El proper divendres 6 de juny el grup barceloní Mishima portarà al Teatre Principal (tot i que inicialment s’havia previst a la Faràndula) el seu vuitè disc, L’ànsia que cura compost per dotze temes i que estan girant amb èxit per Catalunya.
De fet, des que va sortir a la llum el disc, el passat 27 de març, les vendes (número 9 a Espanya, com ja fou el cas de l’anterior disc L’amor feliç) i critiques (“la premsa ens ha recolzat molt i ens ha donat molta repercussió”, diu David Carabén) han ajudat a que tinguin l’agenda de concerts ben plena: “els programadors i el públic ens han fet costat, sobretot amb el context de crisi actual on costa que la gent pagui una entrada i vagi a concerts, nosaltres per sort estem tenint una molt bona resposta” . No és el primer cop que ens visiten, ho van fer dos anys enrere al festival Embassa’t, on presentaven el seu anterior disc, el darrer dels tres que van gravar amb el productor Paco Loco. Com explica David Carabén:
Va tancar una etapa. Aquell era un disc on vam aprofitar per consolidar la formació actual, amb l’Alfons i el Xavi, un disc molt experimental i amb molta varietat, provàvem arranjaments diferents, i jugàvem molt a confondre sons, fent servir filtres, reverberacions… En canvi L’ànsia que cura és molt més pop, anem més al gra, és més directe. Hem buscat la senzillesa i mantenir la puresa dels sons, que es distingeixi on comença i acaba un so de guitarra, o el teclat… Hem donat màxima importància a que la gent se centri en l’estructura de les cançons, i això també es nota en les lletres. Anteriorment treballàvem amb uns registres diferents, eren lletres més ambicioses. Ara hem buscat cançons més directes, més terrenals. No tan basades en reflexions, records o anhels, sinó més descriptives, fotografies d’un moment”, diu.
Del nou disc, gravat a l’estudi Black Box Studio d’Anjou (França) destaquen títols com Llepar-te (el primer senzill extret), Mai més, o Mentre floreixen les flors.
Acabeu de tocar al Primavera Sound, per on han passat 190.000 persones, i aterreu a la nostra ciutat, en un teatre no gaire gran. Com veieu aquest contrast?
La veritat és que aquest any estem actuant a molts festivals: el Primavera, el Vida, el Poparb, el CanetRock, l’Arenal Sound… entre d’altres, però alhora tenim actuacions en teatres o auditoris, com el cas de Sabadell, i ens agrada combinar-ho. De fet a mi particularment m’agraden més els recintes com aquest on pots permetre’t el luxe de portar instruments com el violí o la trompeta, que no portem a festivals, i el directe queda més contundent. Per mi l’ideal d’un disc seria fer un primer any de gira per teatres i auditoris, i un segon any a sales grans o festes majors. Però això és la teoria, després la contractació va com va i l’agenda s’omple com van sortint les coses.
Feu-nos cinc cèntims del que veurem i sentirem a Sabadell.
Doncs bàsicament les noves cançons, però al repertori sempre deixem espai per cançons dels nostres anteriors quatre discs, i fins i tot alguna del tercer. Creiem que donem una panoràmica bastant extensa del que hem fet fins ara. De les noves cançons puc dir que aquest disc ha estat concebut pel directe, i el fet de fer-lo a un espai com el Teatre Principal dóna un component per escoltar-lo més tranquil·lament. També creiem que el públic pot ser molt heterogeni perquè hi ha un tipus de públic, gent gran o gent molt jove, que no aniria a un festival pels horaris, o per tipus d’espectacle, i que en canvi a un lloc com el teatre sí s’aproparan a veure’ns. Per això el repertori està triat també en funció de si toquem a l’aire lliure o a un lloc que convida més a la tranquil·litat.
Per cert… heu començat a pensar en el següent disc?
No, no tenim res preparat encara. Suposo que en breu em posaré a compondre, i de fet entre nosaltres ja en parlem d’alguna cosa, però no tenim res plantejat.
I per acabar… què us evoca la nostra ciutat?
Doncs tot i ser una ciutat que tenim molt a prop i hi tenim molts amics i fans, hem tocat poc. En els nostres quinze anys de carrera devem haver tocat tres o quatre vegades , i curiosament a Terrassa hi hem anat molt més sovint. A mi sempre em fa il·lusió consolidar ciutats, com és el cas de Sabadell. A més el fet de tocar en aquest teatre, de caire no gaire gran i amb les millors condicions acústiques és tot un luxe i segur que ho gaudirem moltíssim.
