És Nadal i és temps de compartir i de somiar. És per això que aquesta setmana us explicaré un conte sobre com m’imagino el futur de la ciutat. També, en part, perquè quan escric articles periodístics amb dades objectives sembla ser que aquests obren antigues ferides i provoquen les reaccions airades i els insults dels de sempre, els quals agraeixo en part, per cert, perquè m’indiquen que estem parlant dels que ja coneixem i tenim més que identificats, i com diu la cançó La vida sigue igual. A vegades l’important no és que parlin bé o malament d’un o d’una cosa sinó que en parlin, sobretot quan escrius.
I ara sí us explicaré com m’imagino jo el Sabadell del futur perquè la passada nit m’ho explicava un ocellet i tenia molt bona pinta sincerament.
El Sabadell del futur me l’imagino amb un Centre d’Esports Sabadell jugant a Primera Divisió. No cal que us digui el paper que ha jugat perquè el club estigui a on està l’actual equip de govern amb l’alcalde Bustos al capdavant. Sense oblidar que ara per ara tenim al millor president que ha tingut l’entitat en molts anys. Si no serveix que ho digui jo perquè sóc un palmero i m’han donat la llicenciatura a una tómbola de fira ho teniu molt fàcil, aneu algun dia al camp -si no us conviden a la llotja perquè no us coneixen pagueu l’entrada que ara hi ha preus bastant econòmics- i pregunteu. Si busqueu al Google Maps i poseu estadi de la Nova Creu Alta sabreu com anar-hi. És molt fàcil.
La ciutat del futur que m’ha dibuixat l’ocellet és una ciutat interconnectada de nord a sud amb un Metro Sabadell a ple rendiment. El mateix al que alguns vells coneguts retirats de la política local -o no, i amenacen… amb tornar?- han posat tots els pals a les rodes possibles. És clar, un tren té molta força i energia, com aquest govern, i ningú el podrà aturar.
Infraestructures, esports… em deixava l’economia però això ja no és futur, ja està aquí i a tocar de la mà a Sant Pau de riu-Sec. Volant per la zona l’ocellet m’ha piulat que per ser la primera ciutat de Catalunya en equipaments i serveis només faltaria un “Sabadell World” per fer la competència al futur “Barcelona World”, però situat a Sabadell és clar. Segons l’ocellet encara hi som a temps de tenir-lo abans i més si és Sabadell i fem cas a la història recent… tot és possible.
Mira que n’és aquest ocellet. M’ha recordat que ja que no era un “periodista professional” sinó un simple palmero perquè no publicava un correu electrònic que ens va arribar a alguns fa un temps per equivocació en el que una política local posava de volta i mitja a una altra? Li he dit que jo en el seu moment entenia que això era secret professional i que a vegades, els off the record i les coses que no surten a la llum, són les més visibles a ulls de tothom. Crec que molts van callar perquè jo mateix els hi vaig demanar, per respecte a la professió. I els companys en van fer cas, cosa que els agraeixo, com el pacte de no agressió entre mitjans de comunicació com en altres temps era habitual i que no tots van complir com, lamentablement, també era d’esperar.
Finalment, l’ocellet m’ha explicat moltes de les piulades de les que ha estat testimoni aquests dies a mitjans i a les xarxes socials i m’ha dit que com era possible que gent tan “preparada i políticament correcte” difamava gratuïtament… que això avui dia no és ben bé així segons què es digui amb la nova llei a la mà i que si recordava la dita que “cadascú és esclau de les seves paraules”.
Doncs bé aquest és una mica el conte nadalenc que us volia explicar que només té per objectiu tornar-vos a recordar que pesi a qui pesi són moltes les persones, els sabadellencs i sabadellenques que continuaran elogiant, ara més que mai, la tasca i l’honorabilitat de persones que passi el que passi i quan tot quedi aclarit continuaran escrivint la història de Sabadell en majúscules perquè moltes de les coses que han fet i faran no es poden esborrar ni oblidar com tampoc les difamacions i els insults que han hagut d’aguantar.
Bon Nadal a tots i a totes fins i tot als que insulteu i difameu perquè si perdeu només un minut encara que sigui llegint també aquest conte ja estareu fent un favor a aquest mitjà de comunicació i com a exdirector de tres mitjans i no d’un com algú -molt malament informat com de costum- ha dit us ho agraeixo de tot cor.
Com a bon palmero us aplaudeixo, si em permeteu, per llegir atentament aquestes línies. I ja els enviaré el meu currículum als que el vulguin que jo no m’haig d’amagar sota cap pseudònim ni amagar res i vaig arribar a Sabadell grandet i granadet.
Això no m’ho han dictat, això m’ho ha piulat un ocellet.
6 Comments