La inauguració de l’estàtua a l’empresari i polític conservador Joan Sallarès i Pla a la plaça del Dr. Robert, llavors anomenada placeta de l’Os, va estar envoltada per una forta polèmica i diverses vicissituds.
L’any 1916 els fabricants ressuscitaren el vell projecte de construir un monument a Joan Sallarès i Pla que, en el seu moment (1912), havia estat desestimat al no comptar amb el consens necessari. Per evitar picabaralles, es decidí que la iniciativa no fos impulsada pel Gremi de Fabricants sinó pel sindicat Centre de Dependents, proper a la patronal, i considerat groc pel sindicalisme de classe. Així doncs, s’inicià una col·lecta en la que l’ajuntament de Sabadell va aportar la important suma de 3.000 pessetes i s’encarregà dissenyar l’obra al prestigiós escultor noucentista Josep Clarà.
Joan Sallarès i Pla, nascut a Sabadell el 13 de novembre de 1845 va morir el 20 de novembre de 1901. Avi matern de Joan Oliver, Pere Quart, va ser una de les figures més destacades de la burgesia local. El seu pare, Joan Sallarès i Marra (1811-1883), que havia treballat de tintorer a l’empresa de Joan Salt Busquets, va instal·lar-se pel seu compte el 1835 i el 1850 ja donava feina a més de 100 obrers. El seu fill amplià el negoci i va construir una fàbrica de vapor el 1886 dedicada a l’estam i la llaneria que el 1893 era la quarta empresa tèxtil de la ciutat.
Des del molt jove s’interessà per la política. Fins a la Restauració Borbònica, com molts burgesos, recolzà la Revolució Gloriosa i fou regidor amb només 23 anys del primer Ajuntament provisional. Passades les vel·leïtats revolucionàries va ser un dels puntals de les forces conservadores de la ciutat. Sallarès i Pla fou president dos cops del Gremi de Fabricants i un dels fundadors del Banc Sabadell. L’any 1897 fou elegit president de la patronal catalana, Fomento del Trabajo Nacional. Des d’aquests càrrecs fou de uns més ferms abanderats del proteccionisme. En 1899 fou diputat a les Corts espanyoles pel Partido Conservador per Barcelona, després de patir una humiliant derrota a Sabadell enfront de Timoteo Bustillo.
A Sabadell, Sallarès i Pla s’havia distingit per la postura intransigent envers les reivindicacions obreres que va fer d’ell l’ideòleg i dirigent de la classe empresarial local. El 1883, després de la Vaga de les Set Setmanes, creà l’entitat benèfica patronal Sociedad de Invalidez y Fomento de la Industria on es discriminava als treballadors afiliats als sindicats de classe. Amb motiu de la vaga de 1890, que exigia una reducció de la jornada laboral que llavors era de 12 hores, va publicar l’opuscle Las ocho horas. Algo sobre la cuestión obrera que va tenir un gran èxit entre els industrials sabadellencs. En aquest escrit s’oposava a la reducció de la jornada laboral i propugnava una política de força contra els treballadors. Així els advertia el següent
…conviene (…) que no pierdan de vista que si a su favor está el número o la cantidad, a favor del capital se halla la calidad, y no debe hacerse ilusiones respecto a las consecuencias del choque entre una y otra”.
El 1892 el govern central estudiava el projecte de llei del govern central de reduir la jornada laboral dels nens i dones de 12 a 11 hores i fer obligatori l’ensenyament primari als infants treballadors. Amb aquest motiu publicà El trabajo de las mujeres y niño. Estudio sobre sus condiciones actuales, on rebutjava aquestes mesures i particularment a l’extensió de l’educació als obrers:
…un ideal utópico el que se propone ampliar la enseñanza a un grado tal, que exigiría al obrero seguir largos cursos a la conclusión de los cuales se encontraría con escasa ventaja práctica para el desempeño de su trabajo. No debe olvidarse que a la postre, el sitio del obrero es el taller y la fábrica”.
El 1899 va participar en la creació de la Unión Regionalista, però Sallarès i Pla no era catalanista. Criticà l’emfàsi a la qüestió de la llengua dels catalanistes que podria desvetllar recels a la resta d’Espanya. Així, quan es constituí el 1901 la Lliga Regionalista, va ser, amb Josep Bertran i Musitu, dels qui no s’integraren en el nou partit i s’hi oposaren a l’objectiu de l’autonomia política.
Així doncs no resulta estrany que el moviment obrer local manifestés la seva radical oposició al monument, mentre Josep Clarà treballava en l’obra. L’escultor presentà dos projectes. El primer consistia en un atleta que sostenia un tros de roca amb el baix relleu de Sallarès que no va agradar al ser considerat massa triomfalista. Al segon, que finalment s’aprovà, l’atleta s’inclinava per oferir un llaurer a l’homenatjat on hi constava la inscripció: El Genio del Trabajo a Juan Sallarés i Pla 1845-1901 Sabadell agradecido.
L’anarcosindicalista Bru Lladó va encapçalar la protesta i advocà públicament per la seva destrucció tant punt fos inaugurat. Fins i tot el comandant de la Guàrdia Civil, Manuel Tegido, va intentar arribar un pacte amb els sindicalistes per tal que l’avisessin del dia en què pensaven destruir-ho. Segons Andreu Castells, aquestes negociacions foren infructuoses i Bru Lladó li contestà que l’enderrocarien a la seva conveniència.
La nit de la vigília de la inauguració, 20 de gener de 1917, es celebrà un míting al Teatre Cervantes on intervingueren el dirigent cenetista Salvador Seguí, el Noi del Sucre, Robert Pera i Bru Lladó. Segons l’informe policial citat per Castells:
Bru Lladó del Sindicato de Oficios Varios dice que mañana se debe ir a protestar ante la estatua de Sallarés, que vendrá el día que el pueblo de Sabadell la derrumbará; que deben revelarse (sic) y tirar la estatua a tierra y no ir a trabajar hasta que haya desaparecido, que hoy son pocos, pero que un día u otro sucederá. Manifiesta que se iban a hacer unas hojas para mañana pero que ninguna imprenta ha querido hacerlas; que mañana vayan en grupo a protestar ante la estatua de Sallarés que seguramente por orden de la autoridad estará vigilada por guardias que lo guarden como a un ladrón”.
A més dels anarcosindicalistes, també els republicans federals impulsaren una campanya contra el monument. Així recordaven la seva oposició a les reivindicacions obreres, com la seva postura a la Guerra de Cuba on defensà la intervenció militar contra les reivindicacions autonomistes de la colònia i el seu suport a la brutal repressió dels patriotes filipins per part de l’exèrcit espanyol.
Amb aquests prolegòmens el dia de la inauguració la plaça aparegué presa militarment per la Guàrdia Civil amb baioneta calada. Segons el Boletín de la Cámara de Comercio e Industria l’acte revestí una gran solemnitat amb la presència de les autoritats civils, militars, eclesiàstiques i de les entitats cíviques de la ciutat, així com de personalitats de Barcelona i Terrassa. També va participar una nodrida representació de la família de Sallarès i Pla, entre ells el seu net Joan Oliver, llavors un nen.
Per la seva banda, els sindicalistes reuniren una multitud que realitzaren un xiulada general i llençaren a la concurrència ous plens de quitrà. Aleshores i sense contemplacions la Guàrdia Civil va carregar contra els manifestants, practicant dues detencions. Aquests, malgrat la forta oposició de la patronal, foren alliberats al vespre gràcies a les gestions de l’alcalde Andreu Camps Panedés.
A la Guerra Civil, Bru Lladó va ser nomenat regidor i va fer aprovar, el 18 de novembre de 1936, una moció de condemna al monument. Al no ser atesa amb la celeritat desitjada la testa de l’industrial fou malmesa per alguns dels seus correligionaris. Finalment, el baix relleu amb el retrat de Sallarès i Pla i la placa commemorativa fou retirada i substituït per un altre on es podia llegir: ‘Homenatge a l’ingeni de l’expert anònim que, sorgint de la massa obrera sabadellenca, ha sostingut a través de generacions el crèdit industrial i la riquesa de la ciutat’. La inauguració va tenir lloc el 19 de desembre de 1937 amb la presència d’autoritats del govern de la República i la Generalitat.
Després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat es restituí el baix relleu de Sallarès i Pla. L’11 d’octubre de 1945 se li dedicà un carrer i el 1947 el Gremi de Fabricants creà el Instituto Sallarés i Pla de Estudios Técnicos, Económicos y Sociales. Així mateix, al barri de Campoamor hi ha el CEIP Sallarès i Pla, la qual cosa no deixa de ser un ironia sagnant atesa la seva oposició a que els infants de la classe treballadora accedissin a l’ensenyament primari.
Per tot plegat i ara que l’equip de govern està revisant el nomenclàtor municipal, seria desitjable que el nom de Sallarès i Pla desaparegués de la via pública i el seu monument dipositat en un dels museus de la ciutat.
Bibliografia
BENAUL, Josep Maria (director). El Gremi de Fabricants de Sabadell (1559-2009). Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell, 2009.
· Joan Sallarès i Pla en Cien empresarios catalanes, Francesc Cabana (director), LID Editorial Empresarial, Madrid, 2006.
CASTELLS, Andreu. L’Art Sabadellenc. Edicions Riutort, Sabadell, 1961.
· Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res (1904-1918), Edicions Riutort, Sabadell, 1978.
MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2006.