Malgrat el silenci d’alguns mitjans de comunicació que només pretenen despistar-nos i fer-nos una rentada del cervell, el drama dels refugiats que arriben a Europa continua. Des de fa unes setmanes intenten desorientar-nos anunciant-nos a so de bombo i platerets que les migracions s’estan acabant i que la normalitat és ja gairebé un fet quotidià. Les barcasses s’han esfumat i els europeus ja podem viure-hi tranquils i oblidar aquesta taca dolorosa que intenta perdurar en les nostres memòries.
Sortosament, encara queden publicacions honestes i amb una dosi d’ètica indestructible que informen sobre els diferents escenaris de la tragèdia i publiquen informacions que contradiuen allò que els estaments polítics obliguen a escriure. S’ha de ser molt ignorant per creure que aquesta catàstrofe humanitària pot desaparèixer d’un dia per un altre, però tots en coneixem, de persones que creuen a ulls clucs allò que se’ls diu, sense anar-hi més enllà. Formen part d’aquell important grup de ciutadans ben alliçonats per tal que no prenguin consciència de res, votin cada quatre anys, si pot ser a partits que no causin ensurts als mercats i que, malauradament, en són molts.
Si ja és prou important la tasca d’aquestes edicions ja sigui en paper o per la xarxa, encara ho és més la vivència de persones amb nom i cognoms sobre el terreny. Totes elles són cabdals pel tal de desmuntar les mentides estructurades dels governs i ofereixen una visió completa i veraç d’una situació que està molt lluny de ser corregida. Les diferents ONG que operen sobre el terreny es veuen desbordades i abandonades i són les úniques que recolzen els milers de refugiats que, una vegada feta la travessa, creuen que arriben al paradís. Cal també valorar la feina de les persones anònimes, especialment gregues, que, oblidant la seva pròpia misèria, ofereixen el que tenen a la gent que arriba a les platges.
Semblaria que només la ciutadania se’n fa el càrrec de tan desastrosa situació, veient la ineptitud dels seus governants. No és cert del tot ja que tan a Lesbos com a Dunkerque, dos anònims i desconeguts alcaldes no només s’han exclamat sinó que han fet passes en contra de les opinions dels seus respectius governs. Spyros Galinos, alcalde de l’illa de Lesbos ja va plantejar un boicot a les darreres eleccions municipals, negant-se a posar-hi les urnes si no hi havia una reacció de les autoritats estatals. La situació a aquesta paradisíaca illa grega és desesperant. Si ja pateix una superpoblació deguda al turisme, ara s’afegeix no només l’arribada de refugiats sinó també la manca de tombes pels ofegats. És la trista realitat d’un territori que és castigat per la crisi i pel drama sobrevingut. El caos és perceptible des del primer moment i no hi ha latrines per a tothom. Fins i tot el menjar s’acaba i amb prou feines se n’ofereix una ració al dia. Els oportunistes venen productes de primera necessitat a preu d’or i Spyros Galinos ha proposat que els refugiats que intenten creuar per mar a Europa des de Turquia es carreguin en transbordadors a la seva illa per tal d’evitar més morts en els naufragis que s’hi produeixen. Malgrat el caos, a aquest alcalde només li interessa poder salvar vides humanes.
Més sort ha tingut el de Dunkerque, Patrice Vergriete, que va guanyar les darreres eleccions municipals de manera sorprenent desbancant al socialista Michel Delebarre. Amb un discurs humanista i clarament d’esquerres Vergriete va agafar des del primer moment el bou per les banyes dedicant-se en cos i ànima a dignificar els campaments de refugiats existents a la seva ciutat i que està format per milers de persones que intenten passar al Regne Unit. La situació dels terrenys era molt dolenta, amb el fang com a primer protagonista i un wàter per a cada 400 persones. La pluja esdevenia un malson que provocava malalties incessants i les cabanes fetes de plàstics rudimentaris es veien impotents per aixoplugar els milers de persones que allà s’hi arreplegaven. L’alcalde francès va demanar ajuda al seu govern però aquesta va ser negativa. No ho va dubtar gaire i del seu propi pressupost va treure una partida per a un nou camp que s’ha situat Grande-Synthe, dins el districte de Dunkerque. Gestionat per Metges sense fronteres, l’alcalde s’ha convertit en un lluitador pels d3030rets humans. El trasllat al nou espai, lluny del fang, va començar a principis de març i comptarà amb escola, dutxes i lavabos en condicions, centre d’atenció mèdica i d’altres llocs que s’aniran afegint als ja existents. Val la pena veure les fotos de Jordi Oliver per fer-nos una idea d’allò que ja és passat a Dunkerque. L’aposta d’aquest càrrec electe i el de Lesbos traspassa la normalitat perquè en la majoria dels casos els polítics giren l’esquena a aquestes realitats, segurament per por a perdre suport electoral. Les bones notícies també existeixen…
