El musical Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata, creada al cent per cent pels membres del Centre Sant Vicenç, ha sobrepassat amb escreix les expectatives del teatre creualtenc, prorrogant deu funcions més de les previstes inicialment pel muntatge.
iSabadell ha parlat amb els joves actors del Centre Sant Vicenç, Eric Alés i Marcel Castillejo, que donen vida a l’excèntric personatge de Willy Wonka. Eric Alés té 16 anys, en porta sis al Sant Vicenç, ha fet d’un dels tres porquets i estudia primer de Batxillerat a l’IES Vallès. Diu que “li costa agafar el ritme dels estudis però que poc a poc el va ‘pillant’”. Marcel Castillejo té 19 anys i estudia Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. La seva trajectòria dins del Centre Sant Vicenç és extensa. Va participar a Els tres porquets fent de llop, va fer el paper protagonista a Més que un record i la temporada passada va co-dirigir Un polític com cal.
Quan us van comunicar que éreu els escollits per interpretar el paper de Willy Wonka, què vau pensar?
Marcel: Ui.. ja fa molt, eh.. (somriu). Ho vaig prendre amb molt d’entusiasme perquè fins ara havia fet papers ‘guais’ però aquest és realment maco. Em va fer molta il·lusió poder fer aquest personatge acompanyat de tots els meus companys.
Eric: Va ser emocionant. Van muntar una reunió al vestíbul amb els actors que formaríem part del repartiment i van explicar com aniria tot abans de repartir els papers. Quan van dir qui faria el paper de Willy Wonka seria en Marcel i després van dir el meu nom em va donar un ‘subidón’, em vaig posar súper content i vaig anar corrent a abraçar als directors de l’obra, l’Albert Gorina i a la Magda Palau. Em va fer molta il·lusió.
Com heu portat aquests sis mesos d’assajos i de feina intensa?
Eric: Bé, ens hem hagut d’organitzar i molts dies hem anat a dormir tard, molt tard, però vam agafar el compromís i per a mi era igual sortir a les 10 de la nit que a les 12, perquè m’agrada el que faig i a més cada assaig aprenies una cosa nova. Va ser molt divertit.
Willy Wonka és un personatge difícil d’interpretar?
Marcel: Tots els personatges s’han de treballar molt, però sempre has de fer coses diferents i sorprendre a l’espectador. En aquest cas mentre es van fent assajos vas perfeccionant el personatge i va evolucionant.
Hi ha alguna part de la representació que t’hagi costat més?
Eric: El que més m’ha costat és la part del final. El personatge des de que surt fins pràcticament al final és un personatge que està molt boig i sempre està en un estat d’ànim molt alt i a la part del final és com més humà i adapta una personalitat bastant normal.
Marcel: El que més m’ha costat és estar fent el boig durant tanta estona seguida, durant tot l’acte i fins i tot quan un altre personatge està parlant. Això costa, també es difícil dir les frases sense que siguin planes i buscar una entonació adequada amb el personatge.
Menys mal que només heu de fer el boig després de la mitja part… què feu mentrestant?
Eric: Menjar xocolata (riu), si ens deixessin tindríem una panxeta… Normalment miro la representació des de cametes o la veig des del fons de la sala com un espectador més.
Marcel: Normalment veig la primera part des de la part del darrera, al costat dels tècnics. És interessant veure la reacció del públic, o com estan els actors a sobre l’escenari. També baixo a baix, on hi ha els Umpa Lumpes i així controlo als meus treballadors (somriuen novament).
Imaginàveu que el musical Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata tindria tant d’èxit?
Eric: En part sí, només pel fet que el dirigeixin l’Albert i la Magda, ja era gairebé un èxit assegurat, van fer molt bona feina amb Els tres porquets i molt abans de començar amb les representacions hi havia molta expectació.
Marcel: Potser també amb tota la gent que col·labora en la representació ha anat fent el boca-orella. Quan tens un equip tant potent i tan gran ha de ser una bomba per força.
Ara que heu parlat dels directors, són molt durs amb vosaltres?
Eric: Són bastant estrictes, però això va molt bé. Que estiguin tot el temps darrera teu, ho fan perquè volen que donis el millor de tu i que brillis a l’escenari. El que era un sacrifici per nosaltres s’ha convertit en una satisfacció.
Marcel: Penso que són perfeccionistes i molt estrictes. Jo no sé com han pogut preparar aquest muntatge, han fet una gran feina i tots els que en formem part els admirem molt per la feinada que han fet.
Amb què us quedeu de les representacions?
Eric: Amb la sortida al vestíbul després de les representacions, és molt bonic quan venen els nens i et demanen que els hi signis o et diuen que els ha agradat molt, o que ho has fet molt bé.
Marcel: A mi m’agrada molt, a part de sortir al vestíbul, quan estem amb tots els companys a escena, jo ho gaudeixo al màxim. Quan veus que el públic aplaudeix és el millor regal
Com definiríeu el musical amb una paraula?
Marcel: Màgic, mostra l’esperit del Sant Vicenç, es demostra que hi ha molt treball en equip i molt d’esforç a canvi de res. Tots els que estem aquí podríem no haver fet res, i en canvi ho hem fet.
Eric: Irrepetible, penso que cada obra és un món i l’emoció de fer cada funció com una estrena és únic a cada funció.
Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata, havia d’acabar el proper diumenge 29 de març i es prorroga fins al 24 de maig amb les entrades gairebé exhaurides. Els dies 12 i 19 d’abril i el 10 i 24 de maig es realitzarà doble funció a les 11:30 i a les 18 hores. El dissabte 16 de maig hi haurà funció a les 5 de la tarda i a les 9 del vespre.
