Cada dissabte i diumenge d’estiu iSabadell publica una selecció dels textos més destacats presentats el tercer concurs de microrelats de iSabadell.
Avui publiquem el segon classificat en llengua catalana per l’equip de la secció de Cultura de iSabadell. És el relat L’anell, signat amb el pseudònim Boira. Diu així:
Van quedar en una cafeteria poc cèntrica i on a aquella hora no hi solia haver gaire gent. Primer va arribar ell, i al cap de cinc minuts mal comptats ho va fer ella. Quan es van tenir al davant van dedicar-se un somriure fugisser i amb espurnes de nerviosisme. Van asseure’s, van abaixar la mirada i es van donar les mans. Tant les de l’un com les de l’altra eren tendres i suaus i delicades, com aquella olor de pa que aflorava del forn de l’establiment i que de mica en mica ho anava envaint tot. Van fer una respiració profunda, per copsar amb tota la intensitat possible l’amalgama de farina, llevat, aigua i sal. O potser va ser per intentar agafar l’assossec que cap d’ells no tenia? De nou van aparèixer les rialles, molt més múrries. Els ulls també es van atrevir a clavar-se en els de l’altre. I les mans seguien ben enllaçades, com si s’haguessin enganxat, com si en lloc de quatre fossin una de sola. Mentre es van fer el primer petó ella va notar com ell, enjogassat, li feia girar l’anell de casament. Però llavors no volia pensar en el seu marit.
