- La banda fusiona estils que van del jazz a ritmes caribenys.
- Maraca Soul, un nou impuls a la seva trajectòria.
The Gramophone Allstars Big Band ha omplert aquest dissabte el Teatre Principal amb una aposta cap a la música fusió. Les seves arrels parteixen del jazz però s’endinsen en el Ska, el rhythm & blues, el mento, el calipso, el funk i el soul. Malgrat els seus deu anys de feina incansable i continuada, era la primera vegada que actuaven a Sabadell.
Un públic majoritàriament jove esperava aquest concert amb ganes. I els músics i les cantants no van decebre ni un instant amb les elaborades composicions que van anar sonant al teatre. El que es va poder sentir és una banda impetuosa amb ritmes canviants però amb una arrel comuna i que transmet especialment una vitalitat contagiosa. La gran qualitat dels músics ha quedat palesa especialment en els temes instrumentals, gairebé tots arranjaments fets per la mateixa banda, a excepció d’un d’ells, Tommy’s Spaceship composat i arranjat pel saxofonista Lluc Casares. Val a dir que la majoria provenen del Taller de Músics i alguns d’ells han actuat a festivals de jazz de prestigi, com el de Terrassa.
A l’octubre van presentar el seu últim àlbum Maraca Soul a Barcelona i dissabte ho van fer a Sabadell. Dirigits pel saxofonista Genís Bou, que ha agraït molt sincerament l’assistència del públic, han fet un recorregut per temes de Stevie Wonder, Sam Cooke, Ray Charles, Jackson Sisters i Smokey Robinson, demostrant la versatilitat que proclamen. Destacada també la veu de la jove cantant catalana Judit Neddermann, acompanyada per les veus de Kathy i Yolanda Sey dues veus igualment magnífiques.
El concert ha tingut, però, un moment com a poc inoportú, impropi d’un lloc on s’aglutinen persones de diversa índole, quan un eufòric Genís Bou ha volgut fer un paral·lelisme entre la lluita dels negres a Amèrica i la situació dels polítics catalans presos com a conseqüència de les actuacions dels últims mesos. En Bou ha intentat satisfer les ànsies d’una part del públic comparant el tema I Wish I Knew How It Would Feel To Be Free, popularitzat per Nina Simone, amb l’empresonament dels polítics. Una part significativa d’espectadors no ha aplaudit aquesta decisió personal. La patinada l’ha portat poc després a fer un mig acudit amb el 155 que no li ha sortit bé.
No obstant això, l’hora i mitja hora de concert ha evidenciat que segurament el Teatre Principal no era el lloc adient per a una big band d’aquestes característiques. La potència dels instruments amagava les veus de les cantants i els assistents de les primeres fileres devien estar força incòmodes com a conseqüència de l’exagerat volum que els tècnics de so havien decidit. Potser n’hi havia prou amb baixar-lo una mica per tal de poder copsar la qualitat de tots els que es trobaven sobre l’escenari.
El concert ha acabat entre forts aplaudiments del públic que ha demanat més temes. The Gramophone Allstars Big Band ha respost amb més música, mostrant una vegada més que aquell camí iniciat al 2008 ha comportat èxits arreu. Els ritmes caribenys es van barrejar amb la calor que feia al Principal però els seus components s’ho van agafar amb simpatia i filosofia. Ara inicien una gira que els portarà a Madrid, Ferrol, Saragossa, Càceres, Ciutadella i diverses ciutats catalanes on no hi ha cap dubte que deixaran un molt bon sabor de boca. Més de 60 concerts en l’anterior gira els avalen.
