Tractem de la segona part de la història de l’emissora local (més info: ‘Gènesi i consolidació de la Ràdio EAJ 20‘) i de les diverses vicissituds que van menar a la seva desaparició al 1995.
A començaments de la dècada de 1960 l’emissora entrà en una severa crisi econòmica que va posar en perill la seva existència. Per resoldre el problema es sol·licità un crèdit a Caixa Sabadell que no es va poder tornar. Finalment l’entitat financera va optar per adquirir el 80 per cent de les accions de la Compañía de Emisiones y Publicidad SA (CEPSA), propietària de l’emissora des del 1952, un 10 per cent va quedar en mans de l’Arquebisbat de Barcelona i la resta entre petits accionistes. Caixa Sabadell va realitzar una ampliació de capital de 1,5 a 12 milions de pessetes. Això va permetre no només garantir la seva supervivència, sinó abordar la renovació de les instal·lacions que havien quedat obsoletes i que convertiria a Ràdio Sabadell en una de les més modernes tècnicament d’Espanya. Al juny del 1969 finalitzaren les obres del nou centre emissor ubicat a Sant Nicolau i l’octubre del mateix any s’acabaven les obres de remodelació de l’antiga congregació de les Germanetes de l’Assumpció, al carrer Convent 22-24, per convertir-se en els nous estudis en un edifici aleshores propietat de Caixa Sabadell i que entraren en funcionament el 22 de febrer de 1970. També aquest mateix any començaren les emissions en Freqüència Modulada (FM).
El canvi de propietari comportà la designació d’un nou director, Fèlix Benito Guitart, vinculat a Radio Nacional de Barcelona, en substitució de Joaquim Gorgori Pardellans, que fou nomenat subdirector d’Esports. Els nous titulars decidiren renovar la programació, incrementar la potència i la cobertura de l’emissora per tal de fer créixer l’audiència i els ingressos publicitaris. Això va conduir a augmentar la plantilla de treballadors. La renovada emissora fou inaugurada oficialment l’octubre de 1970 en un acte presidit pel ministre de Información y Turismo, Alfredo Sánchez Bella, i pel director de Radiodifusión y Televisión, Adolfo Suárez, que anys després en qualitat de president del govern comandaria la Transició. També hi assistiren diverses autoritats civils i militars de la província de Barcelona, l’alcalde de Sabadell, Josep Burrull, i el president de Caixa Sabadell, Luís Duran.
La nova programació consistia majoritàriament en espais musicals i culturals ja que els informatius depenien dels Diarios Hablados de Radio Nacional. Les emissions començaven a les 7:05 i finalitzaven a les 24:00 hores. Aquesta fórmula es mantingué gairebé sense variacions fins a la mort de Franco el 1975.
Per a garantir els ingressos publicitaris es crea l’empresa Publicidad Antena SA (PASA) que per normativa legal havia de ser autònoma de l’emissora, però amb un accionariat pràcticament igual al de CEPSA. El 1973 es va adquirir un sistema d’automatització que permetia programar amb antelació les emissions. Malgrat aquests esforços els ingressos publicitaris foren insuficients per garantir la solvència de l’emissora i el seu finançament depenia de Caixa Sabadell. Any darrera any s’havien d’afrontar pèrdues que eren eixugades amb crèdits de l’entitat financera. A més, es succeïren les reduccions i ampliacions de capital per equilibrar el capital social i reconvertir en capital els crèdits.
L’entitat financera va descartar com a possible solució l’integració en una cadena d’emissores de més ampli abast territorial, però va optar per signar un acord amb Radio Popular, que el 1971 passaria a denominar-se Cadena de Ondas Populares Española (COPE), propietat de la Conferencia Episcopal Española, de marcat caràcter dretà i que no disposava d’emissores a Barcelona. A canvi d’emetre els seus programes, Ràdio Sabadell obtenia publicitat de firmes comercials procedents de COPE.
La ràdio a la Transició
La mort de Franco va provocar un tímid increment de la llibertat d’informació que començà a notar-se a la temporada 1975-1976 potenciant els informatius, que es feren ressò de les importants mobilitzacions i vagues que sacsejaren la ciutat. Així s’emeteren programes com Hablan los barrios y Tribuna Pública que tractaven temes d’interès ciutadà o La prensa Dice… que comentava les principals noticies que es triaven cada dia d’un diari diferent. A més, lentament, s’introduí la llengua catalana en els informatius i les entrevistes, així com en programes com La Sardanya de l’any els dissabtes, Dreceres de la nostra llengua els diumenges, Fem-la petar d’entrevistes o La Cançó avui dedicat a la Nova Cançó.
Els canvis polítics propiciaren la renuncia, al setembre de 1977, del director Félix Benito substituït pel subdirector i cap de programes Joan Maria Solà. El 6 d’octubre del mateix any es promulgà el Reial Decret que atorgava la llibertat d’informació sense el monopoli de Radio Nacional. Es fixà llavors una estructura informativa que perduraria fins a la desaparició de l’emissora. D’altra banda, l’augment de la potència a la tardor del 1976 propicià la cobertura a nivell comarcal i la creació d’una xarxa de corresponsals.
Al desembre del 1976 s’ampliava el conveni de col·laboració amb la COPE que a Catalunya només disposava d’emissores a Figueres, Lleida i Reus. Mitjançant el conveni Ràdio Sabadell s’encarregava de cobrir els esdeveniments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb informacions que s’emetien des de Madrid. A canvi la COPE proporcionava informacions d’abats estatal i internacional i s’incrementava la participació publicitària.
L’elecció dels ajuntaments democràtics comportà que l’Ajuntament comprés uns espais a l’emissora: L’Ajuntament informa i l’Ajuntament contesta que es radiaven dimarts i dijous de 21.30 a 22.30, elaborats Eugeni Cabanes, cap d’informatius de la ràdio, i Joan Brunet, cap de premsa de l’Ajuntament. Un cop al mes el programa de dijous comptava amb la participació de l’alcalde Antoni Farrés que primer feia tertúlia amb els conductors del programa i després responia a les preguntes dels ciutadans. A més, en aquest període, s’incrementà la presència del català, que va esdevenir la llengua vehicular de la ràdio. La periodista Julia Otero va iniciar la seva carrera a Ràdio Sabadell amb el programa Protagonista, el cine del que va ser presentadora i directora del 1978 al 1980 quan va fitxar per Ràdio Joventut de Barcelona.
L’any 1979 es posava en marxa el Plan Técnico Nacional de Radiodifusión Sonora, més conegut com Plan de Ginebra que implicava la redistribució de les freqüències de les emissores i que comportà de manera general una notable reducció de les potències. Això va perjudicar considerablement la ràdio local ja que implicà una pèrdua d’oients, a més d’haver de canviar el dial per un situat al final dels receptors. Per a compensar aquests inconvenients s’apostà per una programació més atractiva, especialment amb un increment dels programes d’esports, on Xavier Andreu va iniciar-se com periodista esportiu. També va gaudir d’un gran èxit el programa ¡Viva la radio! conduit per Pepe Navarro que s’emetia de dilluns a dissabte de 9:30 a 12:00.
Aquest mateix any Ràdio Sabadell participà en la creació d’una xarxa d’emissores catalanes batejades com Ràdio Comarques Catalunya que aplegava les ràdios de Figueres, Olot, Vic, Girona, Reus, Lleida, Tàrrega, Igualada, Mora d’Ebre, Tortosa i Ulldecona. Ara bé, aquesta iniciativa no va reeixir i poc després va deixar d’emetre.
Un altre intent fallit de col·laboració més enllà de la ciutat fou el protagonitzat amb Radio 80, una cadena d’àmbit estatal, creada a Madrid el 1979 per l’empresa Promotora de Televisión y Radio SA que obtingué la concessió d’un freqüència de FM que li permetia formar una xarxa. Amb l’objectiu d’implantar-se a Catalunya es constituí Editorial Catalana de Televisión y Radio SA amb un 50 per cert d’accions de la Promotora, 48 per cent de CEPSA i el 2 per cent restant de Caixa Sabadell. La cadena va aconseguir cinc emissores a Barcelona, Berga, Valls, Seu d’Urgell i Vall d’Aran. El 1982, la Promotora va adquirir el 30 per cent de les accions de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell.
La relació entre Ràdio Sabadell i la Cadena 80 va trencar-se al 1984 quan la Promotora no va participar en l’ampliació de capital d’Editorial Catalana i en la què, amb la mediació de Ràdio Sabadell, sí que va entrar la COPE amb un participació del 46 per cent i l’Arquebisbat de Barcelona amb el 2,5 per cent. Ràdio Sabadell i Caixa Sabadell conservaren les seves accions que sumaven el 50 per cent, mentre que la Promotora només retenia el 2,5 per cent. La cadena va abandonar el nom de Radio 80 pel de Ràdio Nova. Ara bé, l’operació fou un fracàs, a finals d’any el dèficit arribà als 1.200 milions de pessetes. Finalment la cadena fou adquirida per Antena 3 que d’aquesta manera es feia amb el 30 per cent de les accions que Promotora tenia a Ràdio Sabadell.
La compra de la COPE
El 1985 l’afer Buixeres, un tèrbol assumpte de malversació de fons que afectà a les caixes catalanes i a la de Sabadell i que tractarem en una altre entrega d’aquesta secció, va afectar directament la ràdio local. Caixa Sabadell per recomanació del Banco de España va vendre les seves participacions a l’empresa agropecuària EXPLASA, al Centre de Càlcul i a CEPSA.
En aquesta línia s’iniciaren negociacions amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió; fins i tot, al juliol del 1985, es signaren uns contractes per garantir que Catalunya Ràdio compraria les accions de CEPSA amb el compromís de fer-se càrrec del dèficit de Ràdio Sabadell. Finalment l’acord no va reeixir. Segons Susana Ferrada, els motius rauen en l’oposició tant d’Antena 3, propietària d’un 30 per cent de les accions de la ràdio local, com del personal de l’emissora que es negava a veure’s convertits en un repetidor de Catalunya Ràdio. Llavors, entre l’agost del 1985 i abril de 1987, va treballar com a redactor de l’emissora local, Sergi Mas, conegut per les seves imitacions del president Montilla al programa televisiu de sàtira política Polònia.
A l’any 1986 Ràdio Sabadell acumulava unes pèrdues de 57,1 milions de pessetes, la qual cosa va motivar que el consell d’administració de CEPSA proposés un pla de viabilitat urgent. Per tal de captar oients i pujar els ingressos publicitaris s’apostà per una programació adreçada als immigrants del sud d’Espanya. Aquesta reorientació estava afavorida pel tancament de Radio Tele Taxi de Justo Molinero i la clausura de l’emissora pirata de Cornellà, Radio Metropol. La nova programació començà a emetre’s al juliol del 1986, els anteriors continguts culturals i musicals es van veure radicalment transformats i la llengua castellana va tornar a ocupar gairebé el 90 per cent de la programació. A tal efecte es va contractar a part del personal de Radio Metropol, entre ells Manolo Garrido anomenat director de programes. Aquesta aposta es rellevà com a un èxit, l’emissora va augmentar sensiblement la seva audiència i, per primer cop des de feia molt anys, esdevingué econòmicament solvent. No obstant això, aquesta transformació generà moltes crítiques en el sentit que havia perdut la seva identitat i s’havia desvinculat de la ciutat.
Paral·lelament el consell d’administració decidí despendre’s de les seves participacions en altres societats, mentre que Caixa Sabadell es feia amb totes les accions de CEPSA, tret les dels petits accionistes. Això afavorí que, el juny del 1987, Caixa Sabadell arribés a un acord per a vendre les seves accions a COPE. L’entitat financera va posar una sèrie de condicions per a formalitzar el traspàs de la propietat com ara que l’emissora mantingués el seu nom, que part de la programació fos local i comarcal i que, com a mínim, un 20 per cent del nou consell d’administració estigués integrat per sabadellencs o vallesans. El canvi de titularitat es va fer en tres fases. A la primera, al juliol del 1987, COPE adquiria el 70 per cent de les accions de CEPSA per 88,81 milions de pessetes. A la segona, al setembre del mateix any, s’oferia als petits accionistes la compra de la resta d’accions de Caixa Sabadell. Finalment, l’1 d’octubre es posaren a la venta les accions que no s’havien adjudicat i, en cas que ningú es mostrés interessat, serien adquirides per COPE. Així aquesta cadena va fer-se amb 67.370 accions més fins a acumular un 95,9 per cent del capital social.
En principi els acords entre Caixa Sabadell i la cadena COPE es compliren escrupolosament, encara que es continuà amb la línea encetada el 1986 amb programes com Las Cosas del Sur o Las Radiantes Mañanas que comptaren amb la presència de cantants com Paloma San Basilio, Rocío Jurado o Isabel Pantoja, que aplegaren multituds als voltants dels estudis. Progressivament s’incrementaren les connexions amb COPE amb programes com Primera Hora d’Antonio Herrero, Supergarcía o Encarna de Noche. Per a augmentar l’audiència, l’any 1989 entrà en funcionament un centre emissor a Mollet del Vallès i el 1990 es remodelaren els estudis del carrer Convent. Aquesta fórmula va ser un èxit. Segons l’Estudio General de Medios (EGM) de l’any 1989, Ràdio Sabadell va assolir els 92.000 oients i el 1991 va obtenir uns beneficis econòmics extraordinaris.
La fi de Ràdio Sabadell
Aquest creixement va estancar-se el 1992, però sense posar en perill la solvència econòmica de l’emissora. La crisi esclatà l’any següent producte dels problemes financers de la cadena COPE, que acumulà unes pèrdues de 2.000 milions de pessetes, que s’havien incrementat des de la sortida de Luis del Olmo el 1991.
Al maig del 1994 COPE anuncià la seva intenció de vendre la seva participació en Ràdio Sabadell i començaren les gestions per trobar un comprador, afavorit per la situació sanejada de l’emissora local. El primer interessat fou Premsa d’Osona (PROSA) editora del diari El 9 Nou, que volia ampliar la seva presència a la comarca. El seu projecte contemplava la catalanització de l’emissora i la recuperació de la seva vocació local i comarcal. Al novembre del 1994 es formalitzava la venda del 95,9 per cent de les accions de COPE per 175 milions de pessetes.
Ara bé, davant la sorpresa general i enmig de sospites de pelotazo, quinze dies després de la compra, PROSA venia el 91 per cent de les seves accions per 170 milions de pessetes a l’Agència Comunicació Local (ACL) que a més delegava en PROSA la gestió de la publicitat i una part dels beneficis generats per Ràdio Sabadell. L’ACL era una societat constituïda el novembre del 1994 i formada per la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Associació d’Emissores Municipals de Catalunya. La compra de Ràdio Sabadell facilità extraordinàriament el naixement de COM Ràdio, que començà a emetre el març de 1995 des de tres centres: Radio 4, depenent de Ràdio Nacional, l’ACL a la Gran Via de Barcelona i Ràdio Sabadell.
Aquesta operació determinà el definitiu declivi de l’emissora local. Ràpidament la totalitat de la producció dels programes es concentrà a Barcelona i s’abandonaren les instal·lacions de Sabadell. Al 1995 només s’emeteren escassos programes de caràcter local, a principis de 1996 Ràdio Sabadell deixava d’existir i el 1997 eren enderrocats els seus estudis posant un trist punt i final a 62 anys d’història. S’hauria d’esperar al 2001 per a què la ciutat tornés a disposar d’una emissora de ràdio ara de titularitat municipal.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca, Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
FAUS, Ángel. La radio en España (1896-1977). Una historia documental. Taurus, Madrid, 2007.
FERRANDA, Susana. Ràdio Sabadell EAJ-20 1933-1995. Editorial Clie, 2001.
FRANQUET, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX. De la ràdio de galena a la ràdio digital. Generalitat de Catalunya, 2001.
