Aquest dissabte el Festival Independent de Música del Vallès, l’Embassa’t, ha obert portes en el que ha estat el seu segon, i darrer, dia de l’edició d’enguany. Ja en van 10. Tota una proesa per un festival de petit format organitzat per una entitat sense afany de lucre. I ho ha tornat a fer a La Bassa de Sant Oleguer, l’espai que el va veure néixer i del que agafa prestat el nom, després de sis anys de peregrinació per diferents indrets de la ciutat.
Les primeres actuacions de la tarda, a càrrec de Rah-Mon Roma i de Guillem Albà & La Marabunta han estat la picada d’ullet del festival cap al públic familiar, un aspecte que l’Embassa’t cuida en cada edició i pel qual s’ha guanyat una merescuda fama de poder ser gaudit per tot tipus de públics. “Obert a tothom”, presumeixen des de l’organització.
Unes hores més tard, ja ben entrades les set, la cantautora Núria Graham, que ja havia format part del cartell de l’Embassa’t al 2015, ha començat el primer dels tres concerts programats a l’escenari Yeearphone. Durant aproximadament una hora, Graham ha anat desgranant una mostra del seu pop folk, sovint qualificat de somiador, una sensació que reforça amb el seu ús de l’electrònica i que encara s’accentua més en el seu directe. Al mateix temps, a la taquilla principal es penjava el cartell de sold out i l’organització ja feia estona que havia hagut d’ampliar el nombre d’urinaris. Un nou èxit d’afluència.
També han repetit Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents, o el que és el mateix, La iaia, que al 2014 ja es van poder gaudir en directe. Aleshores presentaven el seu segon disc. Ara ja són tres els LP que han publicat, amb Tornar a ser u. El trio indie folk de Vic s’ha posat tant a la butxaca al seus fans que bona estona després d’haver acabat la última de les cançons del seu repertori, Declaració de principis, encara continuaven entonant la tornada (“twist and shout, ooooooh, twist and shout“).
De fet enguany han repetit força grups, cosa poc habitual a l’Embassat, i és perquè l’any passat el festival va organitzar una consulta per triar els noms que confeccionarien el cartell del desè aniversari, d’entre els 200 participants de totes les edicions anteriors (més info: ’10 claus de l’Embassa’t 2018′). La conseqüència més evident d’aquesta decisió ha estat la consolidació de la personalitat pròpia del festival, mitjançant una mostra representativa dels artistes que han passat pels seus escenaris durant la seva dècada de vida, i un estretament dels vincles amb el seu públic.
(adsbygoogle = window.adsbygoogle || []).push({});
Ja a mitjanit ha tingut lloc el darrer dels concerts sobre l’escenari Yeearphone, a càrrec de la banda barcelonina de rock’n’roll Mujeres. El públic ha pogut escoltar una desena de temes del grup, que atresora un estil cada cop més personal ateses les marcades influències que han anat incorporant al llarg dels anys, sobre tot del ye-yé i del power pop, sempre sobre la base del garage. Una hora de combustió ràpida, de ritme accelerat.
Simultàniament a l’actuació de Núria Graham, però a l’escenari Bassa, la Maria Arnal i el Marcel Bagès han dut també a terme el seu directe, en el que la cantat ha establert una permanent juguesca amb l’audiència. Tot i que no havien actuat encara al festival gran, el duet sí que havia participat dels vermuts de l’Embassat, a l’abril de 2016. Els hi han pres el relleu sobre l’escenari El Petit de Cal Eril, que a aquestes alçades ja no necessita gaires presentacions (un altre petit que s’ha fet gran), i el cantant del qual, el Joan Pons, s’ha entregat totalment al públic, al que ha agraït en diverses ocasions la seva implicació en el concert, generant un bucle de retroalimentació amb els fans.
A continuació han pres possessió de l’escenari El último vecino, que amb el seu pop melancòlic i romàntic, han executat un dels directes més frescos per la soltura que tenen a l’hora de reinterpretar els seus propis temes en viu. La penúltima actuació de la nit a l’escenari Bassa ha estat a càrrec del duo Mueveloreina. Si classificar amb una o dues etiquetes musicals a molts dels artistes de l’Embassa’t ja no és fàcil, amb Karma i Joaco, que és com es diuen els dos integrants, la tasca resulta impossible: electrònica, cúmbia, trap,… en qualsevol cas, aquesta suma d’influències i expressions han donat com a resultat un concert frenètic i estimulant.
I mentre tot això succeïa, a l’Escenari Club, dedicat a l’electrònica, els dj i productors Lucient, Headbirds, Sau Poler i Pau Roca, s’han anat succeint per amenitzar la velada amb sessions per un públic fidel al gènere i totalment entregat. Ha tancat el festival, tocades les quatre de la matinada, l’actuació del dj Marc Obiols, Maadraassoo, un habitual en les clausures de l’Embassa’t. Fins l’any que ve.
Imatge de portada: Maria Arnal ha mantingut molt bon feedback amb el públic de l’Embassa’t. Autor: MAClaveria.
SBD_scene és possible gràcies a la col·laboració del centre de còmic i arts visuals Escola Joso Sabadell i de la llibreria especialitzada en còmic Norma Còmics Sabadell.
