Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró apassionen i emocionen

Hi ha categories artístiques on tot és molt relatiu: el millor grup, el millor compositor, la millor veu masculina… segurament ningú podria dir taxativament un nom i encara menys coincidir amb l’opinió de tothom.

Però si ens volem referir a la millor veu femenina del país, la unanimitat assenyala inequívocament a Sílvia Pérez Cruz, la palafrugellenca filla del compositor i intèrpret d’havaneres Càstor Pérez Diz i de la poetessa i escriptora Glòria Cruz, que des de els seus inicis com a veu principal a Las Migas va impressionar el públic per la seva versatilitat, talent i sentiments en cada nota. L’extensa formació musical de la jove artista així com la seva cultura que beu dels fados, la ‘chanson’, les havaneres, el jazz, el flamenc o el pop entre moltes altres fonts, fan d’un concert seu una experiència única en quant a sentiments i emocions. ​

Després d’un primer disc en solitari, 11 de Novembre, marcat per la mort del seu pare i amb el qual va arrossegar premis i unànimes critiques favorables i de noves col·laboracions amb Javier Colina, aquest any ha publicat granada, en duo amb Raül Fernandez Miró, que aquí oblida el seu alter ego Refree per fusionar-se amb la veu i les paraules d’una Sílvia Pérez Cruz que en directe es creix com ningú. De fet, els dos artistes porten gairebé deu anys col·laborant però amb aquest disc s’han regalat un ‘tête à tête’ irrepetible i incomparable.

Amb ell a la guitarra i ella a la veu i ocasionalment a la percussió, no cal res ni ningú més a l’escenari. La versatilitat de la veu de Pérez Cruz, capaç d’interpretar tots els registres imaginables, del flamenco profund a la lírica més pura, fan d’ella una espècie gairebé única al món musical. Tot i que ambdós componen també temes propis, aquest darrer disc està integrat únicament per versions, i la reinterpretació i relectura que han creat entre ells són simplement insuperables. En aquest concert, a més, ​amb picades d’ullet cap a la nostra ciutat, no en va el darrer disc de Refree es titula Nova Creu Alta, a més de les interpretacions de lletres d’Albert Pla i Pere Quart, llargament aplaudides.

Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miro
Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miro, a la Faràndula. Autor: J. Ll. Lai.

El concert ha anat desgranant els temes de l’àlbum, tots versions i en fins a sis idiomes diferents, sempre introduïts per una breu presentació de cadascun . Obriren amb Abril 74 de Llach, seguit de Tonada de luna llena del veneçolà Simón Díaz, recentment desaparegut (aquest tema no apareix al disc), la brasilera Acabou Chorare, l’impressionant Hymne à l’amour de la mítica Edith Piaf, I get along without you very well (except sometimes), les Corrandes d’Exili de Pere Quart, on la seva veu retroba tocs de soprano, seguit de Puerto Montt está temblando de Violeta Parra, una molt emocionada interpretació flamenca de l’Elegía a Ramón Sijé, poema de Miguel Hernández que al 1977 musicaren Enrique Morente i Pepe Habichuela, conclosa per un fragment de Despegando, d’aquests dos mateixos artistes, per seguir amb  un ‘medley’ de tres temes d’Albert Pla (la cantant confessa “que li encanta”  cantar la frase  “quin cony de fill que tenim”) Carabelas Nada de Fito Páez i  els dos “Schumanns”, Im Wunderschönen Monat Mai i Aus Meinen Tränen Spriessen; perquè com diuen el duo “al cap i a la fi, Pla, Piaf o Schumann no són tan diferents. Tots parlen de l’amor, de la vida, de la mort i de les pors”.

Després d’una versió d’El Cant dels Ocells i una impressionant Mercè, original de Maria del Mar Bonet; han posat el punt i final amb Pequeño vals vienés , poema de Lorca que ja va interpretar Enrique Morente, i que en el cas de granada està fusionat amb la música del Take this waltz de Leonard Cohen, i amb el colofó de sons electrònics aportats per Fernandez Miró. Per acabar, un animat bis amb Rehab de Amy Winehouse i All the single ladies de Beyoncé (“no les podrem gravar mai, perquè no tenim els permisos, així és que les fem als bisos”) per cloure definitivament amb Gallo negro gallo rojo, de Chicho Sánchez Ferlosio, cantautor destacat en les lluites contra el franquisme tot i ser fill d’un dels fundadors de la Falange Española.

La Faràndula, plena a vessar (1.069 espectadors segons la cantant) va ovacionar llargament i dempeus els dos intèrprets. A destacar també la impecable feina dels tècnics de llums i so, Juan i Gabi. L’emoció dels espectadors era latent a la sortida, amb elogis unànimes i satisfacció total.

Foto portada: Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró durant el concert d’aquest diumenge. Autor: Josep Lluís Lai.

Comments are closed.