L’any 2012 arriba a la seva fi. No serà l’últim any de la humanitat malgrat algunes profecies. Però sí passarà al record com un any trist. Hem escollit les 10 notícies que considerem més importants d’aquest any a la ciutat per fer-vos un resum. Si en trobeu a faltar alguna, ens ho podeu dir a través dels comentaris o les xarxes socials.
1. La crisi que no marxa
2012 ha estat l’any número 5 de la crisi, i a diferència del cop sec i sorprenent del 2008 o de les retallades del 2010, ja no sembla ni notícia. Ha estat l’any en que vista la falta d’oportunitats, milers de persones han decidit emigrar (o tornar als seus països d’origen).
L’atur no ha pujat dràsticament, però ha continuant fent-ho. Al desembre de 2011 hi havia a Sabadell 19.620 aturats, el mes de novembre de 2012 la xifra s’enfila ja fins els 21.137 sabadellencs. L’efecte Via Sabadell no s’ha notat en el global i l’atur ha pujat una mica menys del 10 per cent en el que va d’any.
Les retallades estatals, catalanes i ara també locals continuen i per exemple el curs va començar amb més alumnes i menys professors. Els serveis públics continuen tocats i desbordats i entitats com el Rebost Solidari de Sabadell no paren d’augmentar el número de persones a qui faciliten menjar. El mateix passa amb Creu Roja, Càritas i altres. El consum està estancat, més amb la pujada de l’IVA, i la crisi comporta altres derivacions com més consultes a salut mental i més interès en estudiar alemany a l’Escola Oficial d’Idiomes.
2.La crisi Mercuri posa l’Ajuntament de Sabadell sota sospita
L’Ajuntament de Sabadell es troba des del 27 de novembre sota sospita judicial. Una operació amb 300 Mossos d’Esquadra escorcolla fins a mig centenar d’oficines, despatxos i domicilis particulars en l’anomenada Operació Mercuri. La Fiscalia Anticorrupció posa en l’epicentre d’una xarxa de cobrament de comissions l’Ajuntament de Sabadell.
Hi ha fins a 40 imputats (més que en l’Operació Pretòria). L’Ajuntament té imputat l’alcalde, Manuel Bustos, i tres regidors (Paco Bustos, Ricard Estrada i Joan Manau), així com quatre càrrecs de confiança i el cap de la Policia Municipal. També l’exportaveu del PP, Jordi Soriano, o el president del Gremi de Constructors, Melquíades Garrido, així com altres empresaris. L’any 2012 acaba amb el cas sota secret de sumari, a l’espera del seu aixecament i de l’auto de processament.
Però a escala política, ja res no tornarà a ser igual. L’Ajuntament premiat com el més trasnparent en dues ocasions veu la seva governabilitat en perill. El govern està en minoria i s’obstina en mantenir els càrrecs imputats, malgrat anar en contra del programa electoral socialista, de la pràctica habitual en casos de corrupció política i de la pròpia governabilitat de la ciutat. L’oposició demana dimissions. Els pressupostos són rebutjats i les ordenances fiscals s’han de prorrogar.
Sabadell es dirigeix el 2013, si res no ho impedeix, cap el bloqueig polític en un context de clar descontentament social, depressió econòmica i rebuig al que cada cop més ciutadans consideren “casta política”.
3. Sant Pau de Riu-sec dóna les primeres passes
La gran aposta de serveis de la ciutat esdevé realitat, tot i que distant el que es va anunciar en el seu moment. Després d’anys d’obres, Via Sabadell entra en funcionament amb diversos establiments comercials i centenars de llocs de treball creats (Ikea, Leroy Merlin, Conforama, Mercadona, McDonald’s, Viena, Foster’s Hollywodd, Pans and Company…). Via Sabadell provoca canvis en l’entrada sud de Sabadell.
Tot i així, el projecte dista de ser el parc empresarial que es va anunciar inicialment, on la indústria i les tecnologies havien de convertir-lo en un referent. Com a mínim de moment, Via Sabadell és un polígon comercial. És d’hora per valorar les afectacions, positives o negatives, en el consum i el comerç a la ciutat, així com en la mobilitat i la generació d’oportunitats de negoci. A finals d’any es coneix que la promotora de la iniciativa, Vantoureix, entra en l’antiga suspensió de pagaments.
4. La ciutat perd capitalitat econòmica: CASSA, Unnim, Cubigel, C.E.Sabadell
Sabadell continua perdent capitalitat, producte de la globalització. L’any comença amb l’adquisició per un euro de l’antiga caixa Unnim per part del BBVA. S’opta per les prejubilacions i altres rescissions de contracte, a més del tancament d’oficines a Catalunya. L’Obra Social d’Unnim es mantindrà, tot i que limitada.
D’altra banda, després de l’operació fallida l’any 2010, Aigues de Barcelona es farà amb el control de la Companyia d’Aigues de Sabadell, la segona empresa del sector a Espanya, després de la pròpia AGBAR. Els accionistes locals de CASSA, molt tocats per la crisi econòmica, donen el vist-i-plau a l’OPA.
L’antiga fàbrica Unidad Hermética passa a les mans dels xinesos després de ser administrada pels tribunals. Cubigel redueix la seva plantilla, no sense problemes. En el mateix sentit, el Centre d’Esports Sabadell passa a ser controlat per un grup japonès.
5. El C.E.Sabadell es manté a la Liga Adelante
En l’any del seu retorn a Segona després de dues dècades, el Centre d’Esports Sabadell manté la categoria de plata. Tot i el mal final de temporada, els de Carreras aconsegueixen la permanència. Durant l’estiu, el Sabadell amplia capital i passa a ser controlat per un grup inversor japonès que creu en el projecte esportiu i marca la fita d’arribar a Primera Divisió en tres anys.
Durant la primera part de la temporada 2012-2013, els de Carreras, amb una plantilla molt renovada respecte la temporada 2011-2012, es consoliden a la meitat alta de la classificació, sentint com a viable jugar el playoff d’ascens. L’assignatura pendent són els partits a la Nova Creu Alta, on s’escapen sovint punts. I també la manca d’implicació de la ciutadania. El C.E.Sabadell és un dels equips de Segona amb menor assistència i menys abonats.
6. Nous actors socials: PAH, iaioflautes, SBD Lluitant, Acampada Parc Taulí
El malestar social causat per la crisi econòmica i la manca de respostes efectives pels agents polítics tradicionals s’organitza en nous moviments socials a l’Estat, Catalunya i Sabadell. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca es consolida com un referent per a les persones que pitjor ho passen. La movilització contra les retallades en l’educació es manté de forma puntual. Durant la primavera neixen els iaioflautes de Sabadell, carregats amb armilles grogues i disposats a denunciar, mitjançant “entremaliadures” les injustícies de l’actual sistema econòmic.
L’any acaba amb part de la plantilla de l’Hospital Taulí tancats en acampada. D’altra banda, la plataforma anticapitalista SBD Lluitant sorprèn durant les dues vagues generals amb dues manifestacions seguides per milers de persones.
7. L’annus horribilis de l’Ajuntament: el Pla d’estalvi
L’Ajuntament de Sabadell es veu obligat a acollir-se a una línia de crèdit del govern espanyol per acabar amb el volum de factures impagades. El consistori acaba l’any 2011 amb més de 20 milions en impagats. El govern local responsabilitza la Generalitat, que no paga els deutes (i la Generalitat acusa al govern central de no pagar) malgrat que ajuntaments com els de Terrassa o Barcelona no s’han d’acollir al pla.
El Ministeri d’Hisenda exigeix a canvi del crèdit mesures d’estalvi. Bàsicament un compromís per gastar menys i ingressar més. En aquest sentit, es limiten horaris d’equipaments municipals, es fusionen empreses i es pugen tarifes. L’Ajuntament acomiada una vintena de treballadors laborals el mes de juliol. El canvi de les tarifes a l’Escola Illa, l’Escola de Música, el Conservatori i les escoles bressol xoquen contra les AMPES i els alumnes, malgrat que no afecten el volum de matrícules del curs següent.
8. Dues vagues generals es deixen notar
Les dues convocatòries de vaga general es noten amb força a Sabadell, tant el 29 de març com el 14 de novembre. En les dues ocasions, surten al carrer més de 15.000 persones contra la reforma laboral i les polítiques econòmiques dels governs. Els sindicats tradicionals, UGT i CC.OO, ensenyen la seva muscultura, malgrat també estar afectats pel desprestigi, i la plataforma SBD Lluitant es presenta en societat amb força.
La vaga del 29 de març es tanca amb sis detinguts a la ciutat, a causa de disturbis al barri de l’Eixample. Els Mossos d’Esquadra carreguen contra la manifestació de SBD Lluitant i detenen mitja dotzena de persones, entre ells, un menor. Els deixen en llibertat la mateixa tarda. Al Mercat Central es viuen també escenes de tensió i enfrontaments entre paradistes i vaguistes.
La vaga del 14 de novembre, enmig de la campanya electoral del 25N, es viu amb més calma però amb més gent al carrer que el 29 de març. Només a la tarda, un grup incontrolat causa petites destrosses en alguns bars i restaurants de la Rambla de Sabadell.
9. Bon paper local als Jocs Olímpics de Londres 2012
Sobretot a causa del Club Natació Sabadell, un dels que més esportistes olímpics aporta a Londres 2012, Sabadell fa un bon paper a les Olimpiades. Per primer cop a la història, dos esportistes nascuts a Sabadell són medallistes. Són les jugadores de waterpolo del Club Matilde Ortiz i Maica Garcia. El Club Natació es reivindica a escala mundial amb vuit medalles de plata (sis a waterpolo i dues a natació).
Malgrat els èxits, el Club Natació Sabadell viu una època amb les aigues remogudes. La mala situació econòmica fa que s’acomiadin treballadors i es pugin les tarifes als socis. La directiva de Miquel Torres viu amb una oposició latent a l’entitat i affaires com la fracassada renovació de Mireia Belmonte fan que l’entitat sabadellenca no pugui celebrar un any perfecte.
Fora de la natació, i malgrat el fracàs del combinat estatal en futbol, el futbolista del barri de Cifuentes Cristian Tello també participa a Londres.
10. Banc Sabadell és el quart d’Espanya
Banc Sabadell esdevé la quarta entitat financera d’Espanya després d’adquirir la Caja de Ahorros del Mediterráneo y el Banc Mare Nostrum (que controla a Catalunya Caixa Penedès). D’aquesta manera, en volum de capitals, el Sabadell queda només per darrera del Santander, el BBVA i CaixaBank.
Malgrat ja no tenir la seu central a la ciutat, el Sabadel manté un gran percentatge de plantilla de Sabadell i les seves arrels, com mostra la campanya ‘Som Sabadell’, que converteix un vídeo de la plaça Sant Roc en viral a escala internacional.
