L’últim director general de Caixa Sabadell i Unnim, Jordi Mestre, defensa les seves decisions.
“Tot es va fer amb la millor intenció”, assegura, mentre diu que el final d’Unnim era “difícilment imaginable”
El que va ser director general de l’extinta Caixa Sabadell i un dels caps visibles de la també extinta Unnim, Jordi Mestre, ha comparegut aquest dilluns al Parlament de Catalunya dins la comissió que investiga les responsabilitats en les gestions del desaparegut mapa de caixes catalanes. Mestre s’ha defensat de les crítiques i ha eludit responsabilitats.
Mestre va ser l’últim director general de Caixa Sabadell, sota la presidència de Salvador Soley, i també director general d’Unnim, l’entitat sorgida de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Finalment Unnim va ser intervinguda pel Banc d’Espanya, subastada i entregada per un euro al Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), que fa uns mesos va decidir esborrar la marca Unnim i guardar-la al calaix de la història, malgrat que en certa manera continua present a les fundacions de les caixes.
La creació d’Unnim: “No hi havia alternativa”
Al Parlament, Mestre ha defensat el projecte d’integracció d’Unnim en els primers moments de la crisi (anys 2009 i 2010) i ha assegurat que en el moment de la fusió no passava pel cap de ningú el final de la nova entitat. Malgrat tot, ha assegurat que hauria estat més competitiva una entitat amb set de les 10 caixes d’estalvi catalanes (Sabadell, Terrassa, Manlleu, Manresa, Laietana, Tarragona i Girona). Tot i així, ha dit que “no hi havia una altra alternativa l’any 2010” que apostar per les fusions de les petites entitats d’estalvi.
Ningú, ni les persones de les entitats, ni les consultores, ni els reguladors pensàvem que estàvem elaborant projectes de fracàs”, ha subratllat Mestre per defensar les decisions preses l’any 2010, que van donar lloc a Unnim.
Mestre ha defensat l’aposta de Caixa Sabadell pel sector immobiliari perquè així s’alimentava l’obra social i perquè hi havia habitatge social dins les promocions de la caixa. Mestre ha justificat l’aposta pel totxo en el context de la liberalització de la llei del sòl, l’onada migratòria dels anys del boom immobiliari i les hipoteques baixes. En la primera dècada del segle XX, les inversions en el sector immobiliari i les hipoteques de l’entitat van augmentar de forma notable.
Poca autocrítica
Mestre ha assegurat que la manca de regulació perquè les caixes poguessin captar capital al mercat internacional va accelerar la desaparició d’un model arrelat al territori i en general “despolititzat”. De forma irònica, s’ha definit com el pitjor director general d’una entitat d’estalvi:
Segurament he estat el pitjor director general d’una caixa d’estalvis espanyola pero quina casualitat que hagi coincidit amb els pitjors directius de gairebé totes les caixes d’estalvi espanyoles”, s’ha defensat. Mestre ha afegit que el procés de fusions es va fer “amb la millor intenció” i ha eludit més responsabilitats.
Així mateix, l’últim director general de la primera caixa d’estalvis catalana ha definit com a “lamentable” la desaparició de Caixa Sabadell, la primera entitat d’estalvi catalana, impulsada l’any 1859, com ara recorda la fundació de l’entitat. Mestre assegura que Caixa Sabadell va prendre “un rumb desastrós” difícilment imaginable i diu que “probablement” el teixit de les caixes catalanes es trobarà a faltar.
El sou i el pla de pensions
A resposta del diputat sabadellenc Joan Mena (ICV-EUiA), Mestra ha reconegut les seves retribucions: 450.000 euros anuals l’últim any, assegurant que estava entre la part baixa del sector. També ha dit que cobrarà uns dos milions d’euros amb el seu pla de pensions.
Les retribucions dels directius, les indemnitzacions i els plans de pensions del fallit sistema de caixes ha provocat, per exemple, la imputació de diversos directius de Catalunya Caixa, i ha estat un dels factors més criticats del procés de desaparició de les caixes. Mestre ha estat dels pocs directius que ha concretat les seves retribucions.
