Foto portada: Little Pepe a Montana Tattoo Shop. Autor: MAClaveria.

Little Pepe: “sóc ara el mateix rastes que, amb 20 anys, pensava que la música pot canviar el món”

El cantant malagueny de reggae Little Pepe ha visitat Sabadell per fer-se un tatuatge a Montana Tattoo Shop. Hem aprofitat la seva visita per conversar una estona amb ell.

Little Pepe ens rep a l’estudi Montana Tattoo Shop, mentre el tatuador Toni Serrano li ultima el tatuatge de la Tortuga Ninja Donatello menjant pizza que li està fent. “La que més molava. Ho arreglava tot!”, explica divertit. És tan cordial que la conversa ràpidament flueix com si fóssim coneguts de tota la vida.

El primer disc de llarga durada de Little Pepe va ser De Málaga al Mundo, “un disc ben llarg”, segons el qualifica el propi cantant, que va encarar el repte de publicar la seva òpera prima com una oportunitat de poder mostrar el millor d’ell mateix.

“Vaig dir: quantes cançons caben al disc? Vint i pico? Doncs vint i pico. Estava començant i volia demostrar tot el meu potencial, la meva versatilitat: jo puc fer tot això. A dia d’avui intento quedar-me només amb els millors temes”.

L’origen de l’àlbum hem de situar-lo després que Little Pepe aconseguís notorietat a Internet amb la seva maqueta Ponle mente (2011). “Va tenir 250.000 descàrregues. Un pasote“. Des d’aleshores han passat els anys i ha consolidat la seva carrera. “En aquell moment jo feia música només per diversió. Ara tinc molt més compromís. Si no em divertís ho deixaria, però si treballo d’això, doncs hi treballo de valent”.

Amb el seu darrer àlbum, Templao (2016), explica que “volia buscar la mesura en uns temps tan sobresaltats, el repòs. Com que tot va tan ràpid, prenem-nos-ho amb calma i mirem les coses amb perspectiva”. I és que des de les seves primeres maquetes el cantant no només ha consolidat la seva carrera, sinó que també ha madurat. “Un amb l’edat no canvia la mentalitat, però veus les coses amb una altra perspectiva. Jo sóc ara el mateix rastes que, amb 20 anys, pensava que amb la música es pot canviar el món. Sóc la mateixa persona”. Però més temperat, que no vol dir menys compromès. “Bob Marley deia que un artista revolucionari ha de fer com a mínim una cançó al dia. Així que, com a mínim, un ha de fer uns versets al dia”, assegura amb convicció. “Más fuerte y la misma esencia de siempre” ens avisa ja a la tornada del primer tema de l’àlbum.

Foto: detall de la portada de "Templao", el darrer llarg publicat per Little Pepe.
Foto: detall de la portada de “Templao”, el darrer llarg publicat per Little Pepe.

Little Pepe té una visió compromesa de l’art, quasi militant. “El músic ha de mirar al món de cara i adonar-se que succeeixen una pechá de coses i la música és un pedazo de arma amb la que es podrien arreglar”. Pel cantant, “no pots oblidar la responsabilitat que tens quan fas música. No pots tenir una perspectiva súper egoista. És millor cantar d’un mateix que d’allò que no saps, però no cal mirar-se la polla sempre”. El triomf comporta una major difusió, però també té riscos. “Si creus que els diners no et canvien, és que mai has fet diners. Els diners corrompen”. De moment intenta mantenir-se fidel a si mateix, sent conscient dels avantatges que dóna tenir un major poder adquisitiu: “l’única manera perquè no et diguin boig per pensar tan diferent a la resta és tenir molts diners. És igual que portis els cabells blaus, que vagis tatuat de dalt a baix, que si tens diners no passa res. Si no, ets un tirat”.

Toni Serrano treballant en el tatuatge de Little Pepe al seu estudi Montana Tattoo Shop. Autor: MAClaveria.
Foto: Toni Serrano treballant en el tatuatge de Little Pepe al seu estudi Montana Tattoo Shop. Autor: MAClaveria.

Com que estem parlant sobre cantants que es mullen el dia abans que ens visitin a Sabadell Pablo Hasel, Valtonyc i Elgio, els tres rapers recentment condemnats per les seves lletres i opinions, pregunto a Little Pepe pel seu parer sobre les sentències judicials que limiten la llibertat d’expressió. “Aquestes condemnes són un disparat. En aquest país es ven la il·lusió que hi ha llibertat d’opinió però no es pot parlar lliurement”.

Ser feliços, leitmotiv de l’obra de Little Pepe

Alguns motius són recurrents en l’obra de Little Pepe. Fill de mestres (la seva mare continua en actiu i el seu pare ja és jubilat), casat i pare d’una criatura, dóna molta importància a la família i a la paternitat. “Jo sóc el que sóc gràcies als meus pares, gràcies a l’amor que m’han donat ells, la meva tieta, la meva àvia, els meus cosins”. Un altre dels seus leitmotivs és déu, entès des d’una visió molt personal. “Trigaríem tres o quatre entrevistes en explicar-te què és per mi el concepte de déu. El meu déu no és en una església, va amb mi, amb tu, amb l’altre. Li dóna igual si no creus en ell, perquè ell sí que creu en tu. El meu déu és el de les persones. La única esperança que et queda quan no et queda cap altra, perquè és una esperança divina, no és humana”. Sovintegen també en la seva trajectòria les referències a les amistats, al barri.

“Jo canto a la vida real. I la meva no és de mansions ni de luxes, sinó de tardes interminables parlant amb amics, de cafès que s’allarguen milions d’hores, de carícies que acaben de matinada,… aquestes són les coses que jo m’emporto de la vida i sobre les que canto. I pel mig intento que la meva família mengi bé”.

“Les meves cançons parlen totes del mateix, que si vols li posem el nom d’amor, de déu, de família, però en el fons, el que subjau darrera és que només tenim una oportunitat i el que hem de fer és entendre’ns i ser feliços”.

Templao duu aquest nom no només per condensar l’estat vital de Little Pepe. Aquesta paraula té més accepcions amb les que ha volgut jugar el cantant. “En música, templar és afinar l’instrument, en el mar templar les veles és posar-les a favor del vent, i templat és com demano jo el cafè pels matins, amb llet i templaíto (riu)».

Ja fa dos anys que no publica un treball llarg nou. “He anat pujant esglaó a esglaó, i després de l’esglaó de Templao hi ha un petit replà”. Però que els seus seguidors no es preocupin perquè vindran nous discs. Ell ho té clar: “el meu disc preferit és el que he de fer encara”.

Foto portada: Little Pepe a Montana Tattoo Shop. Autor: MAClaveria.


SBD_scene és possible gràcies a la col·laboració del centre de còmic i arts visuals Escola Joso Sabadell i de la llibreria especialitzada en còmic Norma Còmics Sabadell.