La presentació de la marca de ciutat de Sabadell, ‘SABADELL és’, no deixa de ser el darrer intent per ara per recuperar el pols d’una ciutat sense rumb des de fa almenys dues dècades.
Ciutat deprimida. Sense orgull. Lletja. Poc oberta a l’exterior. Sense identitat. Que no valora les seves potencialitats. Sense projecte. Sense relat. Desintegrada. Amb l’ombra de la corrupció. Són els ingredients a partir dels quals un equip de l’Escola Superior de Disseny, l’ESDi, ha treballat per treure de quelcom positiu de l’estat de la ciutat i projectar-la cap al futur. Almenys per crear un relat, que compensi les febleses locals amb fortaleses i oportunitats, i plasmar-les en una marca, un logotip i un símbol.
Diversitat i moviment
“Josep Pla va definir Sabadell com una ciutat on tot és molt sòlid però sobretot hi va veure el canvi”, destacava dijous l’alcalde, Maties Serracant, qui va demanar posar en valor la “pluralitat” local. Diversitat i moviment són el resum en conceptes de l’anàlisi duta a terme per l’ESDi. Des d’aquest enfoc pluralista s’hi observen fortaleses (cap novetat rellevant respecte altres estudis anteriors, com els denostats per bustistes Pla Estratègic Sabadell 2010 o el Congrés Sabadell Ciutat): la innovació mèdica, la quantitat d’entitats culturals, l’esport, l’entorn natural, la tradició industrial, l’orgull de pertinença o la tracció comercial. Es valora ara com oportunitat ser una ciutat d’oci i vida nocturna, quan languideix la Zona Hermètica sense cap alternativa a la vista. Alguns representants locals han abundat en les potencialitats locals en l’acte previ a la presentació de la marca, al Teatre Principal.
Novetats: algunes cares noves o no tan conegudes a la societat local. El cardiòleg Antoni Martínez-Rubio va parlar de la innovació al Parc Taulí; el ciclista David de la Cruz (per vídeo) de la internacionalització, la directora de LaSala Eulàlia Ribera de la potència cultural i el president del Club Natació Sabadell, Claudi Martí, de l’àmbit esportiu.
El procés per crear la marca ha consistit en un grups de discussió de diferents nivells, una dotzena d’entrevistes en profunditat i una enquesta per internet, més la captació de la imatge que es té de Sabadell des de fora (poc coneguda, associada a la corrupció però ciutat plural i d’acollida) més un treball comparatiu amb altres ciutats de tamany similar que han viscut el mateix atzucac: Manchester (Regne Unit), Eindhoven (Països Baixos), l’alemanya Krefeld o la veïna Terrassa.
Després de les explicacions, el centenar de persones aplegades al Principal es van dirigir cap a la plaça Sant Roc. Dues actuacions per presentar finalment la marca: ‘SABADELL és’ o en essència purament el verb ‘és’. Segons la tinenta d’alcalde de Promoció de la Ciutat, serà una marca oberta als usos d’entitats i empreses de la ciutat (per exemple: ‘SABADELL és esport’, ‘SABADELL és gastronomia’, ‘SABADELL és teatre’, ‘SABADELL és periodisme’, ‘SABADELL és natura’). En l’apropiació ciutadana raurà l’èxit o el fracàs de la marca:
“Comencem un camí i l’hem de fer sense partidismes. Hem de creure en nosaltres mateixos”, assegurava Martínez. “La marca, al cap i a la fi, és una afirmació de la ciutat, una declaració d’intencions”, diu Serracant: “SABADELL és”.
Una versió reafirmativa, com el ‘Barcelona, posa’t guapa’ dels anys 80 amb la mateixa finalitat: recuperar l’orgull perdut. Si més no, s’ha detectat que els sabadellencs volen que Sabadell sigui de nou ciutat i no només dormitori, com indiquen els estudis i tendències dels darrers anys. El darrer estudi, de la Fundació Comerç Ciutadà i la UAB, revela grans diferències en el comportament a la ciutat entre els dies laborables i el cap de setmana sense tenir la capacitat de node d’atracció continua, com sí la tenen Vic, Granollers, Figueres o Olot. La marca és el penúltim intent (n’hi ha hagut d’altres, Sabadellencament sense anar més lluny) per posar-se guapos davant del mirall.
El relat hi és, hi era i s’ha posat al dia. Ara també hi ha la marca. Fins i tot alguns projectes. Però a falta d’un any i poc per a noves eleccions, amb tot obert, manquen lideratges i accions. Per què no s’ha reactivat l’ambit del Ripoll com a espai de turisme actiu, restauració, esport o serveis? Per què l’oferta universitària de la ciutat segueix congelada? Quin model d’oci pretèn Sabadell? Després de molt parlar, per quina indústria s’aposta, on i com se situa? Com es reflexa l’aposta del govern local a la pràctica, al pressupost municipal, per l’economia social i solidària? Què se’n fa de Sant Pau de riu-Sec? Després de tantes voltes, per quin Centre s’aposta finalment? Sabadell vol jugar la carta de tenir Aeroport? Què vol ser Sabadell de gran? I quan vol ser gran Sabadell abans de ser del tot ciutat dormitori?
L’acte va finalitzar amb pirotècnia, photocall, DJ i repartiment d’unes bosses de color negre amb la nova marca impresa en blanc. Amb el fum dels coets encara a l’ambient, algunes veus es preguntaven, en la discreció, si el mateix sarau en època bustista s’hagués permès amb la mateixa placidesa.
