TAST DE CULTURA
Preparant ja la nova temporada que s’estendrà des de mitjans de març fins l’últim diumenge d’octubre, data en què celebren la seva Diada, els Saballuts, la colla castellera de Sabadell es posa en marxa amb nous reptes.
Un dels seus membres, en Xavi Muñoz, ens explica el passat, el present i el futur de l’entitat, que a mitjans de gener va celebrar la seva Assemblea, on va renovar-se la junta directiva anterior, amb Martí Rovira com a Cap de Colla. Actualment són uns 350 socis i uns 220 castellers actius. No és necessari ser soci per ser casteller, ni a la inversa.
La colla es va formar al 1994, fruit de la inquietud per difondre aquesta tradició d’alguns ciutadans, alguns dels quals vinculats a ERC i per tant amb experiència en la gestió burocràtica per muntar associacions, etc. El primer castell documentat a la nostra ciutat data del 1904 i sempre havia hagut certa continuitat només interrompuda al període de la guerra, es feien actuacions a les Festes Majors… es convidaven altres colles, com les de Valls o els Xiquets de Gràcia … i havia ganes per part d’un sector de la població de tenir una colla pròpiament dita. Així va sorgir tot, alguns dels que ho vam començar ja teníem experiencia perquè veníem d’altres colles castelleres, en el meu cas venia dels Minyons de Terrassa; i també hi havia, la majoria, qui no sabia res del tema. Així ens vam organitzar en dues vessants, la tècnica, que portàvem els que ja havíem fet castells, i la directiva, pels que començaven.
És tradició que quan una colla comença, d’altres les apadrinin, en el nostre cas els nostres padrins foren els Minyons de Terrassa i els Castellers de Montcada i Reixac, que ja no existeixen. Apadrinar vol dir que t’ajuden al començament, t’ensenyen la vessant més social i tècnica castellera, venen als assajos o tu vas als seus… Ara nosaltres ja hem apadrinat dues colles, els Xerrics d’Olot al 2002 i els Castellers de Berga al 2012.
Hi ha competitivitat al món casteller?
Hi ha sobretot competitivitat amb tu mateix, el més important és l’autosuperació, però també es busca ser el millor i poder fer-ho millor que la resta de colles.
Quina posició ocupeu al rànquing casteller?
Actualment som els desens de 66 colles (62 al Principat, dues a les Balears i dues a la Catalunya Nord) i la veritat és que no parem de créixer. El rànquing, que ens serveix de termòmetre per veure com estem les colles, es fa en base a les normes vigents del concurs que es fa cada dos anys a Tarragona.
Quina ha estat la vostra evolució en aquests divuit anys?
El nostre neixement i creixement exponencial inicial va ser gràcies al boom que va tenir el món casteller arran dels JJ.OO de Barcelona’92 però uns anys desprès molta gent no podia seguir el ritme de constància que requerien els assajos i vam començar a perdre gent. A partir de l’any 1998 fins el 2002 va haver un estancament a nivell tècnic i social i de mica en mica vam començar a remuntar fins que des del 2008 fins ara estem seguim creixent, millorant, estrenant Castells, com estan essent els castells de 8, el pilar de 6,… , ampliant massa social, etc.
Qualsevol pot ser casteller?
I tant! Ser casteller no només vol dir fer castells sinó que cal gent per portar el tema social, la comunicació, muntar les paradetes de merchandising, tocar el tabal o la gralla, portar l’administració… Castellers és intergeneracional i sempre hi ha un lloc per tothom. En certes posicions estàs limitat pel físic, per exemple per pujar interessa ser el més baixet i primet posible, però algú amb un físic més robust pot fer de tap, per exemple.
Quin és el vostre objectiu per aquesta temporada?
Després de l’èxit a la Festa Major 2012, on vam aconsegueixir descarregar per primer cop en la història el 5 de 8 i la torre de 8 amb folre; al 2013 volem repetir els castells de 8 i 8 i mig fets fins ara, i assajar el 3 de 9 amb folre. Som una de les poques colles que no ens aturem durant la pretemporada (d’octubre a març) sinó que continuem assajant al local del carrer Emprius ja que sobretot els nens poden créixer molt en aquests cinc mesos i això pot afectar a l’estructura dels castells, Això també permet mantenir el ritme i, per evitar aquests imprevistos, vam decidir no descansar aquests mesos.
Terrassa té dues colles i Sabadell només una… vol dir que hi ha menys afició aquí?
Sí, és cert que allà tenen una certa tradició major a la nostra, però el fet que hagin dues colles no és necessàriament bo. En aquests casos acostumen a ser escisions i per tant impliquen discrepàncies. L’ideal per la hegemonia de la ciutat és que hagi una sola colla. Avui dia totes les poblacions de més de 50.000 habitants tenen la seva pròpia colla.
El relleu generacional està garantit?
Tenim molts nens a la colla però contràriament al que podria semblar, la majoria no són fills dels castellers adults sinó que venen a través dels tallers que muntem a esplais i escoles, festes populars, o a certes entitats. Seguim treballant per explicar el món casteller als nens
Com us financeu?
Certes actuacions les cobrem, i amb això ens financem la roba o els desplaçaments. En aquests últims temps estem buscant actuar a llocs on poguem anar amb transport públic, ja que resulta molt més econòmic que els autocars ja que a cada actuació desplacem l’equivalent a dos autocars plens i els costos es disparaven. Respecte a la roba, cadascú es compra o porta la seva excepte el cas de la camisa, que no es ven sinó que tres o quatre cops l’any fem un acte de lliurement de camises als nous Saballuts que hagin participat a un mínim d’activitats, és un acte de gala molt maco…També estem molt agraits a totes les petites i mitjanes empreses de la ciutat que mitjançant la publicitat ens estan ajudant a finançar-nos.
I ajudeu a portar el nom de la ciutat arreu…
Efectivament, perquè fem més de 30 sortides l’any. A més dins la ciutat fem activitats socials com xocolatades, concerts, bicicletades etc. Gràcies al nostre creixement, sí hem notat un canvi d’actitud de l’Ajuntament envers nosaltres, amb les facilitats pel nou local que a més és d’ús exclusiu per nosaltres i en general una relació molt constructiva entre les parts, mentre que en el passat havíem trobat molts entrebancs per part de l’anterior consistori.
