Juli Batllevell va deixar una forta empremta a la ciutat amb una sèrie d’edificis emblemàtics. Alguns s’han conservat com el Despatx Lluch, l’escola Enric Casassas, l’Hotel Suís, el Museu del Gas o la façana posterior de l’Ajuntament. Altres, com el Café i Teatre Euterpe, la Presó Cel·lular o el Centre Català, han desaparegut. Aquí tracem un esbós de la seva biografia.
Juli Batllevell va néixer el 1864 al número 127 de carrer de Gràcia. Va ser el quart fill del matrimoni format per Gabriel Batllevell i Tort, nascut a Molins de Rei, i de Dolors Arús i Viver, natural del Papiol. La família s’havia instal·lat a Sabadell el 1860.
El seu pare fou mestre d’obres i va col·laborar amb un altre mestre d’obres, Josep Antoni Obradors, en el primer pla d’eixampla de Sabadell projectat per l’arquitecte Francesc Daniel Molina que, conegut com a Pla Molina i malgrat va ser aprovat el 1865 a Madrid, mai es va portar a la pràctica. Gabriel Batllevell va projectar i construir moltes cases i quadres tèxtils a la ciutat, entre elles destaca la coneguda Les Voltes de l’Oliver, projectada el 1862, com a residència de l’industrial Pere Oliver i Salt, besavi de l’escriptor Joan Oliver i on ara hi és el Casal Pere Quart. El 1869 fou anomenat mestre d’obres de l’ajuntament de Sabadell i entre 1870 i 1890 va canalitzar una part important de les llicències d’obra privada presentades a l’Ajuntament.
Juli Batllevell va cursar els estudis primaris i el batxillerat a les Escoles Pies de Sabadell. El 1880 inicià a cursar arquitectura a la Escuela Superior de Arquitectura de Madrid on va obtenir el títol el 26 de setembre de 1890. La bona posició social i professional del seu pare va assegurar-li la feina. Així, només tenir el títol, va començar a signar encàrrecs tant a Sabadell com a Barcelona. Els seus primers treballs foren d’un bloc de pisos a l’Eixample de Barcelona i un regle de cases a Sabadell. També, el 1891 s’encarrega de la reforma del cafè Soler i Cruz, que havia estat projectat pel seu pare, al davant de l’antiga estació dels ferrocarrils. Onze més tard emprendrà una reforma en profunditat de l’edifici per a bastir l’Hotel Suís.
Segons Josep Casamartina es produeix llavors un relleu generacional ja que des del moment de Juli va començar a treballar a la ciutat pràcticament desapareixen les llicències signades pel seu pare.
El 1892 inicia les seves primeres obres importants a Sabadell com el Cafè Euterpe i el Centre Català, les dues ubicades a La Rambla. De fet, Juli Batllevell era soci del Centre Català i va ser vicepresident de la secció de Ciències, Legislació i Història entre 1898 i 1899 i president d’aquesta secció entre 1899 i 1900. A més va casar-se amb la cunyada del seu president Manuel Folguera i Duran. El 1983 projecta i dirigeix la construcció del Teatre Euterpe i la Casa Bru al carrer Gràcia 129-131. La seva producció sabadellenca continua amb les naus de La Auxiliar Industrial Sabadellense, dedicada a la tintoreria i ubicada a la llera del Ripoll, prop de la carretera de Santa Perpètua i el mateix any construeix el Col·legi Sant Miquel de la Congregació de la Sagrada Família a Molins de Rei.
Arquitecte municipal
El 14 d’agost de 1895 guanya la plaça d’arquitecte municipal de Sabadell en competició amb Enric Fatjó i Torras i Gabriel Borrel i Cardona, que havien estat condeixebles seus a l’Escola Pia. El càrrec havia quedat vacant per la dimissió del seu predecessor Miquel Pasqual Tintorer per discrepàncies sobre les noves condicions de treball i que implicaven més hores de feina. Batllevell va acabar les obres iniciades per Pasqual Tintorer i projectà d’altres com la urbanització de la Plaça de l’Àngel, la de la Plaça de Sant Joan i l’anomenada Rambleta paral·lela a via del tren. Així mateix dissenyà la instal·lació de fonts i mobiliari urbà.
Batllevell simultanieja la seva tasca municipal amb els seus treballs privats. Aquest mateix any rep un dels encàrrecs més importants de la seva carrera, la reforma d’una de les cases de pagès de la família Oliver a la Vall d’Horta: El Marquet de les Roques. L’encàrrec li fa Antoni Oliver, pare de Joan Oliver, que era un dels grans clients del seu pare.
El 7 de març de 1897 contrau matrimoni, a la parròquia de la Concepció de Barcelona, amb Antònia Poal i Coret, nascuda a Terrassa i cunyada de Manuel Duran. La parella s’instal·la primer a la casa del seu pare i poc després al número 16 del mateix carrer de Gràcia. Tindran quatre fills: Maria Assumpció, que va morir als 23 anys, Montserrat, Roser i Lluís.
Entre la seva obra pública d’aquest any destaca l’Escola Municipal, la primera de la ciutat, del carrer Llobet, l’actual Enric Casassas, i la Presó Cel·lular. A Sant Pere de Terrassa, que encara era un municipi independent, construeix l’Ajuntament. Alhora continua la seva tasca privada a Sabadell amb naus, casals i cases, a Barcelona realitza blocs de pisos a l’Eixample i Ciutat Vella. El 1899 contacta amb la família Balcells propietària de un important empresa naviliera i que comença a dedicar-se a la construcció d’habitatges de lloguer a Barcelona. Així construeix dos blocs de pisos al carrer Balmes que donaran el tret de sortida a altres promocions immobiliàries a Barcelona i al Prat de Llobregat. També, any comença les seves col·laboracions puntuals amb Antoni Gaudí a la construcció de la Casa Calvet.
A la seva etapa com arquitecte municipal va patir molts problemes i l’oposició d’una part de la Comissió de Foment que l’acusà de no dedicar prou temps a les tasques del càrrec. El 23 de novembre de 1899, a petició de l’esmentada comissió, és destituït per l’alcalde Pere Barata que nomena interinament a Enric Fatjó. Batllevell interposa un recurs i s’obre una investigació que l’exonera, de manera que el 16 de gener de 1900 es readmès en el càrrec. Mentre va durar el contenciós va guanyar, al desembre de 1900, la plaça d’arquitecte municipal de Badalona, que havia abandonat precisament Enric Fatjó per dimissió.
El 1899 projecta, a petició del fabricant Joan Brujas i Pellisser, l’edifici La Energia, a l’actual Plaça del Gas, llavors anomenada del Duc de la Victòria, en honor a Baldomero Espartero, així com la fàbrica de gas també anomenada La Energia als carrers Samuntada, Dr. Rojas, Buxeda i del Bruch. També dissenya el mausoleu de la família Gorina i Pujol, les primeres naus de la fàbrica cotonera de la família Brutau entre els carrers Bosch i Cardellach, Sallarès i Pla, Sant Oleguer i Fèlix Amat. Al Passeig de la Plaça Major inicia la construcció de las Cases de Vicenç Garriga, on al cap de dos anys s’instal·larà la botiga Las Drogas i la farmàcia La Barcelonesa (ara de la família Llop). Així mateix al 1899 construeix a Badalona la fàbrica de galetes La Glòria i a Barcelona, al carrer Bailen, la casa del cotoner Teodor Prat, propietària de la colònia Prat de Puig-reig.
Reincorporat a la plaça d’arquitecte municipal a Sabadell, projecta i dirigeix la remodelació de la façana posterior de l’Ajuntament, la urbanització i enjardinament de la plaça del Dr. Robert. El 1900 construeix la seu del Cercle Republicà Federal al carrer Dinarès, aleshores del terme municipal de Sant Pere de Terrassa i el Gremi de Fabricants li encarrega l’estand per la Exposició Universal de París. Aquest mateix any realitza diverses obres privades a Badalona i Barcelona i es trasllada a Barcelona, al carrer Roger de Llúria 2, a un immoble propietat del seu amic Martí Trias, on radicarà el seu despatx professional i on residirà fins a la seva mort.
L’ajuntament de Sabadell li encarrega, el 1901, el projecte de Nou Hospital, a l’indret conegut com Taulí; tanmateix les discrepàncies sobre les condicions i terminis de l’obra provoquen que abandoni el projecte que serà assumit per Enric Fatjó que se ofereix a fer-lo gratis. Per encàrrec dels germans Vives construeix a La Rambla, el Hotel de España i basteix una sèrie d’edificis en aquest tram de La Rambla com la Casa Brujas i el Cafè Condal. Així mateix col·labora amb Gaudí en la urbanització del Parc Güell i un any després comença el xalet de Martí Trias al Parc Güell que no acabarà fins el 1906.
El 1902 inicia la seva etapa plenament modernista com el Magatzem de vins a La Rambla 77 i la transformació del Cafè de Cruz en l’Hotel Suís, per encàrrec de la família Brutau. A Badalona, on encara manté el càrrec d’arquitecte municipal, dissenya el projecte de cementiri municipal que no arribarà a construir-se, així com diverses obres com el xalet per Antonio de Vials. A Barcelona comença la construcció d’un bloc d’habitatges al carrer Casp, 46, al costat de la Casa Calvet. A Sabadell, el 1903, dirigeix i dissenya la Casa Brutau i la Ferreteria Puigmartí al primer tram de La Rambla que pràcticament tota ella acabaria sent projectada per ell. A Barcelona inicia les obres de la Casa Burés, al carrer d’Ausiàs March, 46, que serà una de les seves obres més importants a la capital catalana.
Obra privada
Els seus problemes amb l’ajuntament de Sabadell reapareixen el 1904 amb un altre intent de destitució i la interposició d’un recurs del qual es fa ressò la premsa barcelonina. El 1905, Eugeni Güell li encarrega la Caserna de la Guàrdia Civil al Park Güell i entre 1906 i 1907 construeix els xalets modernistes a Barcelona, al carrer del Císter, per a Gabriel Gelabert i Alexandre Bulart. Així mateix dissenya el panteó de la família Oliver on serà enterrat l’escriptor Pere Quart.
La seva tasca com a arquitecte municipal continua el 1908 amb l’obertura i urbanització de la segona part del carrer de la Indústria i probablement intervé en la nova façana del Col·legi de la Sagrada Família. També, per encàrrec de Joaquim Taulé, construeix un edifici industrial destinat a lloguer, conegut com el Despatx Lluch, que serà la seva darrera obra important d’estil modernista que farà a la ciutat. Així mateix, projectà el panteó familiar de la seva família al Cementiri de Sabadell.
El 1908 és nomenat vocal de la Junta del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona, escissió progressista de la Lliga Regionalista, que palesa el seu compromís amb el catalanisme polític.
Després de treballar en un projecte de Mercat cobert, que no prosperarà per causes econòmiques, presenta la seva dimissió com arquitecte municipal el 14 de febrer de 1910, encara que es compromet a continuar amb les seves funcions fins que se li trobi un substituït que serà Josep Renom i Costa. A títol personal realitza el 1911 el projecte i la direcció de la Caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell, promoguda per un grup d’empresaris i l’ajuntament que serà una de les seves darreres obres a la ciutat.
Un any després s’encarrega de la reforma de la masia de Can Borrell, a Castellar del Vallès, que serà el seu comiat de l’etapa modernista i construeix a Mataró el casal per a Josep Viladevall i Àngela Brutau.
A finals de desembre de 1913 abandona el càrrec d’arquitecte municipal de Badalona, encara que continuarà treballant a la ciutat sobretot construint fàbriques com ara la Sociedad General de Industria y Comercio i una sèrie de naus al Cotonificio di Comigliano-Ligure i al 1915 la fàbrica de pintures Gerardo Collardín. Així mateix, realitza el projecte de remodelació del saló de plens de l’ajuntament de Badalona.
El 1914 construeix un seguit de tallers industrials a Barcelona com la Fumisteria Cañameras, al carrer Diputació. El 1916 s’encarrega de la construcció de la fàbrica de l’empresa Salat SA, dedicada a la producció d’oli i perfumeria als carrers de Lleida i Fra Juncosa. Així mateix, al 1920, construeix el taller, garatge i botiga de l’empresa automobilística i d’importació de camions, tractors i cotxes de luxe Stevenson, Romagosa i Cia als carrers València i Bruch. Un any després dissenya i dirigeix la capella del Sagrat Cor de Jesús d’estil neoromànic a Vallvidriera.
El 1922 torna a treballar puntualment a Sabadell en un bloc d’habitatges a la Via Massagué per encàrrec de Pere Francesch Ruhí. En altre ordre de coses es fa soci de l’Associació Protectora d l’Ensenyança Catalana promoguda pel seu cunyat Folguera i Duran qui, el 1923, li encarrega un xalet al bosc de la Colònia Güell, en memòria del seu fill, el poeta Joaquim Folguera. També, aquest any edifica la Casa Brutau al carrer d’Aragó.
Batllevell continua treballant a Badalona, entre les que destaca la reforma del Cinema Picarol per esdevenir el Teatre Guimerà. El 1924 rep l’encàrrec del degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Amadeu Hurtado, per remodelar el Palau Casades com a nova seu de l’entitat. Dos anys més tard projecta i dirigeix la construcció de la fàbrica de ràdios, aparells de música i discos, La Voz de su Amo. També el 1926 acaba el grup d’habitatges dels carrers Muntaner i Massana.
El seu darrer projecte va ser tres blocs d’habitatges destinats al lloguer al carrer Diputació per encàrrec de la família Peris Mencheta. Juli Batllevell va morir el 20 de setembre de 1928 a Barcelona, víctima d’una peritonitis.
Diversitat estilística
Segons l’anàlisi de Josep Casamartina de la seva producció arquitectònica, Batllevell va conrear una gran diversitat d’estils que, en part s’explica per la gran varietat d’encàrrecs que va rebre des de obres intranscendents a altres d’envergadura i adaptant l’estil a les condicions específiques de cada obra.
Tanmateix, en els seus primers passos com arquitecte, va dissenyar una sèrie d’edificis que el situen entre “els modernistes primerencs, amb la utilització virtuosa del totxo vist, arcs i obertures mixtilinis i composicions innovadores o, com a mínim, agosarades”. Ara bé, “paral·lelament emprava amb gràcia el neogòtic en algunes obres i, en altres, l’eclecticisme de finals del segle XIX, un repertori que convivia amb l’austeritat més absoluta i aclaparadora d’altres obres seves”.
Amb la consolidació del Modernisme, al 1900, tot i mantenint les altres opcions estètiques, va realitzar una sèrie d’obres en aquest estil que va utilitzar particularment a les seves obres a Sabadell. Quan a finals de la dècada de 1910, el Modernisme començava a decaure va dissenyar, especialment a Barcelona, una sèrie d’obres en l’estil Art Noveau, d’estil neoplateresc o edificis gairebé sense elements ornamentals que l’apropen al naixent Noucentisme.
A parer de Casamartina, “potser un dels trets més comuns en l’obra de l’arquitecte és aquesta barreja d’estils que, sovint, fa coincidir en la mateixa obra, com si l’edifici hagués sofert diverses reformes amb el pas dels anys o, fins i tot, dels segles”. Així, doncs, una de les característiques més remarcables no seria la unitat del seu estil, sinó la seva capacitat per adaptar l’estil estètic a cada projecte en concret.
A banda de la seva producció arquitectònica, Batllevell fou vicepresident de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, participà en el Primer Congrés Espanyol Internacional contra la Tuberculosi amb la ponència Arquitectura sanitària. Les ordenances com mitjà primordial contra la tuberculosi. Així mateix fou revisor de comptes de la secció de Belles Arts de l’Ateneu Barcelonés, inspector tècnic de la Comisión de Asilos y Albergues i, juntament amb Josep Puig i Cadafalch, membre de la comissió per a la creació de l’Escola de Funcionaris de la Diputació de Barcelona, de la que fou vocal tècnic quan es va constituir. També fou membre de l’influent Sociedad Barcelonesa de Amigos del País, va formar part de la comissió de conclusions del IX Congrés Nacional d’Arquitectes i de la junta de l’Exposició Universal de Barcelona, així com membre del Comitè per al Pla General de l’esmentada exposició que es celebrà el 1929.
Bibliografia
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’Història de Sabadell, Comissió de Cultura, Ajuntament de Sabadell, 1932.
CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Fundació Gas Natural Fenosa. 2001.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Edicions Riutort, Sabadell, 1978.
LARROSA, Manel. La urbanització de la ciutat industrial, 1845-1900. Nova Biblioteca Sabadellenca, Sabadell, 1986.
DD.AA. Sabadell al segle XX. Eumo Editorial, Vic, 2000.