L’exwaterpolista Claudi Martí aspira a ser president del Club Natació Sabadell a partir de dimecres. Té 53 anys i en fa 48 que és soci del CN Sabadell. Viu a Sant Quirze del Vallès i actualment és directiu de la consultora tecnològica. Està casat i té un fill.
Martí ha estat des de ben petit vinculat al CN Sabadell, on ha estat tècnic esportiu, vicepresident econòmic i ara intenta, per segona vegada, ser-ne el president. Llicenciat en Tecnologies de la Informació i la Comunicació i directiu d’una consultora ubicada a Sant Cugat, assegura que vol retornar el Club Natació Sabadell als seus socis, recuperar l’essència esportiva de l’entitat i projectar l’entitat nedadora al segle XXI.
Per què vol ser president del CN Sabadell?
El projecte del Club necessita nous valors per anar on es mereix. La meva forma d’entendre el club serà participativa, el soci se sentirà propietari, serà respectat i escoltat. És l’ADN i l’essència de l’entitat, però ara mateix l’hem perdut. No es té aquest tarannà. Aquest fet m’ha portat a presentar-me, un cop que molta gent m’ha vingut a buscar dient que creien que el Club havia perdut l’essència. Sóc una persona del Club de tota la vida i no hi ha res que m’agradi més que els socis, els esportistes i els treballadors que sentin identificats amb els valors de l’entitat.
És la segona vegada que es presenta, després del 2011. Què ha canviat entre el Claudi Martí i la seva candidatura en aquests sis anys?
El context és diferent. Al 2011 venia de 20 anys de participar en les juntes directives. Ara vinc d’estar sis anys de soci de base. Vinc amb una candidatura renovada, amb il·lusió, gent jove i per portar el Club al segle XXI. És un projecte totalment nou, totalment renovat, amb molta voluntat i moltes ganes de fer coses. La mitjana d’edat és de 46 anys i és el millor equip que he tingut mai.
Fem balanç dels darrers anys. Com valora el darrer mandat a nivell esportiu?
Des de dos punts de vista. La política esportiva d’aparador que es basa en els equips dels primers equips. És un balanç correcte. No hem de parlar de res de l’altre món. Hem guanyat més copes d’Europa [a waterpolo femení] perquè hem estat més anys amb el millor equip. Fins el 2011 n’havíem guanyat una perquè l’equip era jove i tot just començava. Hem estat campions d’Espanya de natació i hem tingut olímpics. Com tota la vida.
El problema és que a canvi de mantenir això i d’anar-ho a comprar tot a fora hem malbaratat la nostra essència, que és la nostra pedrera. Hem aconseguit tenir un cert nivell esportiu a costa de sacrificar la pedrera, tant en els esports d’aigua com de sec. Això ha fet perdre l’essència al Club des del punt de vista esportiu. Els nens ja no veuen el Club com un exemple a seguir des del punt de vista de la formació i la integració des de petits per poder arribar a dalt. És el que més em dol.
A nivell econòmic, el CN Sabadell està millor o pitjor que l’any 2011?
Les dades que tenim són les oficials. Possiblement si guanyo el primer que faré és veure la situació econòmica. Sense voler fer cap judici subjectiu, el que sí que sé, perquè ho diuen els números, és que les pèrdues són de més de quatre milions, que s’han perdut 6.000 socis i que hem incrementat el dèficit en gairebé tres milions. Parlen les memòries del club. Si guanyo farem una auditoria externa.
En les últimes setmanes el president Torres va desvetllar tota una sèrie de presumptes irregularitats comeses per l’anterior directiva entre 2003 i 2011, de la que en formava vostè en part com a vicepresident econòmic. En aquella època com a vicepresident esportiu, el CN Sabadell pagava en negre a bona part de la plantilla i els esportistes?
El CN Sabadell no els ha pagat en negre com no ha pagat en negre altres serveis. Pagàvem els esportistes com es pagava en aquell moment.
Si hi havia alguna irregularitat, el senyor Torres ho hauria d’haver denunciat quan va entrar i no esperar sis anys. Un bon gestor ho denuncia quan entra, ho explica i mostra proves. No em serveix que ara surti amb coses de fa 14, 10 o sis anys a deu dies de convocar unes eleccions. En això no vull jugar-hi. Si ell hagués estat un bon gestor i hi havia irregularitats ho hauria d’haver denunciat. Fer-ho ara és electoralisme.
A nivell social quin balanç fa?
És un dels punts més greus. Hi ha fractura social. És evident. No som un club participatiu, com volem: un club obert, amb assemblees on tothom hi pugui anar, on s’escolti el soci, on hi hagi mecanismes participatius. Proposem renovar els Estatuts i fer-ne uns pels segle XXI. És el que volem.
Quin serà el seu principal focus d’atenció si és escollit president? Quina serà la seva prioritat?
Si el dia 25 sóc escollit president, el que puc dir clarament és que el dia 26 a les sis del matí entraré a treballar per al Club i per al soci del Club.
Si només hagués de destacar tres propostes del seu programa, quines serien?
Hem de retornar el club al soci. Crear mecanismes i eines participatives: nous estatuts, que tothom pugui opinar, participar, tenir informació i discrepar quan sigui necessari.
En segon lloc, ho tinc clar: cal retornar l’essència a l’àmbit esportiu. Farem el Pla Pedrera i tots els esportistes tindran la mateixa oportunitat de formar-se com a esportistes i persona. És l’ADN del Club Natació Sabadell.
El tercer eix crec que podria ser la renovació de les instal·lacions del carrer Montcada. Necessiten un projecte seriós i no estar abandonades com han estat aquests sis anys. Cal posar-les al dia i dotar-les del mateix nivell de serveis de Can Llong. Això passa per una voluntat de fer-ho de forma immediata i consensuada.
El CN Sabadell té 27.000 socis. La xifra hauria de créixer?
És l’entitat més representativa de la ciutat i el Club té una funció social i molt gran a la ciutat. Ens hem d’obrir i créixer el que la ciutat ens demani perquè l’esport estigui a l’abast de tothom.
Tot i que per a la majoria de socis, aquest fet passa inadvertit, les eleccions arriben amb molta tensió entre les dues candidatures, amb acusacions a banda i banda. Què farà si guanya per recuperar l’estabilitat social?
El primer serà començar a treballar amb tots els socis i sòcies amb tots els treballadors i treballadores. El Club necessita de tothom. Començarem a treballar i a compartir a tothom el que és el Club. Sense excepcions.
Si dimecres perd, vostè o el seu equip faran oposició a Torres?
No en faré com no n’he fet mai. Qui surti escollit ha de desenvolupar el seu pla. Si perdo, em sabrà greu. Seguiré sent soci, si el senyor Torres em deixa, perquè el 12 de desembre va anunciar que jo i una trentena més de socis estem expedients i se’ns volia sancionar com a socis. Si perdo, només pretenc seguir sent soci com els 48 anys que porto sent-ne.
Per acabar, digui’m una cosa positiva de l’altre candidat.
És una persona, com molts, de Club de tota la vida però malauradament no ha sabut entendre el que és el Club.
