L’orquestra participa en el projecte “Mosaico de Sonidos”.
James Ross dirigeix un concert ple d’estils diferents.
Aquest divendres ha tingut lloc a la Faràndula un d’aquells concerts difícils d’oblidar. La pluja que queia sobre Sabadell abans de començar i que es va intensificar durant l’espectacle i especialment a la sortida, no va impedir que el teatre s’omplís amb l’objectiu de gaudir d’una barreja de melodies força diferenciades.
La primera part va esdevenir una glopada de realitat i d’acceptació cap a tota mena de persones. L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), fidel als seus principis de solidaritat i de portar la música a tots els col·lectius, va mostrar el fruit d’un any de treball amb disset persones amb discapacitat seleccionades per Discapacitat Intel·lectual Catalunya (Dincat) de quatre entitats sabadellenques: CIPO, Xalest, Andi Down i Atendis. Prèviament, la projecció d’un vídeo s’havia encarregat d’explicar detalladament la tasca del projecte Mosaico de Sonidos, encapçalat per Emilio Aragón, i que 14 orquestres de tota Espanya l’han fet seu. Per part de la Simfònica ha estat Canòlich Prats l’encarregada de transmetre les sensacions i el treball dut a terme amb els músics i amb els participants.
Un cop a l’escenari, la música de La flor más grande del mundo ha sonat suau i apagada ja que els ulls del públic estaven posats en les intervencions de cada un dels nois i noies que s’aixecaven per a dipositar una flor en un cubell. La melodia anava fluint amb el suport d’un conte de José Saramago, recitat de manera genial pel Lluís Cabal, viola de l’orquestra. Sorprenent ha estat també la seva intervenció musical amb violins, xilòfons i d’altres instruments que han produït no només una simbiosi modèlica amb els músics professionals sinó que ha omplert d’humanitat cada un dels racons de la Faràndula. Al final, els aplaudiments han estat intensos, com l’emoció que ha esclatat entre la majoria del grup dalt de l’escenari.
Ha estat molt difícil concentrar-se en el magnífic Concert per a piano de Chopin núm. 2 en Fa menor, op. 21 després del xoc emocional viscut, però el canari Ivan Martín al piano ha aconseguit un altre efecte al qual ens té acostumats la Simfònica: l’acceptació d’un canvi d’estil sense interrompre la màgia produïda per la música. Martín ha transmès una força impressionant i ha demostrat perquè ha actuat amb la majoria d’orquestres espanyoles i algunes de molt de prestigi de tot el món. Chopin ha sonat intensament, pausat i Martín ha marcat delicadament cadascuna de les notes, de manera que en alguns moments sonava més forta la pluja que queia a l’exterior. Els forts aplaudiments d’un públic completament entregat han estat agraïts pel Ivan Martin amb un tènue i serè Nocturn de Chopin, com la llum que l’il·luminava.
La segona part ha estat també una immersió en un altre estil musical, el d’un Salvador Brotons que, amb la seva Simfonia núm 3, op. 59 demostra una vegada més la seva profunditat estilística i la seva coherència. Les seves obres denoten una força a vegades inusual amb participació potent de la percussió, amb forts contrastos, amb un optimisme patent i uns finals explosius. Els músics no tenen un sol moment de descans i els demana una atenció permanent. Brotons, estimat pel públic sabadellenc arran de la seva participació com a director a la Simfònica ha escoltat la peça assegut a platea i ha pujat a saludar els espectadors en acabar.
El Moldava, de Bedrich Smetana, ha servit per finalitzar aquest llarg concert i on ha quedat palesa la simpatia del seu director, en James Ross, que ha demanat al públic la seva ajuda en forma de sorolls onomatopeics en la part final de l’obra. Ross tornarà ja com a director titular al setembre on, n’estic segur, ens esperen sorpreses musicals de tot tipus.
El concert ha comptat amb la presència de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, la regidora de Cultura, Montserrat Chacon i del regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez, així com de nombrosos familiars del grup dels disset nois i noies que han col·laborat en el projecte Mosaico de Sonidos. A la sortida, li he comentat a Xavier Garcia, responsable de l’àrea de comunitat i territori de l’OSV., el meu suport a la tasca d’atansament de la música simfònica a tothom i especialment amb la feina feta en aquest projecte. La resposta ha estat clara: “Si la música no és això, què és? El pròxim concert de la Simfònica tindrà lloc el dia 2 de juny amb obres de Wagner, Herrmann i Txaikovski, sota la direcció de Pedro Alcalde.
