Tracem una breu semblança biogràfica d’un dels precursors del moviment naturista i ecologista al nostre país que va residir gairebé 70 anys a Sabadell on creà el Jardí de l’Amistat.
Isidre Nadal Baqués, més conegut com a Llum de la Selva, arribà a Sabadell el 1926 procedent de les hortes de la muntanya de Montjuïc on treballava de pagès fins a la seva urbanització arran de l’Exposició Universal de 1929. Els seus orígens familiars són un misteri i objecte de controvèrsia. Ni tant sols hi ha consens respecte a la data del seu naixement, però sembla que va ser la nit del 6 de gener del 1877. Quan ell mateix es referia al seu naixement, afirmava que fou abandonat en una cistella, “com Moisès”, en un racó del Port de Barcelona. Unes monges l’acolliren en un orfenat i el van anomenar Isidre Nadal, nom que va conservar fins que va adoptar el de Llum de la Selva. Per la seva banda, l’historiador Eduard Masjuan indica que el seu segon cognom prové de la seva mare, una prostituta del barri xinès.
Als 14 anys va fugir de l’orfenat i va posar-se a treballar. Gràcies als seus coneixements agrícoles, va ser contractat com a capatàs d’una explotació agrària. Seduït per les corrents anarquistes, va rebre formació cultural a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia del qual fou un estret col·laborador. Tota la seva vida fou un autodidacta, no va tenir accés a estudis formals, però si consta fou un voraç lector. A la llarga entrevista concedida a Andreu Castells, el 1970, va explicar que pertanyia a les colònies tolstosianes de Barcelona del 1898 al 1910 on es practicaven els evangelis des de la perspectiva del cristianisme social amb l’amor com a base de la convivència i on es rebutjava la propietat, l’Estat i el dret. Segons manifestà a Castells, mantenia correspondència i rebia subvencions de Tolstoi que distribuïa entre els colons. Vegetarià i naturalista va fer diversos viatges per Espanya i Europa.
A finals del segle XIX, va fundar les Comunitats d’Esperits Lliures, pioneres del naturisme a Espanya i Catalunya, fonamentades en la llibertat dels seus membres i la responsabilitat personal dels seus actes i on es practica el neomalthusianisme; és a dir, es controlava la natalitat i les parelles no podien tenir més de quatre fills. Com a precursor del naturisme català obtingué el 1900 el grau de Mestre de Natura adoptant el nom de Llum de la Selva. Posteriorment, fundà amb Maria Alonso l’Associació d’Animals i Plantes que perseguia la fraternitat i l’amor a les persones i la naturalesa.
Amb tres amics seus va fundar el 1925 la Societat Catalana de Naturisme, la primera d’Espanya. També col·laborà a la revista Pentalfa, pionera dels moviments pacifistes, ecologistes, i vegetarians espanyols. Aquesta revista proclamava a la portada: “No tiene tendencia política, social ni religiosa; combate los vicios del alcohol, tabaco, carnes, tóxicos, la prostitución y la pornografía”. De ben jove va cremar tota la documentació que l’acredités legalment i quan va haver de fer gestions legals va fer servir les dades de la seva companya, Carme, a qui anomenava Flor de Maig i amb qui no va tenir fills.
L’arribada a Sabadell
A l’arribar a Sabadell el 1926. Va comprar, a nom de Carme, unes terrenys ubicats al barri de Can Rull, que llavors no existia i al darrera d’on ara hi ha la Biblioteca de Ponent que va anomenar el Jardí de l’Amistat. Allí va plantar ametllers, tarongers i tota mena de plantes i ell mateix es construí una modesta caseta. Allí va viure uns 70 anys gairebé sense diners, sense electricitat, menjant només els fruits que produïa l’hort, però sempre crus, sense emprar el foc. Tal com ell mateix va explicar, en plena dictadura de Primo de Rivera, va ser denunciat en sis ocasions per portar barba i cabells llargs per gent d’ordre que l’escridassaven dient-li que es tallés els cabells o que l’empresonessin per ser vegetarià. En sentit contrari, trobà la simpatia dels treballadors que el saludaven efusivament. Ben aviat el Jardí de l’Amistat esdevingué un lloc de trobada per a la reflexió filosòfica i d’intercanvi de coneixements sobre l’agricultura orgànica.
Políticament s’ubicà en posicions molt properes a l’anarquisme. De fet, ja a Sabadell, s’incorporà al grup d’estudis llibertari Idea i Cultura que es reunia al cafè de Cal Mistos on s’aplegaven líders anarquistes locals com Bru Lladó o el pedagog d’origen argentí Edgardo Ricetti partidaris de la creació de la Federació Anarquista Ibérica (FAI). Malgrat el seu pacifisme va donar suport, durant la dictadura de Primo de Rivera, a l’acció directa com a resposta justificada a la violència exercida contra la classe treballadora. A la dècada de 1930 participà en el grup teosòfic Rama Fides i va presidir moltes de les seves reunions.
A l’esclatar la Guerra Civil va tenir un paper destacat en les col·lectivitzacions de les explotacions agrícoles del voltant de Sabadell on foren seguits molts de les seus consells i suggeriments. Així mateix, va ampliar les dependències del Jardí de l’Amistat on es va constituir una biblioteca naturista i pacifista. A més, Llum de la Selva, impulsà dues colònies: una de set famílies en el Jardí de l’Amistat i l’altre de vuit famílies a Ca n’Oriac basades en l’autosuficiència, sense acumular bens i sense utilitzar els diners. A partir dels Fets de Maig de 1937, alguns dels seus membres foren detinguts acusats d’amagar armes i municions.
Amb l’ocupació franquista aquestes colònies foren assaltades i Llum de la Selva romangué en solitari a la seva caseta del Jardí de l’Amistat. A partir de mitjans de la dècada de 1950 Isidre Nadal esdevingué el patriarca del naturisme català i el Jardí de l’Amistat congregava a moltes persones que s’hi atansaven per conèixer els seus ensenyaments. També rebé nombroses visites d’arreu del món com ara els metges Capo o Ferràndiz, anarquistes, naturistes i pacifistes com Pepe Beúnza, Lluís Maria Xirinacs o l’italo-francès Lanza del Vasto, deixeble de Gandhi i fundador de la Comunitat de l’Arca.
A la caiguda de la dictadura franquista, el Jardí de l’Amistat estava rodejat d’edificis. Segons Masjuan, l’Ajuntament presidit per Antoni Farrés el va pressionar perquè abandonés l’hort i la seva caseta, cosa que es va produir tres anys abans de la seva mort el 1983 i poc després del decés de la seva companya Carme. Llavors, uns amics originaris de La Rioja, l’acolliren a la seva Kolonia de Plana Bella, a La Galera (Montsià), on morí a prop de fer 107 anys d’edat.
Se’l va enterrar com ell volia, al costat d’un xiprer, entre les oliveres, amb una túnica blanca i sense taüt, “perquè les flors naixessin abans”. Quatre dones el van dur sobre una plataforma fins a la seva tomba, cobert tan sols per un llençol. Jordi Maluquer indica que no se’l va poder donar de baixa al Registre Civil ja que mai havia constat en ell.
Naturisme, pacifisme i feminisme
Durant la major part de la seva vida, Llum de la Selva només s’alimentà de fruites i verdures crues. A l’entrevista concedida a la revista Integral al setembre de 1892, ho argumentà en els següents termes:
Dime lo que comes y te diré quién eres. El primer paso es una alimentación natural. Los alimentos naturales crudos limpian la savia de nuestra sangre y entonces recibimos el rocío bienhechor de la salud. Yo jamás cocino con fuego. La fruta es el elemento más elevado que Dios ha concedido a los hombres. Es la liberación del hombre de la cocina. Toda otra comida hace que el hombre caiga enfermo, no inmediatamente, pero sí al cabo de los años. Los hombres sólo piensan en estar fuertes, pero existe una alimentación superior que la llamo Natura. Ella hace que me alimente mucho más de los rayos del Sol que de la comida que como. Por eso, desde los 17 años he comido fruta sin fuego, y nunca he estado enfermo”.
Segons explica Masjuan, feia ioga a primera hora del matí, es fregava les cames i la cara amb llimona i a l’estiu anava despullat per prendre el sol amb moderació. Mai va utilitzar la llum artificial perquè al seu parer consumia combustible i embrutava l’atmosfera. Fou un acèrrim detractor dels blocs de pisos que anomenava nínxols i de l’automòbil com a part d’un sistema maquinista que esclavitza l’home.
Llum de la Selva fou un defensor de les idees naturistes, segons les quals la natura és una font espiritual d’energia còsmica. La natura és la font d’inspiració per a la pau entre les homes i les persones, mitjançant una existència frugal, senzilla i sense ambicions materials. També va ser un pacifista, defensor de la no violència, en principi inspirat per les teories de Lleó Tolstoi i molt més tard per les de Gandhi. Així mateix va estar molt influenciat per les doctrines anarquistes a favor d’una societat sense jerarquies, pàtries o estats. En una altra entrevista concedida a Integral al 1983 manifestà:
Somos una gran familia dispersa por el mundo. Una familia espiritual que no tiene organización, jerarquías, ni poder. No existen países, razas o idiomas en el corazón de nuestros hermanos. Tan sólo un color: el blanco. Palomas blancas, banderas blancas, rosas blancas…en mitad de un desierto oscuro. Y una sola consigna: la unidad”.
Així mateix propugnà el feminisme, considerava que la dona estava esclavitzada pel seu paper de donar vida a nous ésser humans en un món hipòcrita i violent. La dona havia de lluitar per la seva llibertat, perquè si no ho fa ell no farà ningú i ser l’única responsable de la seva capacitat reproductiva.
El Jardí Oblidat: un relat coral from La Travessia on Vimeo.
El 1985 l’Ajuntament li va dedicar un carrer al barri de Can Puiggener. El 2012 el grup La Travessia realitzà el documental titulat El Jardí Oblidat. Un retrat coral on es recullen diversos testimonis de persones que van conèixer a Llum de la Selva. D’altra banda, les plataformes Acció Cultural Metropolitana i SiteSize han elaborat diversos projectes per a recuperar la memòria història i l’espai on va estar ubicat el Jardí de l’Amistat.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i Revolució, 1936-1939. Edicions Riutort, Sabadell, 1982.
MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.
PARREÑO ROMAN, Nicolàs. Llum de la Selva. Punto Rojo Libros. Sevilla, 2014
SITESIZE. Recuperació paisatgística del Jardí de l’Amistat. Quadern n. 29, Desembre 2012.
El jardí de l’amistat.
