Qvixote Quartet

Qvixote Quartet torna al Principal

  • Comença la temporada de Cambra de Joventuts Musicals.

  • Obres dels compositors Xostakóvitx, Haydn i Janáček.

Joventuts Musicals de Sabadell va iniciar divendres el seu Cicle de Concerts de Cambra amb una discreta entrada però amb un quartet de luxe que ja havia trepitjat l’escenari del Principal anteriorment. Qvixote Quartet ha rebut diversos premis i ha fet diversos concerts a Espanya i a Europa. La seva categoria i la seva professionalitat van quedar reflectides una vegada més a Sabadell.

El concert va començar amb les amables paraules d’Amat Santacana, violoncel, que va agrair als assistents la seva presència i va explicar, d’una manera força pedagògica l’obra que estaven a punt d’interpretar. El Quartet n.7 op. 108, escrit al 1960, representa una de les obres més tràgiques de Dimitri Xostakóvitx, doncs és dedicat a la seva dona morta. El compositor rus, juntament amb Béla Bartók, posseeixen l’obra més extensa d’aquests quartets de corda de tot el segle vint i aquest en particular mostra curosament i delicadament la tristor, la ràbia i una barreja de sentiments que la fan intensa i dura en molts moments.

Canvi d’estil immediat que es produeix amb l’arribada de les notes d’un més que mai clàssic Joseph Haydn, amb un quartet escrit al 1772 i que, amb paraules d’Amat Santacana, denota una lluminositat embadocadora. Pertanyent al Classicisme, Haydn va rebre moltes crítiques per aquesta peça a causa de les seves nombroses polifonies, però finament esdevé una obra ben estructurada i amb contrastos evidents, que van dels previsibles i senzills compassos del primer moviment fins els complexos i difícils de l’últim.

La segona part ens mostra al compositor xec Leoš Janáček, amb una obra inspirada en la novel•la de L. Tolstoi, Sonata a Kreutzer i on la trama musical segueix la trama literària. Per aquest motiu l’Amat Santacana anima els presents a llegir el llibre per a poder copsar-ne millor la relació. Efectivament, des del primer moment s’entreveuen les notes i el discurs, amb una obra plena d’influències, entre les quals les del propi Xostakóvitx i d’altres compositors de la música tradicional txeca. La música de Janáček és tremendament original i molt concatenada amb el folklore txec, del qual va ser un gran investigador. Se’l pot associar amb la generació de Puccini, Mahler i de Richard Strauss i hereu de la gran escola musical txeca representada per Smetana i Dvorak. Tot i que la seva obra va trigar a ser reconeguda, actualment ningú no dubta de la seva capacitat i del seu rigor a l’hora de compondre les seves obres.

El aplaudiments del públic tenen la seva recompensa en una petita, delicada i bellíssima peça d’Eduard Toldrà, inspirada en un poema d’en Joan Maragall. El pròxim Concert de Cambra, divendres, 14 de novembre.

Foto portada: el Qvixote Quartet, al Principal. Autor: David B.

Comments are closed.