TAST DE CULTURA
Als seus 50 anys d’edat i 30 de professió , el sabadellenc Rah-mon Roma és animador infantil, contacontes, rondallaire, músic i cantant entre d’altres facetes. Tot i haver estudiat filologia, no ha exercit mai com a tal, i es considera bàsicament autodidacta pel que fa a la seva professió, tot i que ha seguit cursos de dansa, música, monitoratge i altres tasques relacionades amb el món de l’esplai i l’animació.
Al seu currículum destaca també el postgrau en dansa, art i cultura dirigit pel malaguanyat Joan Serra, amb qui l’unia una relació d’estima personal més enllà de la professió.
Vaig començar al món de l’esplai, sobretot amb cançons populars i al veure que m’ho passava molt bé i que a la gent li agradava el que feia vaig decidir muntar un grup d’animació. Els primers bolos van ser al 1984 i després vaig optar per fer la meva pròpia carrera en solitari. Des de llavors he fet més de 4.500 actuacions arreu del món. Entre els ‘bolos’ més anecdòtics recordo una comunió d’una família que va insistir molt perquè actués i em van pagar molt bé per uns pocs minuts d’actuació. I dels que recordo amb més carinyo destacaria l’actuació que vaig fer per una trobada de Taizé amb gent de tots els països. Vaig proposar un espectacle multilingüe i multicultural que va ser tot un èxit”, assegura Roma.
En aquests moments, en Rah-mon està totalment bolcat en el seu nou projecte, Ràdio Europa, que forma part d’una ambiciosa compilació de cinc CD’s, un per cada continent, cadascú amb dotze cançons populars en idioma original i adaptades al català i del qual es farà també una versió castellana. Ja té decidit també que el segon volum d’aquest projecte serà Ràdio Àsia. Però mentrestant, i a falta de pocs dies per tancar el Verkami engegat perquè aquest projecte vegi la llum (data final dissabte 24 de maig) encara falten una part dels diners a assolir.
Es tracta d’una eina escolar, que volem pugui ser útil per difondre aquestes cançons d’arreu, alhora combinades amb danses simples pels més petits. Està enfocat bàsicament a nens de primària i inclou un llibret il·lustrat” .
L’espectacle en directe consta de cinc músics (Núria Lozano, Oriol Cases, Abraham Creus, Arnau Berenguer i el propi Rah-mon) i el popular artista gràfic Werens és l’encarregat del disseny. De fet, Cases, Werens i Roma ja comparteixen un altre projecte, la companyia l’Ou Ferrat amb espectacles multidisciplinars (música, teatre i plàstica) pels més petits; mentre que Lozano, Creus i Berenguer formen part del grup La Carrau entre d’altres projectes.
Rah-mon Roma toca diversos instruments: molts de corda, l’acordió i qualsevol instrument de percussió. “En general, instruments que em permeten cantar i tocar alhora. De tant en tant faig servir flautes però no és l’habitual” . Té també un grup musical Els Seegers, de repertori basat en temes del recentment desaparegut cantautor folk nord-americà Pete Seeger.
El gènere de l’animació infantil és un gènere menystingut tot i ser un gènere molt nostre – explica- . En cap altre lloc del món l’animació infantil s’entén com l’entenem a Catalunya, amb la interacció de les famílies i altres elements populars. Però incomprensiblement no està tot el valorada que hauria de ser, i aquest menysteniment ve moltes vegades de la pròpia indústria i programadors culturals. D’altra banda també cal dir que alguna gent s’ha llençat a fer animació infantil sense tenir els recursos pedagògics i artístics adequats per connectar amb el públic i això també ha fet mal al sector”, conclou Roma.
“En aquests darrers anys, el sector de la dinamització cultural ha patit una davallada molt forta degut a les retallades subvencions. Fa uns anys existien ajuts perquè les associacions de veïns muntessin les festes majors de barris, contractant artistes locals de diversos àmbits, la qual cosa servia a aquests artistes per incrementar la seva promoció i difusió, i a més havia diverses oportunitats d’actuar i amb formats diferents, ja que cada barri creava la seva programació segons el pressupost que tenien . Però particularment des de la fi dels mandats de Toni Farrés s’ha notat una davallada en aquest sistema que fa que les contractacions en aquestes festes de barri hagin minvat moltíssim ja que els recursos són escassos. I a banda d’això queden poques oportunitats per actuar a la ciutat, almenys des de la programació pública, i quan es fa no sempre és de manera coherent i organitzada”- ens explica, recordant la suspensió d’una actuació a la Festa Major 2013 a causa d’una errada logística de l’Ajuntament.
“Pel costat positiu he de dir que en aquests trenta anys he vist una evolució brutal de la preparació i formació en l’àmbit artístic, sobretot cantants i actors. Veiem una generació sortida recentment de l’Institut del Teatre que fan coses increïbles, i això als de la meva generació ens deixa en desavantatge però alhora és molt bo per tots que així sigui”
Repassant la seva trajectòria, que inclou un llibre, Cacau de cartes (Intermón Oxfam, amb més de 20.000 exemplars venuts ) i molts CD’s , alguns d’ells com el recopilatori Els Hits amb Ets i Uts exhaurit i sense previsió de tornar a ser reeditat, Rah-mon ens explica que:
Va arribar un moment on em vaig adonar que havia de diversificar-me , i he creat espectacles diversos de petit i inclús microformat amb contes musicals, instruments del món, o sessions de contes a biblioteques a fi de poder arribar a més públic. També és cert que des del començament de la meva carrera he anat bastant en solitari, però de tant en tant he fet col·laboracions puntuals amb altres companyies o entitats. Per exemple, vaig fer Els sons de la Terra, a l’Auditori; o actualment faig de narrador a l’espectacle Fem sonar les musiquetes , una trobada de corals de diverses escoles que fan un concert plegades”.
“En el passat he fet també coses arreu del món com uns tallers a Nicaragua l’any 1997 o activitats formatives per diverses ONG, però des que sóc pare (té un fill de 13 anys i dues filles, de 8 i 5 respectivament) vaig baixar el nivell d’activitat en aquesta branca, fins que fa poc he començat a reincorporar-me de nou“ – prossegueix. ”De les coses més interessants que he viscut, per exemple, ha estat donar classes de cultura catalana a una universitat de Corea del Sud, un país on l’oferta d’aprenentatge de català a les universitats és molt sorprenent. Vaig conèixer una noia que treballava allà i em va proposar anar a fer uns tallers, i em vaig passar uns dies ensenyant cuina, danses, cançons i cultura popular catalanes als coreans”.
I per concloure, explica que “a banda del projecte Ràdio Europa, i els següents CD’s, estic treballant en la digitalització completa de totes les meves publicacions, tant CD’s, ja completats, com DVD’s ; i segueixo col·laborant amb La Roda d’Espectacles, una entitat que apropa la cultura catalana a barris i escoles majoritàriament no catalanoparlants i amb condicions socials desfavorides “.
