Ana Surra

Ana Surra (ERC): “la independència és tant o més important pels immigrants que pels autòctons”

La uruguaiana Ana María Surra Spadea és la candidata número 4 d’Esquerra Republicana de Catalunya per Barcelona al Congrés dels Diputats. Dissabte va aixecar els assistents al míting central dels republicans al Passeig amb un discurs favorable als drets humans, la política d’acollida i la integració. Surra sosté que pels immigrants la independència és tant o més urgents que pels autòctons.

Nascuda l’any 1952, va fugir de l’Uruguai després d’un cop militar, aixoplugant-se a Xile, d’on també va haver de marxar després del cop d’estat de Pinochet. Es va refugiar a Bèlgica un any i mig i després una dècada a París com asilada política. L’any 1985 va tornar al seu país. El naixement del seu únic net la va portar a Barcelona a finals dels anys 90 del segle passat, on viu al districte de Nou Barris. S’ha anat acostant al sobiranisme. L’any 2014 va presidir l’entitat ‘Sí, amb nosaltres’, que aplega estrangers favorables al dret a decidir. Durant la seva vida, ha estat vinculada a tasques socials: alfabetització d’adults, assistència, esport formatiu i assistència a nouvinguts. Ara, com a independent dins les llistes d’ERC, destina els seus esforços al procés sobiranista.

Aquesta és la segona campanya electoral en la que participa en menys de sis mesos. Quines diferències hi troba amb el 20D?
Abans del 20 de desembre tenia reticències pensant en que anava a fer a Madrid a excepció que hi havia la Llei d’Estrangeria, que volem que no existeixi en la República catalana. Ens preocupava que en la desconnexió hi hagués algú que sàpigues sobre el tema. Ara ja tinc ben clar que vaig a fer allà. Tinc més solidesa.

En aquests sis mesos que ha trobat que no esperava al Congrés?
He après que la gent que decideix els destins del país i els nostres estan a anys llum del que pateix i viu la gent, aquí i a la resta d’Espanya. Estan a anys llum del procés que estem vivint. Trobem respostes que no tenen res a veure amb la nostra vida. Per altre costat, hem deixat la imatge de que la independència no és una cosa de sigles ni de sentiments solament sinó que són coses de la vida de la gent diàries que necessiten resposta. La independència és la resposta als problemes perquè no veig que allà es pugui canviar gaire cosa. Més aviat res. Els diputats i el govern que està en primera línia parlen de temes sense tenir ni idea del que significa traduït a la vida de cada dia de la ciutadania. I ells són els que decideixen. És molt trist.

Parlava de la Llei d’Estrangeria. Hi hauria d’haver-hi alguna a la hipotètica República catalana. Quina seria?
Prefereixo no parlar de Llei d’Estrangeria. Seria una llei de migracions que respecti els drets humans. Som persones, no números ni bestiar. No es pot, per exemple, tenir a la gent sense papers durant tres anys perquè si t’empadrones i després no passa aquest temps no pots tenir els papers per tenir la residència, treballar, tenir un compte bancari o llogar un pis. És il·lògic i inhumà. Això no pot existir en la llei de migracions catalana.

Papers per a tothom?
Per suposat és una qüestió que respecta els drets humans. Si després no trobes feina i te’n vas és el teu problema. L’assumpte és que ara, en el minut zero de la independència, diem que tots els empadronats a Catalunya accediran a la nacionalitat. Això ajudarà a molta gent que no ha pogut fins ara. Un altre exemple de com estan les coses ara, després dels tres anys sense papers, cal aconseguir un empresari que et doni feina i signi un document dient que no t’acomiadarà durant un any. Amb la reforma laboral del PP i la situació actual, en que et contracten i en un mes van fora, quin empresari trobarem que digui que no et farà fora en un any? Van canviar la llei laboral i no van canviar la d’estrangeria. La gent ha quedat atrapada. Un altre fet: deixen la Llei d’Estrangeria amb la residència relacionada amb la feina. En la situació actual, hi ha gent que ha tingut la residència durant molts anys i la perd. Per això molts han optat per tramitar la nacionalitat, que també s’ha complicat, perquè cal pagar i es fan uns exàmens que no passaria gairebé cap espanyol per accedir a ella. Tot són traves inhumanes i que no respecten els drets.

Vostè va ser refugiada i asilada política durant els anys 60 i 70. Quina seria la seva política d’acollida per a Catalunya?
La que sol·licita la societat catalana. Aquest diumenge hi haurà una manifestació [l’entrevista es va fer dissabte] i veureu com Catalunya vol una llei. Catalunya ja ha fet molt i està preparada per a rebre en condicions 4.500 persones quan tot l’Estat va rebre poc més de 100. Però no es poden rebre per culpa del govern central. No obstant, volem un pas endavant: una llei que reguli el refugi, l’asil i l’estrangeria. Que es respectin els drets humans. La gent està per davant de les institucions.

En la República catalana, quines serien les llengües oficials?
La República catalana té un sol idioma que és el català. Estem d’acord. L’assumpte és que no es faci com a Espanya, que prohibeix l’ús de les altres llengües. Aquí parlem 268 idiomes.

El castellà tindria per tant el mateix tractament que l’urdú, per exemple?
Tu no pots decretar una cosa que s’allunya de la realitat. És evident que el castellà és la llengua més parlada. És evident que el castellà té més parlants de gent que han vingut d’altres parts d’Espanya i que ara són catalans o gent que ha vingut de l’Amèrica Llatina. En aquest sentit, el castellà es permetrà igual que la resta. No farem el mateix model espanyol que al revés: ells prohibien parlar el català. Però és evident que un país ha de tenir un idioma i a Catalunya serà el català.

Per tant, Catalunya només tindria com a llengua oficial el català?
Això no es decreta. Això s’usa. I tampoc es prohibeix. Crec que Esquerra planteja els dos idiomes però no és un tema a decretar. En la mesura que no oprimeixes cap idioma per parlar, o que facilitis com es facilita el castellà en l’escola perquè és la realitat del país, si fas lleis que respecten a la gent, aquest tema no es plantejarà com a contradicció. Que es faci una cosa o una altra no serà problemàtica. No sé com es resoldrà però la base no ha de ser la repressió ni la imposició de forma imperialista. Això no es farà perquè la gent a Catalunya no és així.

El 20 de desembre l’independentisme va obtenir 17 diputats dels 47 en joc a Catalunya. Les enquestes fins ara no intueixen una pujada. Perdre diputats independentistes a Madrid seria un fracàs pel procés?
El procés es fa des d’aquí amb la gent d’aquí.

Es negociarà allà.
Es negociarà entre el Parlament i el govern de Catalunya i el govern espanyol. No amb els diputats [del Congrés]. Nosaltres anem a explicar el procés però no som els representants. El Parlament i la Generalitat negociaran amb la Comissió Europea, Nacions Unides i el govern espanyol. Nosaltres donarem la veu a la gent de Catalunya perquè escoltin a la resta d’Espanya que no anem a perjudicar a la gent d’Espanya, que no diem independència perquè sí sinó perquè recolzem la feina a Catalunya, les mesures socials, la igualtat d’oportunitats… això és la independència per a nosaltres.

Ana Surra
Ana Surra, en un moment de l’entrevista. Autor: David B.

Catalunya és un altre país. Els que venim de fora ens adonem que és un altre país. Pensàvem que veníem a Espanya i ens adonem que estem en un altre país. És una constatació que no es pot opacar. I és el que volem dir allà. Al Parlament de Catalunya som majoria. Al Congrés quan més siguem més podrem demostrar la força de l’independentisme a Catalunya. Molta gent es confon i prefereix votar a opcions generals però els que pensen això no saben sumar. No els donaran els números. Sempre caldrà unir-se a algú i cap altre partit proposa solucions com el dret a decidir de Catalunya i la defensa d’aquesta terra. Són vots no útils. L’únic vot útil és votar independentisme.

Per què carreguen més contra Podemos que contra el PP o el PSOE?
Hem vist que és impossible canviar res. Hem vist que era impossible a la resta d’Espanya tenir una majoria. Que ens expliqui Podemos amb qui farà unió per defensar els nostres interessos. Ho vivim i ho palpem.

És impossible convèncer al PSOE?
És una política diferent. Convenceràs al PP? Tenen una política diferent, com Ciutadans. Contra tot això. No se’ls pot convèncer. Haurien de néixer de nou, fer un altre partit i tenir uns altres objectius. És el que no entén la gent de Podemos. Hi ha gent independentista que pensa que votant a Podemos, legítimament, poden canviar l’Estat espanyol. Nosaltres els diem que és molt difícil inclús que es pugui canviar alguna cosa a Espanya. Per més que tinguin més vots fins i tot que el PP, amb qui governaran? Cap dels altres tres tenen posicions a favor de la classe treballadora.

En quines condicions donaria Esquerra el seu suport o abstenció a un candidat a president del govern espanyol?
En que respecti el dret a decidir de Catalunya.

És la línia vermella?
No és la línia vermella. És la realitat [riu]. Les nostres línies vermelles són les quatre franges de la bandera de Catalunya.

Descarta unes terceres eleccions generals?
Sí. Vaig ser l’última que va dir que hi hauria eleccions. Vaig palpar que ja hi havia un acord PP-PSOE-Ciutadans. Em vaig equivocar? No. Ells van optar per deixar més temps sense negociació a Catalunya perquè ens barallem entre nosaltres i ells poder, en posició de força, negociar el no res.

Què opina dels que diuen que el catalanisme polític ha abdicat a Madrid de ser el seu tradicional paper de frontissa i paper de la política espanyola?
No hem abdicat. No podem esperar quatre, vuit o dotze anys més perquè pugui canviar tot. Nosaltres tenim la possibilitat ara. Sí que podem i podem ara. Tenim majoria al Parlament. Podem desconnectar. L’altre dia vam anar a una xerrada dels republicans a Madrid i els vam dir que no els deixarem tirats però a la vegada els vam dir que falta moltíssim per un canvi republicà a Espanya. Nosaltres desaprofitarem l’oportunitat ara? No. I a més fent la República catalana afavorirem les posicions dels republicans a la resta d’Espanya. És important també per a ells que nosaltres formem la nostra República i siguem bon veïns.

Vostè té una llarga trajectòria d’esquerres al seu país. Com va ser el pas de l’internacionalisme a l’independentisme català?
Sempre vaig lluitar pel benestar de la gent. Pel futur. Per una feina digna, una vida tranquil·la en pau amb la família i els veïns. Això m’ha dut a prendre diverses posicions en base a la realitat. La realitat és que el moviment independentista no és una nacionalisme burgés. El país vol assumir la seva responsabilitat i la gent treballadora és majoritària. Les mesures que es prendran ja han depassat els partits polítics. A tots. S’han destruït ja molts partits que no tenien una posició clara davant del procés. El país que volem, com deia la gent d’Òmnium, va molt més enllà dels partits que hi ha aquí. Això em porta a no ser contradictòria. Sempre he lluitat amb el mateix.

Per què han d’abraçar l’independentisme els extracomunitaris o els estrangers?
Perquè és la solució als nostres problemes ja. Tenim problemes de treball. Amb la independència hi haurà feina per a tothom. L’espoli fiscal no existirà. El corredor mediterrani es farà i portarà feina per a molta gent. Aquest és un país que és molt emprenedor i tot sortirà endavant. En quant als papers, hi haurà millores, ja que la nova legislació per reglar les migracions serà decent. I en tercer lloc per dignitat: no serem ciutadans de segona. Serem partícips del moviment. Aportar propostes en la nova Constitució, no només sobre migracions, serà digne per a nosaltres. I a més aportarem una cosa que només Catalunya té. El fet de parlar 268 idiomes ens permetrà crear una diplomàcia ciutadana. Tenim vincles amb els nostres països i volem negociar d’igual a igual ajudant a Catalunya. Això aixecarà la nostra dignitat. Pels immigrants és tant o més important que arribi la independència que pels autòctons.

5 Comments