Nascuda a Sabadell fa 38 anys, la Sandra Marchena va emigrar a Madrid fa gairebé quinze anys per intentar obrir-se camí en el món del teatre i el cinema, la seva passió des de ben jove. Després d’ un exitós pas com a monologuista per la Paramount Comedy i de participacions a sèries de difusió estatal com La Señora, ara es posa darrere la càmera. També la podeu veure aquesta nit al monòleg que fa al Museu d’Art a les 23 hores. No us decebrà.
Marchena dirigeix i protagonitza El Detective Enamorado, un curtmetratge que es presenta a diversos festivals on espera tenir la sort de ser seleccionat per l’exhibició pública. D’ aquest nou projecte, i de moltes altres coses, ens parla a l’ iSabadell:
Vaig formar-me a l’ escola Tram Expressió, de Sabadell. però on vaig estudiar més temps va ser a l’escola Estudis de Teatre, dirigida per Berty Tobias, mètode Le Cocq (basat en el mim i la gestualitat). També vaig estar uns mesos a l’ escola de Cristina Rota i he treballat també amb directors de càsting com Rosa Estévez, Sara Bilbatua, Andrés Cuenca i Tinucha Vidal. I a fi de poder completar la meva formació, vaig fer cant i dansa.
Des de sempre, el cinema ha estat la meva passió, però no vaig decidir que volia ser actriu fins els 20 anys. Entretant, vaig estudiar educació social a l’ UAB i vaig compaginar-ho amb feines com monitora de menjador, cambrera, clown i guia de gent gran, treballant per l’Ajuntament de Sabadell.
Vaig decidir marxar a Madrid perquè ens agradi o no, allà hi ha més oportunitats. Molts professionals i moltes empreses es troben allà, i és més fàcil trobar feina. Dit això, torno a Sabadell sempre que puc, i de fet m’agradaria fer-ho més sovint, sobretot per veure la família i els amics. Però m’agrada molt Madrid i m’hi sento molt a gust. Ara he estat a Sabadell al juliol, amb una sessió de monòlegs al mític Griffin de Ca n’ Oriac, el meu barri, i la meva propera visita a Sabadell serà el 8 Setembre, quan actuaré al pati del Museu d’Art en el marc de la Festa Major amb l’obra còmica Las brujas se salen on estic acompanyada de tres actrius més.
Estàs al dia del moviment cultural a Sabadell (música, teatre, literatura…) o vius bastant desconnectada?
Francament, estic una mica desconnectada però quan vinc intento informar-me del que es cou.
Creus que l’ Ajuntament dóna suficients oportunitats als artistes locals?
Això no ho t’ ho sabria dir, desconec com està el tema.
Ara parla’ns d’El Detective Enamorado (Contra Factual)
Doncs el vaig començar a escriure al 2009 i el vaig gravar al 2011, i ara estic en procès de distribució. Tot i ser un curtmetratge, el procès ha estat molt llarg. Crec que ha merescut molt la pena, però per properes ocasions intentaré condensar el temps i l’esforç, ja que sinó acabes esgotada. Vull aconseguir més amb menys patiment, per poder disfrutar-lo més. És un curt d’humor i cinema negre, un homenatge, a la meva manera, a les pel·lícules de Bogart y Bacall, una parella que m’ encanta, però en aquest cas el protagonista es més tímid que la noia.
Tu el dirigeixes i protagonitzes. Això d’autodirigir-se és purament per estalviar costos o existeix una vessant narcissística?
Diuen que autodirigir-se no és l’ ideal. Però en el meu cas, hi ha certes històries que m’ invento que sento que he de protagonitzar jo mateixa perquè les escric pensant en mi. És, salvant les distàncies, i perquè se m’ entengui, com li passa a Woody Allen, al qual admiro moltíssim. De fet, fa un cameo al meu curt ( bé, en forma de ninotet) i hi surt mencionat.
I de cara al futur… Moltes actrius es queixen que a l’ arribar als 40 deixen d’ oferir-te papers, d’ altres en canvi diuen que és la millor edat, on els personatges són més interessants… tu que t’ hi estàs acostant, com ho veus?
Actualment els meus plans són acabar la pel·lícula de Fernando Merinero Haz de tu vida una obra de arte, i poder acabar varis guions que tinc al cap per poder concretar-los després, és clar. I seguir presentant aquest curt i poder continuar fent monòlegs, que és una faceta amb la que gaudeixo moltíssim. Jo sí crec que per les actrius és més difícil fer-se gran que pels homes, però també és veritat que hi ha moltes excepcions i jo prefereixo pensar en aquestes excepcions positives que en les dificultats, intento ser optimista…
Suposant que no tinguessis problemes de pressupost: quin projecte voldries fer ?
M’encantaria poder muntar un Shakespeare. I també fer una pel·lícula que tinc en ment, però encara falta una mica perquè sigui factible
Quin racó de Sabadell és especial per a tu?
Recordo amb molt carinyo el Bar Los jardines de Sant Julià, que està molt a prop de casa dels meus pares, i on anava amb ells, els meus tiets, cosines i ma germana a menjar guatlles, em porta molts bons records. I, com no,recordo la casa de la meva àvia, que encara que no hi he tornat més la sento molt present.
