iSabadell us ofereix durant els tres propers dissabtes diversos fragments del llibre Sabadell destil·lat, escrit per Jordi Serrano, rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya.
El sabadellenc Jordi Serrano assegura que Sabadell destil·lat és un conjunt de reflexions, apunts, comentaris i referències amb la ciutat com a punt de trobada. Publicat per Angle Editorial és una de les novetats locals per aquest Sant Jordi. Es basa en diversos apunts i reflexions sorgits de la ment de Serrano durant els dos anys en que va ser comissionat de Drets Civils a l’ajuntament de Sabadell.
El llibre es presenta en societat el proper dimecres a les 19.30 hores a l’Aliance Française de Sabadell (Sant Joan, 35), amb la presència del professor de la UAB, exconseller de Cultura i prologuista del volum, Joan Manel Tresserras. Tresserras defineix el volum com a “singularíssim; d’un pensador que actua i es compromet”.
iSabadell publicarà tres fragments del volum, cada dissabte fins a Sant Jordi. El primer és el següent:
Eufemismes sense fi
El comissionat és un càrrec de confiança política que té, en principi, la durada del mateix mandat municipal. Caduca a les següents eleccions. Com que aquesta figura té molt mala fama, s’ha inventat un eufemisme: tècnicament és «un treballador municipal eventual». En parlarem més endavant.
Vicis sabadellencs I
Aquí, quan algú té una idea, automàticament en surten deu que plantegen que el primer que cal fer és destruir aquella persona i aquella idea, en comptes de generar una sana competència. Aquest, potser, és el nostre problema fonamental per afrontar el futur, perquè fa que no s’expressin en positiu les pròpies energies que la ciutat genera. Fa, a més, que manquin projectes, i si no hi ha projectes, les energies es malgasten. Un sabadellenc abans de tirar una idea endavant s’ho pensarà mil vegades, no per la dificultat del projecte sinó per les dificultats que li generarà en la seva vida quotidiana la reacció dels altres sabadellencs.
Una ciutat república
M’agradaria viure en una ciutat-república anomenada Sabadell. Caldria que l’Ajuntament tingués tota la competència sobre l’assistència primària, l’assistència social i l’educació de zero a tres anys, infantil i primària.
Coses del progrés
És ben estrany que per anar de Barcelona a Tarragona o Girona en tren es trigui menys que per arribar a Sabadell. Em sembla que mai aconseguiré veure trens de rodalies a 100 km/h i que ens acostin a Barcelona en 20 minuts, que seria el normal. Encara recordo aquells temps amb semidirectes entre Sant Andreu i Sabadell Sud. A vegades sembla que el progrés ens tira cap enrere.
Les polítiques d’esquerres
Com deia el meu amic Romà Planas, la política és el tracte amb la gent. I és potser aquesta forma d’entendre la política la millor manera de definir l’essència de les polítiques d’esquerres. Definir les formes de fer política des de l’esquerra no és dir quines coses es fan —que també— sinó com es fan: en el procediment està la diferència. Així doncs, les polítiques d’esquerres s’haurien d’entendre com el tracte entre els ciutadans i entre els ciutadans i la política.
