El Teatre Principal viu el primer dels tres concerts del cor Vakombà.
Els participants en el programa Oh Happy Day exhaureixen totes les entrades.
Hi havia expectació per veure i escoltar en directe el cor Vakombà. Feia dies que les localitats s’havien exhaurit i només quedava que arribés el cap de setmana i endinsar-se en un espectacle que havia de tenir com a objectiu passar-ho bé i recolzar aquest conjunt que tot i no guanyar, havia deixat una molt bona impressió en la seva participació al programa de TV3 Oh Happy Day.
Amb puntualitat, els nois i noies de l’Escola de Música Creu Alta van aparèixer sobre l’escenari per a oferir un recull ben estructurat de temes sota el paraigua d’una ambientació plena de colors i on les ombres dels cantaires feien també el seu paper. D’una tirada, amb gairebé una hora i mitja de concert, es van poder sentir cançons molt actuals, com Rude, del grup canadenc Magic, Haven’t met you yet, del també canadenc Michael Bublé, Stronger, de Kelly Clarkson, barrejades amb d’altres també conegudes però menys contemporànies, Fly me to the moon, del 1954 i La pantera rosa del 1965; en aquest últim cal destacar la precisió vocal dels cantants on no hi ha lletra però si sons que s’ajunten amb precisió.
A valorar també els temes cantats en català on sobresurten Llença’t, de Lax’n’busto, Envia’m un àngel, de Sau i T’estimo, amb la que van participar i guanyar al càsting del programa de la televisió catalana.
No van faltar les notes d’humor on quatre dels cantants van imitar els membres del jurat d’Oh Happy Day i tampoc els agraïments a tots aquells i aquelles que han anat recolzant la tasca dels Vakombà. La seva directora, la Mariona Sànchez, que havia dirigit el cor des del primer pis, va baixar a platea en dues ocasions, una per implicar el públic assistent en una mena de coordinació vocal de Va-kom-bà i finalment per tal de saludar els espectadors i unir-se al grup que havia ofert un espectacle senzill, ràpid i ple de coreografies conjuntades, amb unes veus prou melodioses.
Com no podia ser d’una altra manera, la cançó Oh Happy Day posava punt i final al concert tot i que els nombrosos aplaudiments del públic van obligar els Vakombà a cantar dos temes més amb el suport dels músics que els havien acompanyat en directe des del principi, guitarra, baix, bateria i piano. Tot plegat, 31 membres d’entre 17 i 25 anys amb un nivell musical evident que van demostrar la seva vàlua i la seva capacitat d’enganxar la gent. Ha estat el primer concert a Sabadell. En paraules de la Mariona Sànchez, l’objectiu és portar l’espectacle a diversos indrets de Catalunya. Ben segur que l’èxit els acompanyarà.
