- Corals i Orquestra s’endinsen el la Passió segons Sant Joan de Bach.
- Genial interpretació de les corals convidades.
Extraordinari i singular concert l’ofert per la Simfònica del Vallès i els cors Ciutat de Mataró, Ciutat de Tarragona, l’Orfeó Manresà i Lieder Càmera, amb la col·laboració d’Oreig Canela i Adrià Díaz, com a narradors, Assumpta Mateu, soprano, Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano, Francisco Fernández Rueda, tenor, Pau Bordas, baix, sota la direcció de Xavier Puig. La Passió segons Sant Joan de J.S. Bach va ressonar potent i plena de sentiment de principi a fi, amb una grandiositat i sonoritat que va agradar al públic assistent.
El concert va començar puntual amb les veus a capella dels cors interpretant Herr! (Senyor!) una obra minimalista que comença de manera sorprenent i que va avançant fins que els músics s’hi infiltren sigil·losament fins aconseguir una simbiosi perfecta. Donat que el recital està concebut com un tot, la selecció de fragments i de compositors conformen el que finalment serà La Passió. Els dos narradors expliquen les últimes hores de Jesucrist abans de ser crucificat, mentre que els cors i l’orquestra escenifiquen aquesta Passió amb melodies amb un gran sentiment.
Impossible destacar-ne els passatges amb alguna singularitat especial perquè La Passió segons Sant Joan de Bach, interpretada per primer cop el divendres sant de 1724, conté elements característics que la fan globalment única. I no és perquè Bach decidís basar-se en els capítols 18 i 19 de l’Evangeli segons Sant Joan, sinó perquè els va estructurar d’una manera molt diferent, amb textos més abstractes i filosòfics, donant més importància a les idees que a la narració. Les corals i els membres de l’orquestra han sabut transmetre això que Bach va deixar escrit de manera que frases curtes i també monosíl·labs posseïen aquesta força intrínseca que aconsegueix conduir la composició fins a un final tràgic. El dramatisme hi és present des d’un primer moment però igualment, i això també li dona un caràcter propi a l’obra de Bach, queda palesa la vessant més humana de Jesucrist, amb unes melodies d’una profunditat lírica també característica.
Tots els solistes han estat superbs, dominant a la perfecció el seu paper dins la producció, però cal destacar-ne la interpretació de Lúa descolorida pertanyent a la Passió segons Sant Marc del compositor argentí Osvaldo Golijov. La soprano Assumpta Mateu ha estat excel·lent amb un tema d’una dificultat evident i que ha fet que el públic aplaudís, tot i que l’obra encara no havia acabat.
Record a Vila i Casañas
La Simfònica ha volgut acabar amb les notes de In Paradisum, una petita composició del sabadellenc Josep Vila i Casañas, conegut pel seu bagatge professional al front del cor Lieder Càmera, però també pel seu pas com a director de l’Orfeó Català i del Cor de Radiotelevisió Espanyola. Escrita en memòria de la seva padrina, In Paradisum vol transmetre allò que ens trobarem en la nostra arribada al cel. Música límpida i nítida que ens trasllada d’alguna manera a l’impressionisme i que ha esdevingut el moment calmós i de serenor d’un concert amb profundes arrels espirituals. El públic ha premiat l’esforç dels participats amb forts aplaudiments.
Dos mesos sense concert simfònic
El pròxim concert de la Simfònica, divendres, 8 de juny amb obres de Xostakóvitx, Txaikovski i la Suite de la pel·lícula “Doctor Zhivago” de M. Jarre.
