Repassem la gènesi dels primers transports públics urbans i interurbans de passatgers per carretera a la ciutat. Una modalitat de transport lligada a l’arribada del ferrocarril (1855). Primer s’inicià amb carros de tracció animal, òmnibus, que més tard es mecanitzarien donat origen a l’autobús.
La història dels transports públic urbà i inteurbà per carretera a Sabadell està estretament vinculada a l’arribada del ferrocarril. Jordi Serrano, al capítol titulat Prolegòmens del seu treball sobre la història de la TUS, ha reconstruït la formació i evolució dels primers autobusos, òmnibus en el llenguatge de l’època, des del començament del segle XX.
A l’Antic Règim existien molts diversos serveis de lloguer de cotxes de cavalls amb conductor, com ara diligències o tartanes. La industrialització i sobretot l’expansió del ferrocarril estan en l’origen del transport públic urbà i col·lectiu de viatgers. A Barcelona, el 1854, diverses companyies explotaven les rutes de Sants, Hospitalet, Sarrià, Sant Gervasi, Horta i Sant Andreu, segons del model francès de l’òmnibus o rippert, en honor al nom del seu inventor, Antoine Ripert. Es tractava de vehicles amb una caixa gran i rodes petites tirades per mules o cavalls que evolucionarien cap al tramvia i posteriorment a l’autobús.
Abans existia un servei de diligència de Sabadell a Barcelona que coneixem per la acolorida prosa d’en Marian Burguès: “L’agència Can Carlons –un frare exclaustrat- situat al cap de la Rambla, cada dia feia un viatge a Barcelona, utilitzant un carruatge de sis animals. Anava sempre plena, molts la preferien al ferrocarril, per por de no se sap què, de lo nou, i això que calia proveir-se del dret de seient un dia per l’altre. I no penseu que tothom anés a Barcelona a cavall, una part hi anava a peu (…) Una pesseta! Gastar-se una pesseta en aquell temps era un disbauxa”. Això sumat al maltracta que rebien els passatgers de tercera classe al tren, propicià que “després de 20 anys d’haver-hi ferrocarril, el Vilarotxo encara feia la carrera amb diligència d’aquí a Barcelona”.
El Ferrocarril del Nord, l’actual RENFE, arribà a la ciutat al febrer de 1855 (més info: ‘El ferrocarril a Sabadell‘). L’any 1860, amb motiu de la visita d’Isabel II, es construí un baixador provisional, en la cruïlla entre el final la Rambla i l’actual Gran Via. Un baixador, conegut popularment com apeadero, que no es farà definitiu fins al 1903, però que serà el punt de partida dels primers autobusos urbans i que tenia més viatgers que l’estació pròpiament dita ubicada al davant l’Hotel Suís. Un indicador de la potència de la Rambla en aquest període com a eix vertebrador de la ciutat.
La línia Castellar-Sabadell
L’altra línia interurbana era la que enllaçava Sabadell amb Castellar del Vallès. Poc després de la inauguració de la carretera Sabadell a Prats de Lluçanès (1867), es muntà un servei de viatgers de Castellar a Sabadell, dos cops al dia i coordinat amb l’horari del tren. El 1880 aquest servei el prestaven dos cotxes òmnibus i s’hi feien quatre viatges al dia.
L’octubre de 1882, Àngel Sallent Bosch -carreter, tartaner, rajoler, constructor d’obres i enterramorts de Castellar-, obtingué l’autorització oficial per un cotxe amb quatre cavalls per fer el transport fins a Sabadell. Aquest es l’origen de l’empresa La Vallesana. Els seus estatuts foren aprovats el 3 de març de 1914 a l’ajuntament de Sabadell sota la denominació de Compañía de Ómnibus-Automóviles La Vallesana Sociedad Anónima por Acciones. L’acte va comptar amb la presència dels alcaldes de Sant Llorenç Savall, Castellar i Sabadell.
El primer diumenge de juliol del 1882 s’inaugurà la línia Castellar-Sabadell, amb un preu de 75 cèntims. Costava 15 més que el viatge en tartana que continuaria funcionant dotze o tretze anys més tard. La iniciativa de Sallent fou un gran èxit doncs trigava mitja hora en cobrir el trajecte, a diferència de les tartanes que invertien una hora ben bona. Així en dos diumenges es vengueren 600 bitllets. A més, segons la crònica de la Gazeta del Vallès –citada per Serrano- “els primers conductors anaven vestits amb jaqueta de cuir, guants, gorra especial i ulleres grosses per protegir-se els ulls de la pols que aixecaven les carreteres, que eren camins de pols”. Una indumentària que, sens dubte, impressionaria a la clientela. El parc mòbil de la companyia consistia de dos vehicles Berna de 19 places i un NSU alemany de 14 places que podia anar descobert a l’estiu.
Els primers transports urbans
No existeixen dades exactes sobre el primer servei de transport públic urbà a Sabadell. Segons Josep Maria Benaul i Jordi Calvet, al carnaval del 1902 va haver-hi un servei ocasional d’òmnibus entre l’Euterpe i els Campos de Recreu, al començament i final de la Rambla, per assistir als concerts i balls que es celebraven allà.
D’altra banda, Pere Sanmartí, Peret Tres Quartos i Quirze Vila, Quirze de la Carn- transportista de carn a domicili, “de l’escorxador al domicili”- posaren en marxa un servei de tramvies de tracció animal -de sang com es deia a l’època- amb dos vehicles de tres cavalls. Els diumenges s’hi feia un servei públic amunt i avall de la Rambla des de l’apeadero a l’Euterpe. Posteriorment, aquesta societat passà a Ramon Horts que allargà la ruta de l’Euterpe al Teatre Cervantes, a mitja alçada de l’actual Avinguda Onze de Setembre. També obriren un itinerari entre l’Estació del Nord i el restaurant La Mata a la carretera de Barcelona, que s’anomenaria línia transversal, però sembla ser que no va gaudir de massa èxit.
A la Festa Major de 1907, quan la ciutat comptava amb 24.000 habitants, a iniciativa de Sanmartí i Vila, s’establi diàriament, inclosos festius i amb horaris extraordinaris, una ruta des de l’apeadero del final de la Rambla fins la Creu Alta. Per aquells anys, Ramon Hors traspassa l’empresa a Climent Dalmau Estebanell -ferrer del carrer Les Valls o del Jesús- que funda La Sabadellense. El capital per comprar un tramvia amb dos cavalls va venir de les 15.000 pessetes que va guanyar en una rifa. Feia l’itinerari del baixador de la Rambla, Dr.Robert, Alt Pedregar-plaça Major, carrer Manresa, plaça l’Àngel, Via Massagué, Nou de Jonqueres i barri de Creu Alta.
Un altre personatge que entrà en el negoci del transport públic fou Joan Puig Viñals, Fleca, tractant de bestiar porcí i cavallar, qui va comprar un tramvia amb tres cavalls a un particular del Poblenou de Barcelona i inicià una ferotge competència amb Dalmau. Finalment, Dalmau va vendre’s l’empresa a Puig, qui també va adquirir més tard la línia transversal d’Hors i es quedà com l’únic empresari de transport. Els seus tramvies tenien capacitat per a 16 persones assegudes, però els dies de futbol podien encabir-se fins 40 passatgers.
L’arribada del Tren Elèctric
El ferrocarril elèctric, ara Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, arribà a Sabadell l’1 de juny de 1922 a l’estació del barri de Gràcia i tres anys més tard a la Rambla (més info: ‘L’arribada dels FGC‘). Dos mesos després de l’arribada a Gràcia, Joan Comas Faura, representant de Chevrolet a la ciutat, va posar en marxa, amb l’autorització d’alcaldia, un autobús Chevrolet, matrícula B-5038, que feia l’itinerari Estació Elèctric (Gràcia), Sant Cugat, plaça Marquilles, Font, Escola Industrial, les Valls, plaça de l’Àngel, Dr. Puig, Sant Joan, Dr. Robert i Rambla cantonada Lacy. Diverses avaries motivaren mesos després la renúncia de la concessió.
La concessió passà a mans de Joan Llonch Soler amb el projecte d’enllaçar amb autobús tots els trens des de les 8 del matí a 21.30. Per a prestar el servei disposa d’un Peugot B-5066 amb 18 places i un Ford T matrícula B-9208. Per aquelles dates, Joan Puig comprà l’autobús que havia fet el trajecte Estació Sitges-Barcelona. L’Ajuntament autoritzà Puig “sustituir por tracción mecànica” l’itinerari que ja feia i per posar en servei un tramvia des de l’apeadero de la Rambla i la Creu Alta. El bitllet costava 25 cèntims de la Creu Alta a la plaça Sant Roc i 35 cèntims fins a l’estació de Gràcia.
D’altra banda, Feliu Vilarrubias Riera aconsegueix al juliol de 1923 la concessió per fer dues rutes els dies festius. Del baixador de la Rambla al Teatre Cervantes i des d’allà a l’estació de ferrocarril de Gràcia.
Per aquests anys apareix en escena Miguel Martí Adell, i amb Autobuses Martí, acabaria monopolitzant el transport urbà de Sabadell. Martí Adell, nascut a Morella, s’instal·là a Sabadell quan tenia 16 anys. L’any 1923 s’assabentà que el negoci de la família Llonch estava en venta. Va aplegar esforços econòmics amb el seu cunyat Manel Carceller i arribaren a un acord amb Joan Llonch, mitjançant el qual adquirien el Ford T per 4.280 pessetes, amb l’autorització del servei inclosa, que funcionava sota el nom Creu Alta-Estación Tren Eléctrico. A tal efecte funden, el mateix any, l’empresa Autobuses Sabadell.
La nova estació de l’Elèctric a la Rambla entrà en servei el 21 de setembre de 1925. Per aquest motiu, l’ajuntament autoritza a Puig Viñals a modificar l’itinerari de la seva línia i també a Martí a fer un canvi de ruta que es desdoblà en dues: una, des de la nova estació a la Creu Alta, l’altra fins la Creu de Barberà. L’abril del 1926 s’atorga a Martí Adell una concessió per cinc anys. En 1929, Martí comprà a Puig, El Fleca, el seu autobús per 7.500 pessetes a pagar en mensualitats de 375 pessetes. Posteriorment, adquirí a Puig per 11.500 pessetes els tres òmnibus, els seus sis cavalls, i sis jocs de guarniments. La venda es verificà a través d’un testaferro, Feliu Pous Burguès.
Al 1936 a la vigília de la Guerra Civil, segons les dades recollides per Esteve Deu, existien a Sabadell unes quantes agències de transport i algunes empreses dedicades al transport col·lectiu de viatgers i auto-taxis. Les principals eren: Agència Costa, Agència Casas, l’empresa de Martí Adell, l’Esportiva Sabadellenca i Auto-Taxi SL. Al sector de transport de mercaderies, especialment els carreters, xofers de camions i taxistes, es solia treballar de manera individual i molts cops en règim d’economia submergida. De fet, al sector hi havia quasi la mateixa quantitat d’empresaris i assalariats, 144 i 154 respectivament. També sabem que al 1936 hi havia 31 taxis amb llicència.
Quan esclatà la Guerra Civi (1936), es procedí a l’expropiar i municipalitzar la companyia de transport de viatgers urbans de Martí Adell que constava de set autobusos valorats en 95.536 pessetes i la d’un altre empresari del sector, Jaume Domènech Bros, amb cinc autobusos valorats en 36.183 pessetes. Així es formà la Cooperativa d’Obrers d’Autobusos de Sabadell que prestarà el servei fins el 1939. La seva història serà la matèria d’una altre entrega d’aquesta secció.
Bibliografia
BENAUL, Josep M i CALVET, Jordi. Sabadell tal com era. 1686-1909, Ajuntament de Sabadell, 1984.
BURGUÈS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Edició facsímil, Ajuntament de Sabadell, 1982.
CASTELLS, Andreu. Prolegòmens. Sabadell, Informe de l’oposició (1788-1868), volum I, Ed. Riutort, Sabadell, 1975.
DEU BAIGUAL, Esteve. Sabadell, 1936: economia, societat i política. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017.
SERRANO BLANQUER, Jordi. TUS, un empriu sabadellencec. Transports Urbans de Sabadell, 35 anys de servei a la ciutat (1982-2017). Edita, TUS S. Coop. C. Ltda. Sabadell, 2018.