Foto portada: un moment del concert d'Andrea Motis i Joan Chamorro. Autor: David B.

‘Carinhosa’ Andrea Motis

  • La cantant catalana torna a Sabadell amb un nou disc.
  • La Cava Urpí s’omple per sentir els nous temes.

Un nou èxit de la Cava Urpí que va omplir divendres les dues sessions programades en un concert íntim on l’Andrea Motis va tornar a demostrar que posseeix aquella màgia particular que la fa única. Amb la seva característica personalitat, va anant dibuixant un recital d’allò més complet, on la música brasilera comença ja a tenir un lloc molt especial.

L’Andrea Motis és ja la nostra catalana universal. De la mà d’un prolífic Joan Chamorro, al contrabaix i al saxo tenor, i de magnífics músics com Ignasi Terraza al piano, Esteve Pi a la bateria i Josep Traver a la guitarra, ha sabut crear un hàbitat únic, on es barregen melodies diverses que tenen en comú aquella sensibilitat tan en harmonia amb la seva veu. De fet, a l’Andrea ja no li calen presentacions grandiloqüents, doncs és en el moment just que agafa el micròfon i comença a cantar quan ens adonem de que tenim davant nostre un miracle.

Foto portada: un moment del concert d'Andrea Motis i Joan Chamorro. Autor: David B.
Actuació d’Andrea Motis i Joan Chamorro, aquest divendres. Autor: David B.

El concert ha començat amb un tema alegre que ha servit per a presentar tots els membres del grup i per a agrair la presència del públic que omplia la Cava. La Dança da solidão ha demostrat que l’Andrea s’hi sent molt a gust amb aquestes melodies brasileres que li donen encara més un toc sensual a la seva veu. No han faltat temes on la trompeta ha estat la protagonista, instrument que ella domina a la perfecció i que n’és el seu favorit. De fet, un dels seus ídols és el trompetista israelià Avishai Cohen. La balada Round Midnight ha mostrat a la perfecció aquesta simbiosi trompeta-veu-piano, característica, per cert, d’aquest conjunt. Però també Señor Blues, que amb els seus ritmes sincopats ha aconseguit forts aplaudiments del públic, que també ha vibrat amb He Ain’t Got Rhythm, que parla d’un home que no tenia ritme, tot i que el tema en tenia i molt.

Els últims moments del concert han evidenciat novament la puresa d’estil i la destresa de l’Andrea Motis a la trompeta. Ha convidat al Joan Chamorro a tocar el saxo tenor i tots dos han tornat a crear aquell moment de màgia indispensable en cada concert. En el tema instrumental Sack o’woe, saxo i trompeta, trompeta i saxo, han iniciat un autèntic diàleg, una conversa que ha tingut, com totes, moments de tendresa i de passió. Una joia.




L’Andrea ha volgut acabar amb una altra cançó en portuguès, Carinhosa, que ha servit per a posar de manifest una vegada més que no només domina les característiques fòniques de l’idioma, sinó que vol endinsar-se en una música amb fortes dosis emocionals i que van completament d’acord amb la seva veu. Segurament no és casualitat que per a aquest concert vaig tenir la sort de seure al costat d’un noi brasiler que per primera vegada veia l’Andrea en directe. Vull agrair-li la seva ajuda per esbrinar els temes en portuguès i escriure’ls bé. Vam coincidir els dos en que el directe engrandeix la força i l’encant de l’Andrea i dels músics que l’acompanyen.

El pròxim concert organitzat per la Cava Urpí comptarà amb la presència de Mayte Martín, amb flamenc clàssic (cante i guitarra), divendres, 18 de maig a les 21 hores a l’auditori de l’Espai Cultura Sabadell.

Foto portada: Andrea Motis i Joan Chamorro. Autor: David B.

Comments are closed.