En tres anys i mig de mandat ha canviat un terç dels regidors. Pocs partits escapen a les crisis internes.
Augmenten els indicadors sobre un futur Ajuntament ingovernable, amb encara més forces representades.
En la major crisi social dels darrers 30 anys, amb nivells d’atur superant les 20.000 persones, amb l’Ajuntament sota la lupa del ministeri d’Hisenda a causa de la morositat de l’any 2011, i sota sospita de ser l’epicentre d’una xarxa de corrupció urbanística, la sala de plens s’ha convertit aquest mandat en un festival de renúncies, dimissions i crisis internes.
A dia d’avui, vuit dels 27 regidors de la ciutat ja no van sortir directament de les urnes de les darreres eleccions municipals. Fins a cinc persones que van començar el mandat han estat imputades per delictes contra l’administració pública. A més, dos regidors han deixat les disciplines de partit i passen a ser no adscrits.
De seguir així la descomposició consistorial, potser des d’ara fins el mes de maig els no adscrits, els que hem passat i els que ho són sense haver passat, serem un grup a tenir en compte”, assegurava l’exportaveu del PP, Antonio Vega, aquest dijous a l’espai de comentaris de iSabadell.
La sensació de fi d’etapa, de “descomposició” segons Vega, s’accentua mes rere mes al voltant de la política municipal. Per si la paràlisi que es comenta en alguns despatxos municipals des de l’esclat del cas Mercuri no fos poca, la renúncia de l’alcalde, Juan Carlos Sánchez, a presentar-se a les primàries socialistes davant una derrota segura, i la seva inacció posterior fan que l’Ajuntament visqui un parèntesi en plena emergència social. A més del ball de cadires, a govern i oposició, encara se li suma la precampanya que alguns candidats fan de forma continuada.
La fi d’etapa s’acosta, però encara falten moltes mesos. Mentre alguns només pensen en la campanya, altres, com el candidat socialista, viu en campanya des de fa mesos. Malgrat tot, no està clar que hi hagi un punt i a part. Segons totes les fonts consultades i les enquestes que ja tenen alguns partits, l’Ajuntament que surti de les urnes a partir de maig de 2015, encara pot ser més divers, atomitzat i, a la pràctica, ingovernable. Repassem el ball de cadires del ple municipal, partit a partit.
Quatre canvis al PSC
El PSC ha estat el partit que més cares ha canviat aquest mandat. La número 2 del 2011, Maria Ramoneda, amb un gran predicament entre la gent gran de Sabadell, i històricament vinculada a la Creu Alta, va deixar l’acte de regidora per motius personals. De fet, va dubtar molt a presentar-se a les eleccions tot i que finalment Manuel Bustos la va convèncer. Un cop iniciat el mandat, i amb la dinàmica en marxa, va renunciar. Ramoneda va ser substituïda per Carles Bosch, comerciant amb diversos establiments a la ciutat, que des d’aquell moment és regidor de Comerç.
D’altra banda, una altra regidora del nucli dur del bustisme va plegar en aquest cas, al setembre de 2013. Montserrat Capdevila replegava responsabilitats i es concentrava en la seva tasca com a diputada al Parlament de Catalunya deixant el consistori on havia estat regidora des de 1999. Capdevila va ser substituïda per Anna Carrasco, associada a la Creu de Barberà i també al sector comercial. Carrasco és regidora ara de Gent Gran i Relacions Ciutadans.
El cas Mercuri també ha provocat dues renúncies al PSC. Una molt sonada, la del propi alcalde Manuel Bustos, que entre març de 2013 i setembre de 2014 ha estat regidor sense atribucions. Finalment, aquest estiu ha dimitit i s’ha reincorporat a la seva plaça de funcionari de la Diputació. Bustos ha estat substituït per Roberto Abril, veí de la zona sud, que no tindrà responsabilitats de govern ni ambició de seguir l’any vinent.
Molt abans que Bustos va dimitir Ricard Estrada, imputat al cas Mercuri, i que va presentar la renúncia tan aviat com li va permetre el seu grup. Finalment el moment es va produir el febrer de 2013. Estrada va ser substituït per Cristian Sánchez, primer secretari del PSC local i des d’aquell moment, regidor d’Espai Públic i Policia Municipal.
Hores d’ara, ningú descarta que el PSC (enmig de molt malestar intern entre faccions) hagi encara de moure almenys dues peces més abans que acabi el mandat. Joan Manau fa mesos que diu al seu entorn que es planteja renunciar. Paco Bustos, per la seva banda, està a un pas de ser processat per tràfic d’influències en una peça del cas Mercuri. I el PSC i també el PSOE tenen un compromís intern de deixar els càrrecs públics un cop arribi aquesta fase.
CiU mou una peça de l’Ajuntament al Congrés
Als pocs mesos de començar el mandat, la diputada al Congrés Lourdes Ciuró, regidora des de 2007, va presentar la seva dimissió. Concentrava les seves tasques al Congrés dels Diputats i deixava lloc a la ciutat a Jordi Font, germà del ja regidor Toni Font, i històricament vinculat al sector tèxtil local des del Gremi de Fabricants.
CiU ha mantingut la resta del grup municipal des de l’any 2007, amb Carles Rossinyol, Toni Font, l’empresari Josep Beltran i la docent Rosa Roig. Són qui més estabilitat han tingut, tot i que des del 2011 Rossinyol dedica la major part del seu temps a la Diputació i els germans Font al Parlament (Toni Font és diputat; Jordi Font és assessor del grup parlamentari).
Sagnia a ICV-EUiA
El mandat ha estat molt atribulat a la coalició ICV-EUiA. Amb uns resultats molt discrets al 2011 (van mantenir el seu quart regidor per uns centenars de vots quan l’objectiu era molt més ambiciós), el mandat ja va començar de forma traumàtica. ICV i EUiA trencaven la seva relació i acabaven de fer evident una ferida que sagnava des de feia temps. A partir de l’estiu de 2011, els grups que es van presentar conjuntament a les eleccions començaven a treballar de forma separada. ICV, liderada per Carme Garcia, i secundada pel comerciant Carles Marlés, que s’estrenava a la política local després del seu pas per Comerç Centre. EUiA, amb Marisol Martínez i Joan Mena, diputat des de novembre de 2011, repetia els regidors de l’anterior mandat.
Així, mentre EUiA ha mantingut el seu grup, ICV ha vist com la seva portaveu dimitia fa uns mesos. Carme Garcia es reincorporava a la seva plaça com a funcionària de l’Ajuntament. És substituïda per Aureli Calvo, que entra al grup per lligar posicions amb EUiA i la resta de forces d’esquerres. Aquest dimecres s’ha fet públic que Calvo es queda sol al grup. Carles Marlés, portaveu des de la dimissió de Carme Garcia, marxa d’ICV i serà regidor no adscrit. Marlés s’oposa a l’aproximació que ICV ha fet amb EUiA per tancar ferides si no passa per l’adéu de Martínez i Mena.
Catarsi interna al PP
El Partit Popular ha viscut una autèntica catarsi aquest mandat. Després de deixar enrere l’època Soriano abans de l’esclat del cas Mercuri, els populars es van presentar amb una llista encapçalada per l’advocat Antonio Vega. Van treure els seus millors resultats. Però Vega va ser desplaçat per Esteban Gesa, secretari tècnic del PP, com a portaveu. A començaments de l’any 2013, Vega ‘trenca’ el carnet del PP i passa al grup de no adscrits, des d’on ara segueix els plens.
Mesos després, la número 3 del PP a l’Ajuntament, Nicole Pans, dimiteix per motius personals i abandona l’Ajuntament. Pans és substituïda per Cuca Santos, fins aquell moment treballadora del grup municipal i coneguda per ser una de les mares que va denunciar la immersió lingüística de l’escola catalana davant dels tribunals. Per tant, dels tres regidors que va guanyar el PP l’any 2011 ara en tenen dos, i havent canviat portaveu i regidora.
L’Entesa mou peça amb la vista posada al 2015
L’Entesa va obtenir dos regidors l’any 2011. Virgínia Domínguez, regidora des de 2007 però que s’estrenava com a portaveu en el seu segon i últim mandat, i el director d’escola Juli Moltò. A meitat del mandat, l’Entesa mou les seves fitxes: Moltò renuncia a l’acta i el geògraf Maties Serracant és escollit nou regidor. En el fons, la formació cívico-política comença a preparar les eleccions de 2015, a donar a conèixer Serracant i a apostar per la reunificació amb la CUP i altres sectors alternatius amb la Crida per Sabadell, amb qui Serracant té bones relacions.
One Comment