Tracem una panoràmica de les primeres impremtes així com de la gènesi de les publicacions periòdiques de la ciutat. A més, recollim una atapeïda síntesi de les diferents capçaleres de Diari de Sabadell, la darrera de les quals ha finalitzat aquesta setmana després de 41 anys d’existència en l’etapa democràtica.
La industrialització de la ciutat que va prendre embranzida a la dècada de 1850 va crear la demanda de papers impresos. Això tant pel que respecta a les necessitats de la indústria llanera com ara factures, etiquetatge, targetes, mostraris, sobres… com les relatives a la documentació de l’administració municipal. També, el desenvolupament d’una societat urbana generà una creixent demanda d’informació que es vehiculà a través de la premsa periòdica.
El primer impressor arrelat a Sabadell va ser Gaietà Gaspar que apareix per primera vegada a la contribució industrial de 1854, domiciliat a la plaça Sant Roc. Va començar les seves activitats el 1853 amb l’opuscle titulat Memoria dirigida a los ilustrados Sres. Propietarios del ferrocarril on s’informava de la ubicació de la futura i primera estació de tren a la ciutat. A l’esmentat opuscle es vantava de “el momento en que se ha proporcionado a los habitantes de esta villa la ventaja de una imprenta”. Hem de tenir en compte que llavors es tractava d’un ofici artesanal. Així mateix la seva feina anava més enllà de l’estricta impressió dels textos i afegia tasques més pròpies dels editors com la correcció dels textos o la compaginació. No serà fins més tard que sorgirà la figura de l’editor. Segons la documentació reunida per Joan Alsina i Rafael Subirana, citada per Josep Maria Benaul, sabem que Gaietà Gaspar estava emparentat amb el barceloní Agustí Gaspar Roca que tenia una impremta a la plaça del Palau davant la Llotja.
D’altra banda, Gaietà Gaspar fou l’iniciador de la premsa periòdica local amb tres distintes capçaleres. La primera fou el Diario Sabadellense, qualificat d’independent i apareguda el 1853. La segona fou el Diario de Sabadell, que va començar a publicar-se l’any 1845 i que, segons Joan Puig Pujol, podria ser el continuador del Diario Sabadellense. La tercera publicació periòdica fou Eco de Sabadell, que només va durar de febrer a setembre de 1855. Justament per la multa d’hisenda per no haver pagat la contribució d’aquest darrer diari sabem que l’impressor havia canviat d’adreça al número 29 de la Rambla. Segons, Josep Maria Benaul podria haver una quarta capçalera com es desprèn del rebut conservat a l’Arxiu Turull amb data del 22 de març de 1854 a favor de la publicació El Sabadellense.
Entre 1856 i 1857 no consta cap impressor a la contribució industrial. El 1858 hi figura Pere Vives Llorens, un enquadernador mataroní que va instal·lar la seva impremta al número 16 de La Rambla i s’ignora si va adquirir el taller de Gaspar. Pere Vives era un catòlic molt conservador i amb molt bones relacions amb l’església. Encara que sembla ser que mai va residir a Sabadell, va tenir un destacat paper a la vida teatral de la ciutat com editor-impressor de diverses publicacions com ara Eco del Vallés: semanario científico, industrial, agrícola, literario y de avisos y noticias que va aparèixer el juliol de 1860 i va publicar 29 números fins al desembre del mateix any. Posteriorment tornaria a publicar-se, al juliol de 1864.
Pere Vives va donar-se de baixa de la contribució industrial de Sabadell el 1870 i traslladà l’impremta a Mataró on va morir el 1879. Ara bé, a partir de l’establiment de Pere Vives van sorgir dues empreses impressores-editores a la ciutat. La primera regentada pel seu fill Antoni Vives Pujol que figurava com litògraf a la contribució industrial de 1867 qui va muntar una tipografia que editava El Espectador: semanario industrial, literario y de noticias que va aparèixer l’agost de 1871 amb redacció i administració a la plaça Duc de la Victòria (actual plaça del Gas). El 1873 encetà una segona època, en un format més petit, i passa a denominar-se revista universal amb un nou domicili al carrer Sant Joan, 53. Segons Puig Pujol a les seves pàgines es distingeix l’estil de Teodoro de Mena, funcionari i periodista d’ideologia conservadora, que va regentar una impremta entre 1880 i 1884. A més, la Tipografia Vives va imprimir des del 1883 les memòries anuals del Banc de Sabadell. L’empresa familiar prosseguí les seves activitats fins el 1944.
La segona impremta fou la de Marià Torner Sala que va arribar a Sabadell el 1857 per treballar com a oficial al taller de Pere Vives. El 1865 va instal·lar-se pel seu compte als porxos de l’actual Casal Pere Quart fins el 1919 quan es traslladà al carrer Sant Josep, 36. A la seva mort l’empresa continuà sota la denominació de Viuda i fill de M. Torner i des del 1903 fou regentada per Ramon Torner Tort. Al morir el 1933, la impremta va continuar amb Francesc Torner Vives.
A l’establiment dels Torner s’hi va imprimir una de les publicacions de més llarga trajectòria a la ciutat, la conservadora Revista de Sabadell. Va aparèixer el 4 de juny de 1884 com a bisetmanal i mantingué aquesta periodicitat fins el 1887 amb redacció i administració al carrer Campany, 17. Fins al 1885 fou impresa per Joan Comas Faura, però abans d’acabar l’any va passar a fer-se a l’empresa dels Torner i traslladà la seva redacció i administració al carrer Sant Antoni, 14. El gener de 1888 es converteix en diario de avisos y noticias i va canviar de format als anys 1890 i 1934. La publicació va començar sent bilingüe fins el 1934 quan aparegué amb un format més gran i redactada íntegrament en llengua catalana. La revista fou dirigida per Manuel Ribot i Serra fins a la seva mort en 1926 quan va ser dirigida i administrada pel seu impressor Ramon Torner. La publicació desaparegué el 31 de gener de 1935.
En aquest període hi hagué altres impressor d’existència efímera com el litògraf Marià Basangé Puig que consta com a tal a la contribució industrial de 1878 a 1881 o Joan Cerdà Rigol que hi figura a la contribució entre 1885 i 1886 que fou el primer impressor d’idees progressistes i un dels fundadors de l’Ateneo Cosmófilo Enciclopédico, una entitat que agrupava a maçons i lliurepensadors de la ciutat com ara Tomàs Viladot, Salas Anton o Marian Burguès.
Menció especial es mereixen, per la seva més llarga trajectòria, Joan Baqués, fabricant de llibrets de paper de fumar que entrà al negoci de la impressió que fou continuat pels seus fills. Aquesta empresa va imprimir publicacions com El Conciliador: diario político de anuncios, avisos y noticias (1882), Los Desheradados, órgano de todos los que aman la verdad y el bien (1882), primera publicació d’orientació obrerista a la ciutat, Ja Som Cuatre, (1882) setmanari bilingüe, crític-satiric amb caricatures de Krup o La Pubilleta (1882), setmanari il·lustrat, fundat per l’escriptor i dibuixant Evarist A. Saló que fou la primera publicació local íntegrament redactada en català.
Magí Ribera Martínez va començar en el negoci de la impressió el 1884. Entre 1891 i 1893 s’associà amb l’impressor barceloní Pere Tugas Marca que posteriorment s’instal·larà pel seu compte a Sabadell. Des del 1907 l’empresa fou continuada pel seu fill Ramon Ribera Llobet. De la seves premses sortiren, entre d’altres, publicacions com el setmanari d’orientació catòlica La Propaganda (1883), El Federal (1884), El Eco de Sabadell (1884), autoqualificat d’independent, El Sabadellés: diario independiente, defensor de los intereses locales, de la industria y el comercio (1885), Crónica de Sabadell, diario liberal de avisos y noticias (1885), El Criterio Sabadellés: diario político, independiente, de avisos y noticias, (1878), Lo Gitano Blanc (1890) setmanari humorístic “amb gravats i escrit en el català del qu’ara’s parla”, Lo Full de Paper, periòdic intermitent, festiu literari (1897) o Picarol, setmanari humorístic, una mica banal (1908).
La impremta industrial
A la dècada del 1880 es verifica la transformació de la impremta artesanal a la impressió industrial. L’introductor a Sabadell d’aquest canvi fou Joan Comas Faura, nascut a Barcelona el 1861 que s’instal·là a la ciutat el 1883 per a treballar a la impremta de Joan Baqués i Fills. Poc després va muntar una tipogràfica pel seu compte al carrer Campany i va desplegar una intensa activitat en la impressió de publicacions locals de les més diverses ideologies, així com opuscles i llibres. Aviat va portar la seva família de Barcelona, el 1886 va venir a Sabadell el seu germà, Josep, també impressor i el 1887 els seus pares. Així mateix va imprimir talonaris i impresos comercials de tota mena, paper de cartes i factures per a les industries. Entre 1884 i 1900 fou l’impressor local de major producció al qual se li atribueix la introducció de la impressió de relleu d’acer i la litografia òfset. El 1902 va realitzar la primera impressió en tricotomia per al programa de la Festa Major.
De la seva empresa sortiren publicacions com Lo Catalanista: defensor dels interessos morals i materials de Catalunya (1887), La Imprenta (1888), La Unión (1889), periòdic bisetmanal independent, El Ideal del Pueblo (1889). La Trompeta, setmanari bilingüe humorístic-literari (1891), La Cotorra, setmanari agre-festiu, satíric i literari (1891), La Primavera, setmanari bilingüe, humorístic i satíric (1891), Ravachol, periódico anarquista que “saldrà cuando pueda” (1892) que porta el nom de l’anarquista francès guillotinat aquell mateix anys pels seus atemptats terroristes, El Eco de la Verdad, revista cristiana independiente de las tradiciones humanas (1892) o El Baluarte, òrgan del Círcol Republicà Federal (1894).
Comas va traslladar el 1906 la impremta a La Rambla, cantonada Lacy ,on va muntar els tallers i fou juntament amb Tipografia Vives el primer en mecanitzar el procés productiu. També va ser el primer en electrificar-lo el 1918. Diversos testimonis recollits per Benaul indiquen que va deixar el negoci arran de la llarga vaga d’Arts Gràfiques que comença al gener del 1919. Llavors Joan Vila Maleras, casat amb una afillada de Comas, va fusionar l’empresa amb la de Joan Canals Domènech que, sota la denominació de Canals i Vila, Societat en Comandita, Successors de Comas, va continuar fins el 1925. En qualsevol cas, a l’empresa de Comas es formaren molts dels futurs impressors de la ciutat.
No podem deixar aquesta panoràmica de les impremtes locals sense esmentar a Joan Sallent Prat, encarregat de la impremta de Comas que s’instal·là pel seu compte entre 1908 i 1909 en un cobert del carrer Horta Novella i posteriorment al carrer Sant Quirze. El 1919 s’associà amb Josep Custidio i Serra. La impremta Sallent va produir obres de gran qualitat per a editors locals i de Barcelona. Entre els primers destaca la Biblioteca Sabadellenca, La Mirada, Publicacions La Fona, el llibre de Marian Burguès o les Edicions de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament Republicà. A Barcelona va treballar per El Toisón de Oro, Diana, Barcional, Edicions La Políglota, Llibreria Catalònia, Edicions de la Mà Trencada, Edicions Populars Literàries…A la Guerra Civil va treballar per als serveis de Cultura Popular de la Generalitat. D’altra banda, la seva impremta fou la preferida pels membres de la Colla de Sabadell.
Les capçaleres del Diari de Sabadell
La capçalera anomenada Diario de Sabadell ha passat per nombrosos propietaris i èpoques. La primera, apareguda el 1854, només va tenir un any de duració i no va tornar aparèixer fins a començaments de març de 1879 com Diario de Sabadell: de avisos y noticias amb redacció i administració a càrrec de Llorenç Lladó a la Rambla, 63 i va deixar de publicar-se el mateix any.
Entre 1882 i 1883 va aparèixer un altre Diario de Sabadell: de avisos y noticias amb redacció i administració a la carretera de Manresa, 55. Del 1883 a 1886 es publicà un Diario de Sabadell: literatura, ciencia, intereses materiales, artes y noticias amb la mateixa adreça que l’anterior, la qual cosa fa suposar que fou el seu continuador. Deu anys després, el novembre de 1896, retornà la capçalera de Diario de Sabadell: independiente de avisos y noticies en substitució de Sabadell Moderno i deixà de publicar-se el 22 de setembre de 1897.
S’haurà d’esperar al 1903 per a què torni a sortir Diario de Sabadell: periódico independiente de avisos y noticias, amb Alfaro M. Martinho com administrador, propietari i impressor i seu al carrer Crehueta. El seu director va ser Joan Costa i Deu, periodista i dirigent de la Lliga Regionalista. Deixà de publicar-se al gener de 1905. El 2 d’agost de 1910 apareix, en primer cop en llengua catalana, Diari de Sabadell: autonomista d’avisos i noticies. Tenia la seva redacció al carrer Les Planes, 16. El 1914 va fer un canvi en la capçalera i la redacció i administració es traslladen al carrer Dr. Puig, 34, després de tornar a canviar el format de la capçalera deixà de publicar-se al novembre de 1919. Durant aquests anys foren el seus directors el valencià Miquel Duran i el poeta catalanista de Castellar del Vallès Joan Arús i Colomer que a la postguerra acabaria escrivint un sonet en honor del general Franco amb motiu de la seva visita a Sabadell el 1942.
Aquest periòdic va tenir la seva continuïtat sota la denominació Diari de Sabadell i sa comarca: autonomista d’avisos i notícies. De fet la seva redacció, administració, redacció i impremta es mantenen a la mateixa adreça i amb la línea ideològica del catalanisme, però si l’anterior estava a l’òrbita de la Lliga ara ho estarà en la d’Acció Catalana. El seu primer director fou Josep Maria Castellet i Pont que obrí les seves pàgines als joves de la Colla de Sabadell, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal, els dos darrers dels quals serien els seus directors. El 1935 edità un suplement extraordinari amb motiu dels seus 25 anys d’existència i va deixar de publicar-se el juliol de 1936 quan esclatà la Guerra Civil.
Entre 1942 i 1977 es publicà Sabadell com a butlletí de La Falange i dintre de la xarxa de la premsa del Movimiento Nacional. El 1977 es reconvertí, mitjançant l’empresa Vallesana de Publicacions SA, en Diario de Sabadell, poc abans que sortís a subhasta. Posteriorment va catalanitzar la seva capçalera passant a dir-se Diari de Sabadell. Fins al 2013 va estar dirigit per Ramon Rodríguez Zorrilla i des de setembre del 2013 per Josep Mercadé Mateu. Inicialment es publicava de dimarts a dissabte, però des de gener del 2013 es reduí a tres edicions setmanals (dimarts, dijous i dissabte). El 14 de febrer de 2018 s’anuncià que imprimiria la seva darrera edició el 29 de març. En una altra entrega d’aquesta secció farem una història d’aquest Diari de Sabadell.
El passat dissabte es comunicà que la capçalera havia estat adquirida per l’empresa Novapress Edicions, al front de la qual hi figuren Marc Basté i Leo Torrecilla. L’edifici del carrer Sant Quirze ha estat adquirit per un grup immobiliari i els 18 treballadors de la plantilla han estat acomiadats. Els nous propietaris han anunciat que 10 d’abril tornaria a sortir amb el mateix format, encara que s’han compromès a explicar, el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, els seus plans de futur que contemplen una nova maqueta, una edició digital i recuperar les cinc edicions en paper.
Bibliografia
BENAUL, Josep M., SOLÀ VIDAL, M. Àngels i GARCIA-PLANAS, Plàcid. Sabadell, lletra impresa: de la vila a la fi de la ciutat industrial. Catàleg de la Col·lecció Esteve Renom-Montserrat Llonch. Publicacions Abadia de Montserrat, 2012.
FIGUERAS i CIFUENTES, Gisela. Inventari de l’hemeroteca local: publicacions periòdiques sabadellenques (1845-2004), Arxiu Històric de Sabadell, 2006.
PUIG PUJOL, Joan. 86 anys de premsa local. Sabadell, 1853-1938. Edicions Riutort, Sabadell, 1972.