Alícia Bosch (CIESC): “Estem en un camí sense retorn cap a la recuperació econòmica”

Alícia Bosch és presidenta del Centre Metal·lúrgic des de l’estiu de l’any 2017. A més, des de finals de febrer de l’any 2020 presideix també el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca (CIESC), la veu econòmica més plural i representativa de la ciutat.

L’avenç de la vacunació obre esperances a recuperar el pols econòmic perdut durant el darrer any i mig. Però hi ha obertes encara, però, tant en l’ocupació com en la destrucció d’empreses. També noves oportunitats, molt de la mà de les inversions promeses a nivell europeu. Així veu Bosch l’estat econòmic de Sabadell i el seu entorn en aquest context de reobertura.

Quin balanç fa del seu any i escaig al capdavant del CIESC?
Sembla que portem molt més temps perquè a causa de la pandèmia les referències anteriors s’han fet més llunyanes. Només accedir a la presidència de seguida va començar el confinament. Les associacions ens hem hagut de readaptar molt ràpidament a treballar en format digital, pantalles… L’any passat, sobretot fins el juny, tant el CIESC com a la resta d’associacions es van focalitzar en ser un embut de recollida d’informació i distribuir-la. Hi havia setmanes que els Consells de Ministres eren gairebé diaris i tothom estava pendent del BOE! Decisions que es prenien al govern amb un impacte directe en el nostre món. Imagineu-vos els comerciants, els fabricants, els metal·lúrgics com havien d’estar pendents de les darreres informacions.

En positiu penso que qualsevol empresa va ser conscient de l’important que és pertànyer a un col·lectiu. Estar associat. Tenir un paraigües al darrera. Poder despenjar un telèfon. Poder tenir informació actualitzada de primera mà. La pandèmia ha mostrat que l’associacionisme empresarial és important. Calia saber com gestionar els ERTOS, incidències, quina documentació calia, els requisits nous de què era i què no era un servei essencial. Recordem que un cap de setmana fins la mitjanit d’un diumenge no sabíem si l’endemà, 31 de març, s’havia d’anar a l’empresa o no. I en moltes empreses d’aquestes hi ha torns nocturns. El departament jurídic i laboral no tenia hores. Les empreses associades han tingut una corretja de transmissió molt directa.

El CIESC té una visió molt plural de l’economia local. Quins sectors ho han passat pitjor i quins no tant? Quins en surten millor i quins necessiten més suport?
A nivell global el sector comercial, la restauració i ja no diem hostaleria són els més castigats. Per una senzilla raó. La seva activitat econòmica es va tancar per reial decret. Va caldre renegociar-ho tot: renegociar lloguers, la cadena de proveïdors… són les activitats més impactades sens dubte. Amb situacions d’ERTOs que encara perduren.

Per contra, l’activitat industrial va patir un trimestre o dos trimestres una sotragada però hem de dir que ha començat a accelerar. En el cas de la meva empresa, només vam haver d’aturar-nos aquells 15 dies de Setmana Santa. La resta ha anat funcionant malgrat que algunes empreses molt grans van activar ERTOs. Però fa un trimestre que no hi ha ERTOs a nivell de metall. Ni en el nostre àmbit ni en el conjunt de l’estat. L’últim trimestre de l’any passat la indústria es fa enfilar de forma rellevant i aquest 2021 estem seguint aquesta tendència. Si mirem el global, l’activitat econòmica va i les comandes són importants.

Sembla que estem en un punt i a part a causa de l’avenç de la vacunació. Quines perspectives tenen des del CIESC per la segona meitat de l’any?
No em canso de repetir que les empreses sobretot després del primer confinament, han estat dels llocs més segurs. Com les escoles. No hi ha hagut brots a les empreses. No teníem cap interès en no facilitar i posar tots els mitjans per evitar riscos i evitar incidències a les plantilles. Però certament hi ha hagut incidències en les plantilles. Incidències importants. Ara mateix el ritme de la vacunació és per estar satisfets: assumim ritmes de vacunació que crèiem impensables i anem ràpid. Si anem així, i les comandes són altes, si afegim el context que ens acostem a la immunitat de grup, això ha d’anar a millor la segona part de l’any. Estem en un camí sense retorn cap a la recuperació econòmica. Estarem millor segur.

A nivell local, l’atur ha pujat un 20 per cent des de la irrupció de la pandèmia fins el passat mes de maig. I això sense tenir en compte els ERTOs, que no es compten com atur. Quan tindrem xifres similars a les d’abans?
Quan l’activitat de comerç i restauració sigui més estable baixarà l’índex d’atur. A nivell d’empreses industrials, tèxtil, fusta, instal·lacions estan contractant. Però una altra cosa és l’atur estructural que tenim. Tenim elements de fa anys però que aquest any i mig ens ha tornat a posar sobre la taula. L’atur estructural és molt alt. No m’atreveixo a dir quan recuperarem tota l’ocupació perduda.

Sabadell és una ciutat que té fama, sigui una realitat o una profecia complerta de tant dir sempre el mateix, de ser una ciutat poc amable per fer negocis, per ampliar instal·lacions, per invertir. És cert?
Hi ha molta empresa productiva que ha sortit de la municipalitat perquè han trobat un entorn més favorable. No ho negarem. I malauradament Sabadell té un teixit industrial del 10 per cent. També és una realitat. La resta, el 90 per cent, són comerç i serveis.

Sembla que hi ha una voluntat a nivell de la governança municipal de revertir aquesta inèrcia i trencar una mica aquesta mala premsa. Serà molt important que quan passin coses bones també s’expliquin molt. Per exemple, llicències. Sembla ser que ara es donen més ràpid. Doncs seria important que el govern municipal ho expliqui. Sempre hem demanat des de CIESC indicadors. Si volem trencar la mala premsa de la ciutat i sembla que alguns departaments diuen que aquesta agilitat per facilitar activitats s’està desbloquejant hem de dir quan les coses milloren. Hem de tenir els indicadors per transparència, perquè els hauríem de saber, però també per combatre aquesta fama de ciutat poc amable als negocis. Si és veritat que anem millor, dir-ho seria una publicitat fantàstica.

Què pot fer un municipi perquè una empresa s’instal·li al seu terme i no a un altre? En què es competeix? De què depèn on s’ubica una empresa?
Les indústries necessiten un espai, sigui sol o siguin naus. La facilitat d’accés i l’entorn és clau. Han de tenir facilitats d’infraestructures: de serveis municipals, d’accés a la fibra, de bones comunicacions. Són coses que et fan triar a l’hora de situar-te en una ciutat. Un cop decidit, si optes per una nau i l’has d’arreglar, caldrà tenir les llicències ràpidament i de forma més o menys senzilla. Al final quan truques a la porta de l’administració necessites que sigui ràpida, que no t’enviin a moltes departaments diferents que diuen coses diferents. Si això passa vas pagant el lloguer de la nau mentre no pots iniciar l’activitat econòmica. Són coses importants. D’alguna manera també els tributs municipals poden decantar la balança.

Alicia Bosch, durant l'entrevista. Autor: David B.
Alicia Bosch, durant l’entrevista. Autor: David B.

En aquest punt de la conversa, intervé el secretari general del CIESC i director general del Centre Metal·lúrgic, Gabriel Torras. Explica que Sabadell està en la franja “mitja alta” en quants als tributs a l’activitat econòmica. “Són impostos que s’han anat apujant amb el pas del temps i s’estan convertint ja en una partida important en el compte de resultats. Una nau relativament petita paga 4.000 o 5.000 euros”.

Darrerament s’ha llençat un programa, basat en una pàgina web, per captar inversions. Es diu Invest in Sabadell [Inverteix a Sabadell]. Com valoren el projecte?
És un primer pas. Almenys hi ha la voluntat de fer coses per trencar la mala imatge i fer més atractiva la ciutat. Sabadell no estava en el mapa i ara està molt bé que si algú comença a sondejar municipis almenys que se sàpiga que Sabadell té sòl industrial, polígons, contactes, infraestructures. Calia una eina de promoció. Però no pot quedar només aquí: és un punt de partida que s’ha de treballar més a partir d’ara. Si l’objectiu és captar inversió, demanem estar al costat de l’administració perquè som els que toquem de peus al carrer.

Una de les reivindicacions històriques del teixit econòmic local és la col·laboració público-privada. Quins avenços s’han fet? Com ho voldrien articular?
És un mantra del que es parla fa molts anys. No s’avança gaire. Però acabarà caient pel seu propi pes. La pandèmia ha deixat veure clarament la rapidesa del sector privat però també la relació d’interdependència que tenim amb el sector públic. Hem d’anar de la mà. Tenim un embrió d’un espai de col·laboració público-privada a Sabadell. Crear una taula conjunta de treball, que hem de polir i consensuar.

Torras apunta que “nosaltres volíem alguna cosa més que aquesta taula i apuntàvem més aviat a configurar una agència mitxa de desenvolupament econòmic”. També creu que la col·laboració podria fer-se per desenvolupar el programa Invest in Sabadell. Tenir una pàgina web és com tenir un totxo. Però necessites paletes que et facin l’edifici. Tenim una web però amb una web no vindrà ningú. Hi ha d’haver algú que treballi per la promoció de Sabadell al món i això s’ha d’estructurar. Algú que treballi per fer Sabadell atractiu. Fem-ho de forma conjunta. És molt ingenu pensant que tenint una web solucionarem el problema. Hi hauria d’haver una agència que treballés per revertir la mala imatge de la ciutat, posar els punts forts sobre la taula, explicar molt i molt els punts molt positius que tenim, anar als llocs de decisió a vendre la ciutat…”

Posi algun exemple més. De què parlen quan parlen de col·laboració entre públics i privats a la pràctica?
Fira Sabadell s’hauria de gestionar de forma especialitzada. És un equipament important per promocionar la ciutat. Fira Barcelona és gestiona a través d’un consorci público-privat i no passa res.

Altres vegades simplement seria suficient si al parlar de plans estratègics es tingués en compte la nostra veu. Per exemple: el Portal Sud. Tindrem una infraestructura que ens arregla l’accés el polígon sud-oest. I com gestionem el polígon sud-oest? No és pot decidir des d’uns despatxos sinó que caldria comptar amb qui té indústria allà.

Ara hi ha l’oportunitat d’aconseguir fons europeus Next Generation. Al seu parer, per què han de servir els fons Next Generation?
No han de servir per treure la pols de projectes antics i presentar-los de nou a veure si podem finançar dèficits històrics de la ciutat. Els fons tenen diferents nivells i línies però pel que fa als privats en general em preocupa, i és possible, que acabin en mans de quatre empreses. A més, si no canvien les coses, les aportacions que vindran seran del 30 per cent i caldrà una part de finançament privat important. Per tant, la banca s’haurà d’alinear d’alguna forma i això encara ho hem d’acabar de veure. Tampoc haurien de salvar les empreses zombi.

Per què sí haurien de servir els fons europeus? Per facilitar a les empreses amb projectes comprar maquinària d’última generació que faciliti l’estalvi energètic. Per modernitzar-se en línia amb els criteris d’eficiència i digitalització. També haurien de servir per cobrir els buits de formació professional. Veurem un boom de plaques solars però els gremis d’instal·ladors ens diuen que van curts d’instal·ladors. Es parla del vehicle elèctric i el gremi de vehicles ens diuen que no tenen ni personal especialitzat en això. Els fons haurien de servir per això. I per reindustrialització. S’ha parlat molt i s’ha fet poc. Ara veiem que depenem d’Àsia per temes de xips electrònics. Si els fons serveixen per reduir o eliminar la dependència asiàtica i facilitar indústria local serien bons. També hauran de servir per accelerar el creixement. Catalunya som un país de micropime i pime. El 90 per cent de la indústria ho és. El múscul està autolimitat pel tamany i és un cercle viciós del qual no es pot sortir. Si fóssim capaços de servir els fons per ajudar a créixer, amb innovació, facilitant la normativa, potser el teixit productiu podria créixer en múscul.

Dit això, què li sembla la proposta local que es presenta als fons Next Generation? Són uns 20 projectes que aspiren a rebre 600 milions.
S’han entrat projectes com a Next Generation que anaven a l’actuació municipal de l’Ajuntament després de les eleccions. Benvinguts siguin si acaben rebent els fons. Tan de bo endrecem el polígon sud-oest, tan de bo tinguem els accessos, tan de bo tinguem tots els projectes d’aquí uns quants anys. Tan de bo es pugui passar del paper a la realitat.

A Sabadell som uns grans generadors de documents, de papers, de plans estratègics i a vegades pot semblar que es van aprovant documents per aprovar-los. M’agradaria pensar que acabarem veient alguna traducció real a la ciutat.

Però no oblidem una cosa: la indústria és l’única generadora de llocs de treball estables, amb uns nivells salarials millors que en altres sectors, amb una estabilitat laboral més alta, menys contractes temporals, i amb una projecció de formació molt més alta. Si un país té indústria la qualitat de vida dels seus habitants creix. I hauríem d’anar per aquí. Ho hem vist: dependre molt del turisme ens ha matxacat i l’única que ha aguantat el tirón és la indústria.

Des d’aquest punt de vista la proposta municipal és prou industrial?
Aposten per espais industrials. Però ja veurem el resultat.

El responsable dels projectes estratègics del govern municipal, Pol Gibert, apunta que Sabadell té dos grans nodes de cara al futur: la Sallarés Deu com a pol formatiu i l’Artextil com a epicentre del campus universitari. Com ho veu? N’hi afegiria algun?
El projecte de la Sallarés Deu és engrescador perquè si hi ha formació el talent es queda sempre i quan facilitem el clima empresarial per quedar-se. Al projecte de la Sallarés Deu hi ha quatre compartiments. El que està més a l’aire és el centre d’innovació i digitalització. Aquí aixequem la mà perquè se’ns tingui en compte.

Ens sembla vital el que hagi de passar amb el polígon sud-oest sobretot quan es facin les obres del Portal Sud. Ho hem de definir bé perquè pot ser un punt molt important. Està ubicat en el millor lloc. Tindrem indústria tecnològica, nova indústria, el concepte complementari de la indústria, que no fa ni fum ni soroll. Potser si definim bé aquella zona tenim una molt bona sortida. Pot ser un punt per captar nova indústria. Però ens hi hem de posar i mirar que no ens passi com a Sant Pau de riu-Sec que val el metre quadrat a preu d’or.

Com a ciutat tenim grans oportunitats: si l’Escola d’Infermeria se situa a l’Artextil, tenim l’eix digital de la Gran Via, el recinte universitari al costat, Eurecat al costat, la UAB al costat. Estem al mig d’un triangle del coneixement brutal. Si es facilita un espai d’innovació i digitalització a la Sallarés Deu hem de sortir fora, mirar les tendències que funcionen i ser capaços de copiar-les. Entre tots hem d’estudiar què funciona a altres llocs. En aquest pol industrial hi ha experiència d’exoesquelets i demés. Per què no podem generar un pol vinculat a l’UPC i Europea sobre indústria dels robots? Tenim vinculacions, tenim talent, tenim indústria, i estem a 20 minuts de l’Aeroport de Barcelona. Si del talent i la manufactura se’n generen connexions i negocis, tenim elements i factors a favor. Podem jugar i hem de saber jugar-los.

Foto portada: Bosch, durant l’entrevista, aquest dilluns. Autor: David B.

Comments are closed.