Madrid ha estat l’escenari del 12è Campionat d’Europa Màster en pista coberta. L’esdeveniment s’ha desenvolupat en el transcurs de sis intenses jornades (del 19 al 24 de març). Per tercer cop de les 12 edicions disputades, Espanya torna acollir aquest europeu, doncs San Sebastián ja fou la seu en les edicions dels anys 2003 i 2013.
Tal com anava el ritme d’inscripcions, de bon començament ja es va preveure un rècord de participació. I així va ser: 3.842 atletes inscrits. Nou rècord de participants, superant l’edició feta a Gent (Bèlgica) a l’any 2011 (3.406). Cal ressaltar que d’aquests quasi 4.000 inscrits, més de 1.500 són atletes espanyols. I entre tots els participants, n’hi va haver un força mediàtic al aparèixer en cadenes de televisió estatals: l’italià Guiseppe Ottaviani, atleta de més edat del campionat amb 102 anys.
La principal novetat d’aquesta edició, envers les anteriors, és que era possible la retransmissió del campionat via mòbil o tableta descarregant gratuïtament l’aplicació Pixellot. Molts atletes es van beneficiar d’aquesta innovació i respectius familiars o amics van poder seguir l’evolució de la seva cursa o concurs còmodament des de qualsevol lloc. Inclús, som coneixedors que en certes pistes (com a Sabadell), es va interrompre l’entrenament per seguir en viu tot el grup l’actuació d’algun company de la colla. En definitiva, una gran innovació tecnològica al abast per poder gaudir de l’atletisme veterà.
La competició es va desenvolupar en varis escenaris : les proves de pista al Poliesportiu Gallur, el cros al Parc de la Cuña Verde de Latina, la marxa en ruta en front del llac del Parc de la Casa de Campo i els llançaments exteriors al Poliesportiu Moratalaz.
La impressió general recollida entre diversos participants, és que fou un campionat ben organitzat. Servei de càtering per menjar a la mateixa instal·lació (Gallur) i un parc enfront per escalfar (Cuña Verde). Es va comptar amb un servei de transport gratuït per una setmana, detall important, doncs al europeu d’Aarhus no es va gaudir d’aquesta cortesia per part del organitzador. El propi metro era un bon sistema de transport per accedir per accedir a Gallur (línia 6: estació Laguna) amb molta freqüència de combois i operatiu fins a la una i mitja de la nit.
L’actuació dels atletes espanyols es va fer notar, tant en qualitat com en quantitat. Hi havia proves que eren més els representants estatals que el conjunt de la resta de nacionalitats. Principalment, això es va notar en les curses de fons (800, 1500, 3000 i cros). A vegades, semblava la disputa d’un Campionat d’Espanya “open”. Però també hi va haver qualitat: a la final de M40 dels 800, els vuit atletes en accedir-hi eren espanyols. Fet inèdit: els vuit finalistes d’un mateix país. No fou gens fàcil: tots vuit van haver de superar les dues respectives rondes classificatòries (eliminatòries i semifinals).
En conjunt, fou un esdeveniment de gran qualitat, en el qual es van batre un bon grapat de rècords del Campionat, així com 14 rècords del món i set europeus. Potser, els registres aconseguits per la britànica Angela Copson (W70), son els de més valor. Les seves marques de 800 (3’00”67) i 3000 (12’49”26), representen un nou rècord del món, registres de gran valor per una dona de 70 anys. També és de destacar el rècord del món assolit per l’atleta alacantí (Onil), José Antonio Ureña (M50). Pare i entrenador del plusmarquista estatal en heptatló (Jorge Ureña), va assolir un nou rècord mundial en la pentatló (4.415p).
El Campionat es va desenvolupar en sis intenses jornades. Tot i començar la primera prova de cada dia a les 8 i mitja del matí, en algunes jornades l’ultima prova es disputava als voltants de mitja nit (com per exemple els 1000 de la pentatló). El propi Ureña va concloure l’última prova de la combinada passades les 12 de la nit. Cal un replanteig, doncs tals jornades maratonianes suposa un desgast, i no tan sols pels atletes participants, sinó també pel propi personal implicat en l’organització. Evidentment, l’alta participació ascendent, obliga a fer canvis incrementant un dia més de competició i repartir les proves per acabar com a molt tard a última hora de la tarda. El públic també ho agrairia. De les quatre jornades a l’any 2003 (San Sebastián), s’ha passat a sis, quan lo convenient seria ja que fossin set.
Per segon cop, Espanya va encapçalar el medaller. A l’any 2013 (San Sebastián) ja fou històric al ser la primera potencia europea en nombre de medalles (247). Madrid’2018 ha estat apoteòsic: 301. A continuació: Gran Bretanya (188), Alemanya (179), Itàlia (101) i França (91), fins a 34 països en assolir alguna medalla.
En quant a l’actuació local, destacar la posició de finalistes de tres atletes de la JAS: Josep Surroca (M45) 6è en els 800, Josep Gabarró (M35) 6è en martell i també 6è en martell pesat i Josep Permanyer (M70) 6è en els 400 i 7è en el relleu 4×200 amb la selecció espanyola M65.
Altres atletes de la JAS en prendre part al Campionat, son els següents : el propi Surroca 13è en 1500, el propi Permanyer 21è en 200, Raul Julian (M35) 10è en llargada i 31è en 60, Teresa Estaun (W50) 11è en 3000 marxa, Montse Paños (W50) 11è en pes i disc i 13è en martell pesat, Sara Beltran (W35) 13è en 3000, Francesc Castander (M45) 29è en 400 i 37è en 800, Anton Redondo (M35) 30è en 60, Josep Mª Madi (M50) 43è en 200 i Ricard Rof (M55) 39è en 60 i sense poder acabar la cursa del 200 per lesió, fet que li va impedir prendre part al relleu tot i la seva selecció.
Torun (Polònia) seu del proper Campionat del Món de pista coberta (2019) i Malmö (Suècia) seu del proper Campionat d’Europa de pista coberta (2020) son les següents fites internacionals “indoor” pels atletes catalans. Allà hi serem…
Text: Ricard Rof
Foto: Josep Surroca.
