblemàtics que té Sabadell. Josep Maria Casas i Sara Labrador han recollit en format literari aquests i altres indrets a El llibre de Sabadell, on fan un recorregut de cinc dies per la ciutat.

Hem parlat amb Josep Maria Casas, un dels seus autors, sobre aquest llibre i el potencial turístic que pot tenir la ciutat.

Primer de tot, què pot trobar el lector en aquest llibre?
D’entrada, és tot Sabadell. Jo he fet un llibre que era Una passejada a Barcelona i després el Descobrint Sant Cugat, que això vol dir incloure Les Planes, La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-sol, Sant Joan, i vaig pensar que el proper llibre, seguint la línia dels FGC, havia de ser sobre Terrassa o sobre Sabadell. Vaig anar a Terrassa, en una oficina d’informació i turisme on em van donar tot de plànols i informació, però a Sabadell vaig començar a preguntar per una oficina semblant i em van dir que no existia. Em van adreçar al costat de l’ajuntament i el de seguretat em va donar un petit plànol que només era del centre, i em va dir que si volia un plànol de Sabadell havia d’anar a l’Oficina d’Informació Ciutadana i havia de pagar un euro. Em van donar el plànol, on hi ha una sèrie de referències sobre què visitar, però realment quan la gent arriba a Sabadell no sap què pot anar a visitar ni el que aquesta ciutat ofereix. Entenc que és un buit que en aquells moments em va sorprendre molt però que m’ha servit per fer el llibre de què pot oferir a la gent la ciutat. Aquest llibre ofereix Sabadell, perquè no hi ha ni un altre llibre ni una guia turística ni res que ofereixi què és Sabadell.

Entenc que és una ciutat amb un potencial molt gran, hi ha moltes coses que no són només per la gent de Sabadell, sinó que saber què fa l’aeroport, l’Observatori Astronòmic, el Centre Paleontològic o el Museu del Gas són per tot el país.

És a dir, vau triar de fer-ho sobre Sabadell per omplir el buit que hi havia?
Exacte. Vam descobrir que Sabadell era una ciutat per poder-la ensenyar. Quan preguntes a la gent de Barcelona diuen ‘què teniu a Sabadell?’. És una pregunta constant, hi ha molt desconeixement d’aquesta ciutat no només aquí sinó a tota l’àrea metropolitana. La gent coneix Sabadell per amics, per feina, però curiosament a ningú se li acudeix anar a passar el dia a Sabadell un dissabte o diumenge quan jo crec que, inclús festivament, té moltes coses.

Podríem dir que el llibre és més una novel·la o una guia turística?
El llibre està plantejat amb un grup de personatges que arriben aquí i comencen a descobrir la ciutat, això vol dir que es llegeix com una novel·la en què la protagonista és Sabadell. Ara bé, durant els cinc dies reals que es necessiten per poder conèixer la ciutat, el que es fa és que el lector, en qualsevol moment, pot passar pel lloc que més li interessi convertint-se en una guia turística amb unes explicacions que res tenen a veure amb les de les guies convencionals. Qui explica els llocs que es poden visitar són les persones que treballen i conviuen cada dia amb això. No és la visió dels autors sobre el Museu del Gas, per exemple, és la del Cap de Protocol del propi museu que ens explica al llarg de 30 pàgines com és la visita al museu, no té res a veure amb les guies convencionals.

El que heu fet ha estat parlar amb persones que treballen a la ciutat, als museus, i elles mateixes us han explicat els elements més importants de cada equipament.
Exacte. No parlem només de museus, sinó que la directora de l’aeroport ens va dedicar tres hores a ensenyar-nos-el. L’Aeroport, vist des dels que no som sabadellencs, sembla un llocs on els “pijos” van amb les seves avionetes a volar; res més lluny del que és, però la directora ens va passejar per tot l’aeroport, de la mateixa manera que la directora del Museu de Paleontologia, com el director físic de l’Observatori Astronòmic… és a dir, totes aquestes persones són les que ho expliquen. També hem tingut l’ajuda, i això ho hem d’agrair, de tots els guies del Museu d’Història de Sabadell que ens han obert les portes del campanar, del Vapor Buxeda, de la Torre de l’Aigua o de la Casa Duran. Sí que són guies però també són directors de temes de Sabadell que ens han anat obrint les portes, i això és el que reflecteix el llibre.

Heu estat 16 mesos per fer l’obra. Què és el que més us ha costat?
El primer que ens va costar va ser això, que ens obrissin les portes i entenguessin el llibre que estàvem fent, va costar arribar a les persones adients que entenguessin que volíem presentar un llibre d’aquesta manera. Al final és quan ens ho obren i ens ho ensenyen. Amb els temes particulars no hi ha hagut problema. Fer això és un tema molt lent perquè és quedar amb una persona i fer la visita amb la gravadora i la màquina de fer fotos, però tot el que se’ns explica en deu minuts triguem una hora a poder-ho passar. Després ho hem de reenviar perquè aquestes persones han de donar el vistiplau al que estem escrivint, perquè a vegades el que diem no ens agrada quan ho escrivim o volem canvis. Tot aquest és un procediment molt lent perquè has de comptar amb la col·laboració una altra vegada d’aquesta persona que t’ho esmena, t’ho torna a enviar i et diu ‘ara sí’. El que volem és que totes les coses explicades per tercera persona, aquestes hi hagin donat el seu vistiplau.

Abans comentaves que molta gent d’aquí al voltant no coneix la ciutat. Què coneixíeu tu i la Sara (l’altra autora) de Sabadell?
Pràcticament res. Vam venir per casualitat, sortosament sóc una persona bastant viatjada i he estat en més de 50 països, he fet altres llibres sobre Catalunya, però Sabadell que la tinc aquí al costat era la ciutat per on passes però mai pares. Per què? Perquè no m’atreia, perquè no he rebut mai res enlloc sobre aquesta ciutat que em pogués provocar una mica d’ànsia de venir-hi. Aquest fet també és una mica el que ens ha motivat. Moltes de les persones amb les que he parlat de Barcelona o Sant Cugat, on jo visc, sobre el llibre que estava fent de Sabadell m’han dit ‘però què hi ha a Sabadell?’. No ho sabem. Per poder anar a un lloc has de tenir una motivació que no hem tingut mai, i una mica aquest llibre vol trencar això, no només amb els sabadellencs que coneguin la seva pròpia ciutat, sinó que la gent aliena a Sabadell s’animi a venir, a descobrir-la.

Què es pot fer des de la ciutat per atreure el turisme i explotar tot el potencial que hi ha?
D’entrada fer una Oficina d’Informació i Turisme com tenen centenars de poblacions de Catalunya. Per exemple Portbou, on també estic fent un altre llibre, té oberta l’oficina dijous, divendres, dissabte i diumenge, però si arribes allà qualsevol dels altres dies al matí t’atendrà una persona que t’orientarà, sobretot al monument al filòsof Walter Benjamin. Com aquesta, centenars de poblacions obren el cap de setmana oferint el que hi ha en aquella ciutat.

No es mereix Sabadell alguna cosa que, a qui vagi a preguntar què fer, poder oferir la seva potència? No parlo pels mateixos sabadellencs, sinó per la gent que pot arribar qualsevol dia. L’altre dia em van dir que els museus estan tancats els matins, que és quan la gent els visita més. Obrim-los. Obrim l’Oficina d’Informació i Turisme, fem visites guiades, tot i que el meu llibre farà una mica aquesta tasca, però si la gent va la Torre de l’Aigua segur que l’obriran més vegades que dos cops l’any.

No hi ha res com la visita personal a qualsevol cosa de totes les que teniu meravelloses a Sabadell.

Foto portada: Josep Maria Casas, un dels autors del llibre. Autor: David B.

Comments are closed.