Directes, atrevides, simpàtiques i amb ganes de demostrar el seu vessant més musical. Finalistes del concurs Sona 9 al 2011, un any més tard van presentar el seu primer disc, Que se desnude otra, un cant a l’origen de l’espècie humana. The Mamzelles, conegudes arran de la campanya institucional a favor del reciclatge, a Sabadell, dins els actes de la Festa Major, han presentat Tótem, un cant a l’essència d’un mateix, a la presència dins nostre d’un guia, a la vegada que ho som nosaltres també.
Les tres noies, la Paula Malia, la Paula Ribó i la Bàrbara Mestanza, mostren des del primer moment una agilitat i una vitalitat gairebé inusuals. El seu pop fresc i desimbolt, no posseeix les dosis de blues i de swing del seu primer treball i en alguns moments- És impossible escapar-se de les lletres que omplen tot el conjunt. De fet, aquestes últimes tenen un paper preponderant en les seves cançons, que cal escoltar amb deteniment. No només això. Cal tenir en compte que totes tres van estudiar art dramàtic a l’Escola Eòlia de Barcelona i actualment ho fan a l’Institut del Teatre. És per això que el seu espectacle inclou una teatralitat implícita que no passa desapercebuda.
A Sabadell, el públic assistent ha pogut adonar-se de la sinceritat i de la mordacitat de les lletres de Tòtem. Amb un escenari una mica irreverent, doncs s’aguanta a les escalinates de l’església de Sant Fèlix, tocant literalment la porta d’entrada i amb il·luminació vermella i blava principalment, les noies han anat desgranant cada un dels temes començant per Joventut. Malgrat allò que podia semblar, no és un cant a la lluita perquè no passi el temps; al contrari, és una al·legoria a la força que ens dona el pas del temps i, especialment a mostrar que som persones abans qualsevol altra cosa. No es tracta de tenir més saviesa pel fet de fer anys, sinó de fer veure que si som grans és perquè hem estat joves i si som joves serem grans.
Com en un món al revés, juguen amb els estereotips arrelats a la societat per donar un cop de puny i fer-nos veure d’altres vessants que potser no se’ns havien passat per la imaginació. Barrejant cançons en català, en castellà i també amb anglès, Les Mamzelles ens sorprenen, per exemple amb Metamorfosis, on és l’ovella qui es menja al llop, parodiant el conte de la Caputxeta vermella. Potser Cry, el tema que ha estat triat pel llançament de Tòtem guarda més l’essència d’aquest pop electrònic que The Mamzelles han presentat a Sabadell, tot i que en destacaria Enamorada, més pausada i previsible, però que integra plenament la suavitat i lleugeresa de la música amb les delicades veus de les tres noies. Igualment, amb un pop agressiu, se n’ha de destacar Fucking vagina, radicalment oposat als temes suaus i tranquils que en són minoria.
El seu pas per Sabadell ha estat correcte. El públic que omplia la Plaça Sant Roc ha anat barrejant-se amb aquells que marxaven i d’altres que, de passada, s’hi quedaven. Tot un repte per The Mamzelles, que la majoria només coneixia del seu pas per la televisió. Elles han fet tot el que han pogut perquè la gent comenci a tenir-les en compte en el món artístic.
