El president de l’European Master Athletics (EMA) i representants de la World Masters, Kurt Kaschke, va estar fa uns dies a Sabadell.
L’expresident de la Joventut Atlètica Sabadell, Ricard Rof, el va entrevistar, conversa que ha estat traduïda per al butlletí de l’entitat per Josep Maria Antentas. iSabadell en reprodueix la part més informativa.
Vostè és el president de l´European Master Athletics (EMA) i representant de la World Masters Athletics (WMA) . Com va començar en el món dels veterans i com va arribar a ser president dels veterans d´Europa?
He estat en l’atletisme tota la meva vida. Vaig començar-hi quan tenia 14 anys com atleta i vaig començar a ser entrenador a partir dels 16. Molt aviat em vaig incorporar en les tasques federatives de la meva regió essent delegat per la Federació Alemanya d’Atletisme. Més tard Dieter Massim -l´anterior president de l’EVAA- va demanar-me de ser–ne el secretari. Ho vaig ser fins el 2012 quan la Federació Alemanya va demanar-me que em presentés per a president. És un gran repte per mi desenvolupar el moviment veterà, pas a pas.
Fa poc vostè ha estat a Sabadell. Ens pot dir quin era el motiu de la visita?
Sabadell és una ciutat que m’agrada visitar ja que és la ciutat natal d´en Josep Maria Antentas, a qui conec des del 2001, quan ens vam trobar per primera vegada a Brisbane amb motiu dels campionats del món de veterans a l’aire lliure. La ciutat és la seu de moltes activitats esportives i em va agradar veure alguns dels llocs on és practica l’atletisme.
A Sabadell va visitar amb Josep Maria Antentas i Ricard Rof dos expresidents del club local- Joventut Atlètica Sabadell- diversos indrets relacionats amb l’esport atlètic fos en pista coberta, aire lliure o cros. Creu que Sabadell podria ser en un futur, per exemple en l’any 2020 un bon lloc per acollir un Campionat d’Europa indoor per Masters?
Vaig quedar molt impressionat pel la Pista Coberta i també pel parc [Catalunya] del centre de la ciutat. Si Sabadell decidís concórrer per ser la seu del campionat jo li donaria suport.
En el cas de que Sabadell optés a ser la seu d’un d’aquests campionats. Quants participants i acompanyants pensa que vindrien?
Per experiències anteriors el nombre de participants i visitants varia d’acord a si s’ha fet una bona campanya de comunicació i de màrqueting. Si una regió inculca als seus atletes que serà un gran campionat, els atletes hi seran. La Federació Espanyola d´Atletisme té molt d’èxit motivant els seus atletes. Portugal té molts i molts atletes i França és una de les nacions capdavanteres en els món dels veterans. Podem esperar per una competició de pista coberta uns 2.000 o 3.000 participants. Si hi afegim les proves de l’exterior podem arribar fins a 6000. Normalment els acompanyants són la meitat dels participants, és a dir uns 1.500 més.
La següent pregunta és la mateixa que l’anterior però posant-hi Barcelona (amb el seu estadi olímpic ) en lloc de Sabadell.
Barcelona hauria de ser el lloc que acullis algun dia un campionat del Món de Masters. Als veterans, però, els agrada més estar junts en ciutats més petites. L´estadi olímpic seria massa gran per un campionat d’Europa.
Per quina raó un país aposta per organitzar una competició com resulten uns campionats, i per quina raó la rebutgen, una vegada els hi ha estat concedit sigui per la WMA or per l’EMA?
Per moltes ciutats és una gran oportunitat tenir una competició que aporta diners al pressupost de la ciutat. Els veterans s’ho paguen tot de la seva butxaca. Necessiten un bon allotjament, també una bona alimentació i una bona oferta cultural. Les ciutats hi aposten algunes vegades, però algunes altres el futbol sembla ser més important que no pas motivar el ciutadà a ser actiu. L’atletisme és més que, esprintar, saltar, llançar o córrer.
Quins són els beneficis i les pèrdues per una ciutat que és la seu de la competició?
El benefici no està gaire clar per algunes ciutats. El diner que arriba a la ciutat por ser de l’ordre d´entre els dos i els cinc milions d’euros. Les pèrdues són zero, ja que el LOC el que cobreix els costos. Si hi ha un bon equilibri entre el que s’inverteix i el que es rep , tothom serà feliç i participarà dels resultats.
